El perill de concebre com a vàlides totes les opinions

La velocitat és la capacitat que té un cos o un organisme en recórrer una distància predeterminada en el menor temps possible. Per exemple, la llum viatja a 300.000 km/s, trigant uns 8 minuts a anar del Sol a la Terra. La Terra té una velocitat de rotació de 411,2 m/s. Un electró triga 0,13 segons a fer una volta a la Terra. I VOX, després de només vuit anys des de la seva formació, és la tercera força política en el Congrés dels Diputats.

Si tot i això, la seva expansió no sembla prou vertiginosa, en menys de dues setmanes probablement els tindrem al Parlament de Catalunya i no fa pas pinta que hi entrin amb una ínfima representació. Parlem d'una formació política d'extrema dreta populista radical amb un discurs obertament feixista, racista, masclista i homòfob que a causa del blanquejament, s'està normalitzant cada vegada més.
Sense anar més lluny, ara els tenim dia rere dia als nostres carrers. Aquest cap de setmana passat VOX va fer un acte polític aquí a Sant Cugat i també a Sabadell. A ambdós va haver-hi concentracions de rebuig, on a més a Sabadell simpatitzants i militants de VOX van agredir manifestants, amb la complicitat dels Mossos d'Esquadra -com si el problema fos rebutjar aquesta ideologia i no pas donar-li veu i normalitzar la seva presència-. Per això és imprescindible mantenir-nos ferms i no cedir ni un pam de terra al feixisme, ja que ignorar-los resulta també contraproduent. Un clar exemple seria cada 12-O a Montjuïc, on any rere any se celebra una concentració nítidament nazi-feixista i sovint es passa per alt, com si la Transició espanyola hagués fet de tallafoc amb l'extrema dreta i tot allò hagués quedat enrere. Com si no continuessin escampant odi i victimitzant-se quan es troben de front amb els antifeixistes, arribant fins i tot a crear videomuntatges per fer veure que ells són les víctimes i no pas els botxins.

I això és la conseqüència de dos grans errors: donar-los atenció mediàtica i caricaturitzar-los. Hi ha unes artemises bàsiques de l'extrema dreta que es basen en el fet que utilitzen la democràcia per després destruir-la i el mateix faran amb els mitjans de comunicació. I, quan no es qüestiona si realment cal visibilitzar i donar un altaveu a totes les opinions, s'acaben difonent les notícies enganyoses i declaracions sorolloses i polèmiques de l'extrema dreta, fent de barbaritats una notícia i difonent discursos que atempten inclús contra els drets més bàsics. Com a nota curiosa, quan la CUP va entrar per primera vegada al Parlament l'any 2015 amb 3 escons i una representació municipalista arreu de Catalunya amb 382 regidors, no va poder participar dels debats electorals. No obstant això, arran que la JEC permetés que els partits sense representació parlamentària participin dels debats electorals, VOX, amb 3 regidories a tot Catalunya, va fer el seu primer debat electoral a RTVE el passat diumenge.

El resultat d'això és la normalització de l'insult i l'amenaça directa a dones, racialitzades, persones del col·lectiu LGTB i malauradament un llarg etcètera. Per altra banda, parlant de la perillosa caricaturització, cal fugir de la idea que l'extrema dreta està conformada per 'tribuneros' de bar passats de voltes dient barbaritats. Perquè l'extrema dreta és un problema real que governa a mig continent europeu (sigui amb coalicions o sense) i, per tant, menystenir la seva capacitat d'organització i mobilització és un error que es paga car.

Malgrat tot, la solució no rau només a anar allà on vagin. Per exemple, quan van entrevistar a TVE al diputat de Vox, Javier Ortega Smith, l'entrevistador va anar desmuntant paraula per paraula mitjançant dades de l'INE, el que anava dient Ortega Smith sobre la delinqüència immigrant. Despullant-lo d'arguments. Per tant, no només s'ha de confrontar l'extrema dreta fent acte de presència allà on siguin, sinó que també amb arguments polítics vàlids i contrastats.
Queda treball per fer i després d'aquestes eleccions vinents veurem com queda l'escenari, però està clar que la possible entrada de VOX farà que el centre polític quedi desplaçat cap a la dreta de l'espectre. Com a conseqüència, la socialdemocràcia hauria de travessar diverses línies vermelles per fer-se un lloc. Però només podrem combatre l'extrema dreta, tenint l'antifeixisme com a única opció política i només coneixent l'enemic, serem capaços de vèncer-lo.

Notícies relacionades