Ignasi López: “Hem d’aconseguir que més gent s’impliqui a l’Associació de Veïns de Les Planes”

Fotos: Jordi Pascual

Quan tot semblava perdut, un grup de sis veïns es van ajuntar per donar continuïtat a l’Associació de Veïns de Les Planes després que la junta anterior dimitís en bloc satisfeta dels anys de feina pel barri. Va ser a finals de juny quan, en l’assemblea que podia significar la sepultura de l’entitat, una candidatura va fer tornar l’esperança. En aquell moment no se sabien ni línies d’actuació ni càrrecs, només que no es podia deixar morir l’associació. Ara ja tenen president, Ignasi López, i al mes vinent es presentaran davant els veïns del barri i de l’alcaldessa. Amb el treball en xarxa i nous projectes en ment, López atén elCugatenc per explicar les línies mestres de la nova vida del col·lectiu veïnal de Les Planes.

Ets president perquè l’associació vivia un moment de crisi.

– Sí, va ser una dimissió global de la junta anterior a mig mandat. Va agafar de sobte. Com portaven vuit anys, la gent no responia. Estem també en un moment difícil. Fa falta implicar més gent però no és un problema local sinó global, la desmobilització. Cal recuperar el moviment que fa anys tenia l’associació.

Així i tot, hi ha altres entitats que fan moltes coses. A Les Planes la Comissió de Festes ho demostra. Potser no és tant la desmobilització sinó que les associacions de veïns han perdut força davant d’altres entitats.

– Les associacions de veïns han perdut la funció central que tenien quan van néixer fa molts anys. Actualment hi ha altres entitats del barri que compleixen aquesta funció dinamitzadora. La Comissió de Festes fa una feina excel·lent per dinamitzar l’espai d’oci i festa. El Casal també organitza moltes coses per a gent de la tercera edat. Realment no és que es treguin funcions a l’associació perquè justament l’associació està perquè els veïns s’ajuntin i facin coses.

En el nostre cas no hi ha una associació de veïns amb diverses vocalies –de festes, de dones, de joventut...–. A Les Planes aquestes vocalies han agafat entitat pròpia i per això l’associació durant els darrers anys feia, sobretot, tasca de contacte i de relació amb les institucions. Les reivindicacions eren més a nivell de mobilitat, seguretat...

Ara que comenceu nou projecte, com ha estat la relació amb la junta anterior?

– Excel·lent. No hi ha cap tipus de problema. El president viu a Terrassa i és més difícil trobar-nos-hi però tot bé.

Agustina Alonso, antiga membre de la junta, explicava en el moment de crisi de l’associació que un dels reptes també era tenir gent jove que trobés noves formes de fer i noves reivindicacions. És un dels vostres reptes.

– A la presentació en públic, que segurament farem el 16 de setembre, marcarem les línies. Volem continuar la bona tasca de relacions amb les institucions i aconseguir la implicació de més gent del barri.

Com ho podeu aconseguir?

– Vaig ser a la Festa Major de Sol i Aire, on tenen el Grup d’Autoprotecció davant del foc. També van venir a la darrera taula de seguretat. Volem promoure un grup de gent que s’impliqui amb això. Durant el proper curs volem veure si som capaços de crear com a mínim un primer grup de lluita contra el foc, que es tracta de tenir control amb qüestions tan senzilles com tenir la clau per obrir els hidrants, o tenir uns quants metres de màniga per fer una primera intervenció urgent, tenir les peces que redueixen la pressió...

Serà el vostre primer projecte?

– De fet, no serà un projecte de l’associació directament. Només volem promoure un grup de gent que se’n faci càrrec. La junta no ens hi podrem implicar. Però dic aquest exemple com qualsevol altre. Per exemple, també volem aconseguir una actuació dels bombers. Si trobem dos o tres persones que s’hi identifiquen, perfecte.

Hem vist que darrerament hi ha hagut molta unió de les entitats del barri, especialment amb la cancel·lació de la Festa Major perquè la cobertura de l’Espai Pere Grau no estarà a temps. Voleu seguir amb aquesta xarxa?

– És un dels nostres objectius. Hem de continuar el treball en xarxa i enfortir-lo. També hem d’intentar unificar Les Planes de Barcelona i Sant Cugat per fer projectes. Hem de fer que es posin d’acord els districtes de Sarrià-Sant Gervasi amb el santcugatenc per temes comuns com l’asfalt del carrer Belladona, que està destrossat, pertany a l’Ajuntament de Barcelona però estem afectats tots perquè passen tots els cotxes, els autobusos...

Les associacions de veïns no són la representació total del veïnat perquè sempre hi ha gent que no es mobilitza i es queda al marge. Heu pensat alguna cosa per arribar-hi?

