Una florestana recull roba d’hivern per portar-la al camp de refugiats de Lesbos

Foto: Cedida per Inés Marco

Aquest diumenge d’11 del matí a tres de la tarda l’estudi d’arquitectura Leve Projects de La Floresta (plaça Miquel Ros) farà de punt de recollida de roba i sabates d’hivern, sacs de dormir, motxilles i bosses d’esport, ordinadors antics i mòbils i oli i cafè amb la voluntat de fer-ho arribar al camp de Moria, a l’illa grega de Lesbos. És una iniciativa que té el suport de La Floresta Indignada Actua, Cocineras contra fronteras i I’m in Moria camp i que té com a impulsora Inés Marco.

Aquesta veïna florestana ja va ser a Lesbos el passat mes d’agost, després d’haver decidit que havia de donar un cop de mà davant d’una situació que no remet malgrat que la presència als mitjans de comunicació és molt menor que en els inicis de la crisi migratòria. A l’octubre tornarà al camp per restar un temps indefinit i ho farà amb la seva furgoneta tant per tenir mobilitat a la zona com per poder fer arribar totes les donacions que pugui recollir.

El llistat de necessitats es basa en el que ella mateixa va poder observar al camp i el que li han demanat les diferents entitats que treballen sobre el terreny. És una iniciativa personal que pretén posar un gra de sorra davant una situació que, diu, és greu: “Hi ha un problema d’acumulació, arriben noves persones cada dia però la majoria d’elles no poden sortir de l’illa i això fa que hi hagi gairebé la mateixa gent que al 2015, quan Lesbos apareixia als mitjans de tot el món”.

Segons explica, les persones refugiades resten allà entre un i tres anys des de la petició d’asil. En cas que els acceptin la condició de refugiades polítiques, poden restar a Europa, sinó es veuen obligades a fer-ho escapant de la policia o són retornades a Turquia. Les cites com a sol·licitants d’asil que es demanen avui dia tenen una llista d’espera de gairebé dos anys, de tal manera que moltes persones poden restar cinc anys a l’espera de saber quin serà el seu futur.

Mentrestant, denuncia Marco, la situació del camp és crítica. Hi ha un vàter per cada 72 persones i una dutxa per cada 84. Les autoritats sanitàries han denunciat les condicions higièniques, especialment pel que fa al tractament d’aigües negres. En cas de no solucionar-se la salubritat de l’entorn, el camp s’haurà de tancar per motius sanitaris sense saber què passaria amb les prop de 8.000 persones que hi són avui dia. A més, l’accés als aliments també és escàs i només hi ha un punt d’abastament de menjar calent però només pot atendre al voltant de 700 persones. Marco adverteix que durant les darreres setmanes els suïcidis s’han incrementat, també entre menors d’edat.

Tot plegat ha fet que la tensió hagi crescut i s’hagin donat casos d’enfrontaments i disturbis, amb violència sexual inclosa. Les experiències traumàtiques que han viscut moltes de les persones que es troben a Lesbos fan que sigui necessari un acompanyament psicològic que molts cops resulta insuficient, afegint problemes de salut mental a la situació límit pel que fa a les condicions de vida i la convivència.

“L’asil s’atorga aleatòriament”, valora, “i no sembla que la situació vagi a millorar perquè l’ofensiva contra Ibdil anunciada per Baixar al-Àssad ens va preveure el desplaçament de prop de 80.000 persones”. Mentre el context es complica, la feina de les ONGs també, que denuncien la criminalització de la seva feina després d’haver rebut acusacions de tràfic de persones i espionatge al govern grec. A falta d’un canvi estructural, Marco crida a la solidaritat, que ella anima a fer de la mà de projectes com The Life House Relief, One Happy Family i The Hope Project.

Notícies relacionades