Publicitat

El fruit de la misèria

Ha tornat la tensió als carrers, en forma de violència policial, flames i disturbis. I, amb ella, la criminalització constant de les protestes socials als grans mitjans de comunicació.

Primer de tot, cal saber que tot el que està succeint no és només per Pablo Hasél, ni de lluny. L'empresonament del cantant lleidatà va ser el detonant i, el got ja estava tan i tan ple, que va vessar donant peu a un torrent furibund. La impotència s'ha transformat en ràbia i els motius són més que suficients, ja que ara el futur –i el present- es mostra tan fosc, que cada vegada hi ha menys a perdre.

Les joves presenciem l'augment dels desnonaments, la precarietat i la misèria de les famílies de classe treballadora. Les esgarrifoses xifres de l'atur juvenil, les grans empreses beneficiant-se de la crisi de la pandèmia i la Deessa Temis sense cap mocador que li cobreixi els ulls. Un mar convertit en cementiri, l'extrema-dreta escampant odi al carrer i al Parlament, més pisos buits que persones sense sostre i una vertiginosa normalització d'aquesta violència estructural.

Perquè al mateix contenidor que a la nit crema, al matí hi han buscat menjar aquells qui no tenen res, i aquesta violència és extremadament més greu que una barricada o un aparador trencat que ho reivindica. I la repressió l'únic que fa és donar més motius per continuar lluitant fins que ja no hàgim de fer-ho, és a dir, fins que s'incideixi en l'arrel de tots aquests problemes: el capitalisme. Aquest sistema jeràrquic basat en la dominació i la submissió, en el qual les vides estan al servei dels diners i no se'ns pot ni assegurar els nostres drets més bàsics.

Per tant, la solució a aquesta violència viscuda als carrers demana incidir en l'origen de tota desigualtat. I, malauradament, no aconseguirem aquest canvi sense fer trontollar el sistema establert. Perquè la història ens ho demostra i, de la mateixa manera que no condemnem els participants de La Canadenca, no podem condemnar qui ara es juga la integritat física en la lluita pel benestar col·lectiu.

Laura Luque, 
membre d'Arran

Notícies relacionades