Organització contra la privatització de la terra

Un fantasma recorre la ciutat: el fantasma de l'organització col·lectiva. Totes les forces de la vella elit s'han unit en santa creuada per assetjar aquest fantasma: en aquesta ocasió conformada per Albert Civit i Incasòl, Damià Calvet i els pocs que traurien rèdit de la construcció d'un nou camp de golf a Can Sant Joan.

En aquests moments, és important tirar d'hemeroteca i recordar que en aquest espai, ja hi va haver un camp de golf que va tancar a mitjans del 2018 perquè no era sostenible. Llavors, les veïnes de Rubí i de Sant Cugat del Vallès, vam veure-hi l'oportunitat de destinar les 81 hectàrees de bosc i camp a un ús públic: preservar-ne el valor mediambiental i que fossin les veïnes qui decidissin quin ús s'havia de donar a aquests terrenys. Malgrat tot, sembla que pesa més la voluntat de privatització i especulació empresarial –com sempre- i que la naturalesa n'està en constant punt de mira.

Però, com sempre, l'organització és l'alternativa a totes les negatives que ens afecten. Així doncs, Arran Rubí i Arran Sant Cugat hem unit les forces per tirar endavant una campanya contra el projecte de golf d'Incasòl, perquè seguim i seguirem reivindicant la necessitat que Can Sant Joan sigui de totes. Que la terra ni es ven, ni es compra.

Doncs, després d'una pandèmia on s'ha posat damunt la taula què és realment l'essencial, un camp de golf no pot pas avantposar-se a un gran parc per a tothom. Ja que com hem pogut comprovar, la preservació dels espais naturals lliures del mercat sí que és essencial i les joves seguirem reivindicant-ho. Perquè són vida, dinamisme i desconnexió; la zona perfecta per allunyar-nos del bullici i els accelerats ritmes de la ciutat i aprendre a relacionar-nos amb el medi ambient des del respecte.

I la construcció d'un camp de golf col·lideix de front amb tot això: destinar el sòl públic a una activitat privada que implica moviment de terres, regadiu, fumigació i alteració de l'ecosistema que ha renascut durant tot aquest temps de poca activitat humana. Perquè quan a la naturalesa la deixem fer, ens sorprèn i quan deixem que sigui el poble qui decideix, hi sortim guanyant la gran majoria.
No és pas la primera vegada que Incasòl o en Damià Calvet fan passar per damunt els interessos econòmics d'uns pocs al benestar del territori i les persones, podríem dir que la seva experiència no és pas reduïda. Al seu currículum, hi figuren zones com les Terres de l'Ebre amb el projecte de Barcelona World, o als Pirineus amb el projecte dels Jocs Olímpics d'hivern. Per tant, sent conscients que les institucions pertinents no vetllaran pel que realment importa, per la vida, seguirem lluitant contra la compravenda de la terra i els interessos del capital amb la inamovible motivació que és el benestar col·lectiu.

Notícies relacionades