Publicitat

Posant al pacient en el centre de la seva atenció

Ho fan perquè és la seva prioritat. Perquè és la seva vocació de servei. Per què són sanitaris.
Ho fan com poden, amb esforç personal, amb manca de coordinació i de suport per part de l'administració, però amb el reconeixement de la població.
En la pandèmia de la COVID han estat sempre oberts, la seva energia no s'ha apagat, malgrat que els ulls de molts companys s'han tancat per sempre, sense que s'hagi destacat com a notícia aquest fet.
No tenen qui els supleixi. Són autònoms. Són empresa privada al servei públic, molt regulada i amb moltes restriccions legals.
 

Malgrat això, sempre posen al pacient en el centre de la seva activitat i cada dia, en tots els barris, ciutats i pobles petits, donen de manera possible, el millor servei sanitari amb el valor afegit de la proximitat i procurant fer-se tan accessible com sigui possible per la comunitat.
Quan els Centres d’Atenció Primària de Salut es varen tancar durant la pandèmia i els telèfons no sempre funcionaven, quan tothom estava espantat pel que ens venia a sobre i no sabíem que fer, les persones buscaven respostes en els sanitaris que tenien més a l'abast.
Les farmàcies comunitàries no han tancat mai, només per defunció o per la Covid del personal, procurant estar al servei de les persones i intentant cobrir la punyent demanada de respostes tot i la manca de productes i material. La recerca de mascaretes, guants i material per desinfectar va resultar caòtica i terriblement especulativa.

Els farmacèutics comunitaris també són sanitaris i la seva formació els capacita per conèixer, dissenyar i fabricar medicaments, no per ser gestors de compres i venedors de material. Però cal saber fer de tot, el que calgui per donar un bon servei.
No obstant el que els hi agrada fer realment i pel que professionalment estan capacitats, és per donar una bona atenció, per promoure la prevenció de les malalties, i per aconsellar i orientar a les persones cap a la millora de la seva salut.
No són venedors de productes. Són proveïdors de remeis, de solucions i ho fan amb formació i amb responsabilitat sanitària.
Legalment no es permet a les farmàcies fer les proves d'antígens ni tampoc vacunar, tot i que sí que se'n fan en entorns no sanitaris. En canvi  en les farmàcies de França, Alemanya, Portugal, Italià i Anglaterra està permesa la vacunació a la població.

Davant l'emergència sanitària que estem vivint, els farmacèutics s'han ofert a ajudar a donar aquests serveis. Però encara no se'ls hi ha permès.
L'administració, lamentablement, no ha sabut o no ha volgut valorar tot el capital sanitari que tenia al seu abast en les farmàcies comunitàries, perquè no té per costum posar al pacient en el centre de la seva atenció.
Si ho fes, facilitaria l'activitat de tots els professionals sanitaris de manera coordinada, potenciant la seva intercomunicació i vetllant per donar el millor servei d'atenció al pacient.
La vacunació en les farmàcies afavoriria al pacient accedir més fàcilment a la vacuna i de manera còmoda i segura. A més contribuiria a reduir la saturació del sistema públic i evitaria a les persones haver de fer distàncies quilomètriques per vacunar-se en centres massificats i lluny de casa, opció que no tothom té a l’abast per falta de connexió a internet o per no tenir vehicle. 
 

Hem de ser eficients i sostenibles. Hi ha una farmàcia a cada barri. Per què no potenciem aquests centres com a centres de salut a km 0?
Hi ha medicació que només es troba en els hospitals i que obliga el pacient a desplaçar-se lluny per aconseguir-la. Durant la pandèmia es va poder, de manera excepcional, recollir en la farmàcia del barri. No seria lògic que fos sempre així i evitar desplaçaments i pèrdua de temps als pacients?
No seria més lògic que els Centres d’Atenció Primària de Salut es coordinessin amb les farmàcies per participar en les activitats de promoció de la salut i prevenció de les malalties conjuntament? Sobretot a escala de barri i de municipi.
El més important per les farmàcies són els seus pacients, però el que paga la factura dels medicaments és l'administració. I l'administració la paguem tots.
Crec que tot el que fa referència a la gestió de la salut a tots els nivells, necessita més coordinació entre tots els sanitaris que intervenen tant en l'àmbit de primària com d'hospitalària.
La sanitat pública, la privada, la concertada, les farmàcies comunitàries, els centres de fisioteràpia, les clíniques dentals, els centres de psicologia... tots hem de treballar posant al pacient en el centre del que fem i per fer-ho hem de començar per treballar coordinadament, sumant esforços i reconeixent-nos i respectant-nos els uns als altres, perquè així respectarem al nostre pacient, que és de tots.

La idea de crear una plataforma de salut participativa en l'àmbit municipal proposada per la Marea Blanca de Sant Cugat, em sembla una bona iniciativa per assolir aquest objectiu de treballar tots pensant i escoltant al pacient, en el nostre veí, en el nostre barri, a la nostra ciutat, adequant-nos a les nostres necessitats i al lloc a on vivim.

Hem de facilitar la vida de les persones, hem d'acompanyar al pacient, hem d'anar tots junts sumant esforços perquè ell ho necessita, té dret i no podem excloure a ningú. Si ho fem, la qualitat de vida de tots en sortirà millorada.

Montse Moral,
membre de Marea Blanca Sant Cugat

Notícies relacionades