– És difícil. De fet, demanem dades antropològiques del barri per saber qui forma la població de Les Planes. Sabem que hi ha un sector de gent de tota la vida del barri i que ja té una certa edat. També que molts dels seus fills i néts no estan implicats directament. No és un poble que es va buidant però molts d’ells marxen al Vallès o al Barcelonès. Hem de recuperar tota la gent que va lluitar molt anys enrere.

Hi ha tota una facció de gent nouvinguda amb idees diferents i formes d’organitzar-se diferents. Si es volen implicar al barri, no s’han de sentir al marge tot i el pensament organitzatiu més clàssic que potser es manté a les estructures de Les Planes. Un bon exemple n’és l’Espai Eco, que no vol ser un servei que s’ofereix sinó un espai en el qual tu mateix pots oferir coses.

També participeu al Consell de Barri. L’associació ha estat part activa de molts grups de treball i projectes tot i que potser no és un òrgan tant vinculant com a algunes entitats us agradaria. Quin paper voleu jugar-hi?

– L’associació, a mesura que les seves vocalies s’han independitzat, ha desenvolupat la tasca sobre problemes relacionats amb manteniment, seguretat, mobilitat... Es dialogava amb l’Ajuntament perquè en donés resposta. Per això dins del Consell de Barri hem tingut aquest paper. En la mesura que volem continuar fent aquesta tasca, també hem de promoure altres activitats per aconseguir que més gent del barri s’impliqui per no trobar-nos amb la situació que hem tingut ara.

Plantegeu, de moment, el repte intern de fer créixer l’associació però, de cara als problemes del barri, heu detectat nous assumptes o antics que encara estan vigents i s’han de seguir treballant?

– Tenim els problemes propis d’un barri perifèric de Sant Cugat però també de Barcelona, tot i que l’origen històric és diferent. Les reivindicacions són les típiques d’aquests barris, l’asfaltat, la il·luminació, els cables... Aquest darrer assumpte és important, fa unes setmanes va caure un cable generant espurnes que haurien pogut provocar un incendi, va ser un miracle que no passés res. A més, no compleixen les normatives d’instal·lació i generen interferències perquè no es respecta la distància entre els cables elèctrics i els de dades –fibra òptica i telèfon–. I estèticament fa pena.

El problema és, però, que Endesa i Telefònica són dues empreses molt potents. La resposta de l’Ajuntament, molt gràfica però que no correspon a un polític, va ser “con la Iglesia hemos topado”. Diuen que poden comunicar a les empreses que ho han de modificar però si no fan cas, no poden fer res. Si bé, després de la queixa nostra i de l’anterior junta, es va presentar una moció a l’Ajuntament, que es va aprovar, per estudiar les afectacions i intentar començar la retirada.

Més exemples?

– Sí, també hem de solucionar els problemes de mobilitat. Si jo he de pujar aquí dalt, tinc un autobús cada hora, sinó he de fer un recorregut d’entre 20 minuts i mitja hora o agafar el carrer Verònica i arribar a dalt mort. A més, el diumenge no hi ha autobús. Posen l’excusa que és deficitari però qualsevol servei públic ha de ser deficitari dins d’un límit. La gent s’envelleix. S’ha de tenir en compte també el transport escolar. Les famílies han de pagar el transport perquè els seus fills vagin a l’Escola de La Floresta.

Una altra qüestió és la carència de serveis del barri. Tenim farmàcia i la cooperativa com a centre de compres, però per venir a comprar aquí si vius a la Mata, trigues molt. Són problemes estructurals, més que reivindicatius són organitzatius. També crec que una piscina tindria bon resultat, per exemple, perquè hi ha molta gent que es queda al barri. De fet, molts veïns baixem a La Floresta. Hem d’aconseguir una normalitat com a barri.

Quins temes hereteu de la junta anterior?

– Mobilitat i manteniment, sobretot. També hem heretat l’assumpte de la seguretat, tot i que a última hora s’ha aconseguit esclarir els fets i les responsabilitats. No s’ha carregat tota la culpa contra els centres de menors perquè la seva implicació en actes no desitjables era certa però no tenia la dimensió que es deia. De fet, hem de tenir la visió que els nens dels centres també són veïns i els hem de tractar com a tal. Hem de saber les seves necessitats i quins problemes generen. Anem ben encaminats.

Quins terminis terminis tenim per veure l’associació en ple rendiment de nou?

– Ja s’han presentat els papers a la Generalitat i a l’Ajuntament. El 16 de setembre farem la presentació al barri i estem pendents de tenir data per entrevistar-nos amb l’alcaldessa. A partir d’aquí ja tindrem els contactes i la primera trobada cara a cara amb els tècnics. Al nou curs farem moltes accions per implicar la gent a l’associació i per treballar en xarxa.

Categoria: 

Notícies relacionades