Una proposta populista per rescatar una atenció primària al límit, que hem de respectar

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Sabem que la primària sempre ha estat la parenta pobra de la sanitat pública, que la seva situació va empitjorar arran de la crisi del 2010 i que, no havent-se recuperat mai de les retallades que van suposar les polítiques austericides desenvolupades des d’aleshores, ha tornat a exercir de ventafocs durant la pandèmia. No tornarem a analitzar els diferents balls que li ha tocat ballar, però sí constatem que l’últim, el de les darreres setmanes, senyalat principalment per les professionals que han de posar-se a la pista, és el més pervers.

Els pressupostos que ens porten de corcoll aquests darrers dies, evidentment per altres motius, no contemplen ni de lluny que el 25% del pressupost de Salut 2022 sigui per a l’Atenció Primària, reivindicació històrica que enguany té, si cap, més sentit encara. Recuperar aquesta Atenció Primària (AP) desmanegada com a conseqüència de les decisions preses pels nostres dirigents sanitaris durant la pandèmia requereix recursos. Proposen un 16’7%, que donades les condicions de treball del conjunt dels primeristes des del mes de març del 2020, i el tracte que rep la ciutadania, sembla més una provocació que un plantejament seriós. La guinda a aquesta situació, el que transforma aquesta proposta en perversa, és el que el dr. Argimon i el seu equip van concretant sobre el destí d’aquests diners: per a ells la prioritat és ampliar els equips de primària amb professionals de disciplines que fins ara no s’havien contemplat tipus nutreòlegs, psicòlegs, rehabilitadors, gestors emocionals... Amb l’immens respecte que ens mereixen aquests i aquestes professionals, creiem que no és ni el moment ni la forma de plantejar la seva incorporació a uns equips devastats i esgotats. Aquests equips necessiten augmentar les plantilles amb els 6 únics perfils contemplats a primària: administratives, auxiliars administratives i clíniques, metgesses, infermeres i treballadores socials. Incorporar aquests altres professionals requereix un debat profund de les necessitats de l’AP i una definició claríssima de quines serien les seves tasques. Ni una cosa ni l’altra s’ha fet ni està prevista. La participació amb què s’omplen la boca, i que nosaltres reclamem fa mesos per la nostra ciutat, no està ni present ni prevista.

Una AP que veu cansada i decebuda com la sisena onada la torna a enganxar amb els pixats al ventre, ha de rebre aquests professionals fent un esforç més per ubicar-los, en comptes de beneficiar-se amb un suport clar i transparent a la tasca immensa que venen fent des de fa mesos, i que no té la qualitat que voldrien, per manca de temps i recursos.

El Departament de Salut diu que no hi ha ni metgesses ni infermers. Podem estar parcialment d’acord però hauran de fer alguna cosa perquè els que hi ha no marxin, perquè tornin els que han marxat i per formar-ne més. S’han de dignificar les condicions laborals. I no sembla que tinguin massa voluntat ni per una cosa ni per les altres.

La brillant idea d’omplir els CAP de professionals paral·lels que no són els més adients en la situació actual, pot respondre a dos aspectes: són més fàcils de trobar i sonen bé a les orelles d’una ciutadania àvida d’una bona atenció. Creiem que és una proposta populista... i perversa.

 

Com que aquests dies es parla també de Salut Mental i a aquest escrit hem parlat de psicòlegs, voldríem comentar que és un altre gran tema susceptible a diferents interpretacions que poden portar a enfrontaments estèrils. Ens sembla important que els i les professionals de SM estiguin molt més a l’abast de com ho estan ara, però pensem que la seva ubicació i la relació amb l’AP és un dels grans debats que tenim pendents. De nou evidenciem que cal participació dels protagonistes i els receptors dels serveis en la gestió d’aquests.

Assun Reyes, membre de la Marea Blanca Sant Cugat

Notícies relacionades