Marco Simarro

Un nou cicle polític a Sant Cugat?

Ja han passat uns quants dies des del diumenge 26 de maig i encara som molts els que estem valorant i revalorant els resultats electorals a la ciutat. Per la part que em toca, i primer de tot, vull agrair a les 4871 persones que han tornat a optar per la opció CUP – Procés Constituent. Si bé és cert que hem patit un petit descens respecte al 2015, cal valorar positivament que en una ciutat com Sant Cugat, la nostra proposta política segueix comptant amb el suport de gairebé 5000 veïns i veïnes.

Caciquisme convergent

Que diu el govern que la Festa Major Alternativa i l’espai multicultural hauran d’esperar encara a confirmar els permisos per saber si tindran lloc, espai i cabuda a la Festa Major de Sant Cugat. Que diu el govern que són criteris tècnics o de veïnat els que els fan prendre aquesta mesura. Que diuen, aquests, els qui es creuen que la ciutat és seva, com si d’un cacic es tractés, que potser s’haurà d’esperar al proper govern. Estaríem parlant, doncs, d’esperar al 15 de juny. Menys de quinze dies abans del començament de la Festa Major.

Aquella edat boja

Ser adolescent no sempre és fàcil. La cerca de l’acceptació social i la construcció d’una identitat i personalitat pròpies no sempre van en consonància i sovint generen etapes més que convulses. En tot cas, és una època de moltíssims aprenentatges i experiències en àmbits ben diversos com ara l’emocional, el relacional o el dels coneixements acadèmics. Cada jove té uns orígens familiars diferents, sigui per raó cultural, social o de classe. Així doncs, cadascú tindrà unes necessitats pròpies més enllà de les comunes.

Desokupa contra el dret a la vida

Un immoble. Buit, a mig acabar. Sense ús des de fa anys. Una veïna, com tantíssimes d’altres, amb la necessitat d’un sostre per viure. La història recent de Sant Cugat, cuinada durant les darreres dècades amb color blau convergent; l’emergència habitacional o l’exclusió residencial, com li vulgueu dir. Capitalisme en qualsevol cas. Així doncs, hi ha qui opta legítimament per l’okupació com a únic mitjà per poder accedir a un habitatge. És també el cas de centenars de persones i famílies arreu del l’Estat.

Darrere l'etiqueta hi ha persones

Recentment hem sabut d’atacs racistes i xenòfobs a diferents centres de menors estrangers no acompanyats (més comunament coneguts com a “MENAs”) en diferents localitats catalanes. Agressions premeditades absolutament intolerables perpetrades per grups de persones –dubtosa categoria amb la que referir-se a aquests miserables– a centres que són l’única esperança de futur per a aquests joves.

Habitatge i pobresa, posem-hi números

Disculpeu la insistència amb el tema però penso que s’ho mereix. I és que escoltar segons quines promeses a l’aire per part de l’actual alcaldessa, Carmela Fortuny, en el seu acte de presentació a candidata a l’alcaldia per a les properes eleccions mereixen més d’un comentari i, sobretot, molt de context.

La cara B del model de ciutat

Model de ciutat són aquelles paraules màgiques que, fins fa no molt, servien per glorificar els suposats èxits en la gestió de la ciutat per part del govern. Eren aquelles tres paraules que generaven una idea de Sant Cugat moderna, dinàmica, verda i tota una sèrie d’adjectius que podrien no voler dir res. A dia d’avui, però, aquesta idea trontolla, comença a esquerdar-se i, en segons quins àmbits, fa aigües.

L'aigua, pública!

L’aigua és, com tantes altres coses, un element bàsic per a la vida. No és cap caprici ni se’ns presenta com tants d’altres i prescindibles béns de consum. De la mateixa forma, el gas, la llum –allò que entenem per subministraments bàsics– i, a dia d’avui, tecnologies com internet o la telefonia, també ho són. I què implica que siguin bàsics, fonamentals per a la vida? Doncs que totes i cadascuna de les persones d’una societat o comunitat els necessitem per tal de desenvolupar-nos dignament en un sentit vital, social i laboral.