Marco Simarro

La cara B del model de ciutat

Model de ciutat són aquelles paraules màgiques que, fins fa no molt, servien per glorificar els suposats èxits en la gestió de la ciutat per part del govern. Eren aquelles tres paraules que generaven una idea de Sant Cugat moderna, dinàmica, verda i tota una sèrie d’adjectius que podrien no voler dir res. A dia d’avui, però, aquesta idea trontolla, comença a esquerdar-se i, en segons quins àmbits, fa aigües.

L'aigua, pública!

L’aigua és, com tantes altres coses, un element bàsic per a la vida. No és cap caprici ni se’ns presenta com tants d’altres i prescindibles béns de consum. De la mateixa forma, el gas, la llum –allò que entenem per subministraments bàsics– i, a dia d’avui, tecnologies com internet o la telefonia, també ho són. I què implica que siguin bàsics, fonamentals per a la vida? Doncs que totes i cadascuna de les persones d’una societat o comunitat els necessitem per tal de desenvolupar-nos dignament en un sentit vital, social i laboral.

Subscribe to Marco Simarro