Foto: Jordi Pascual

Anem camí del cinquè aniversari de l’ocupació reivindicativa de les cases dels mestres que es va fer l’estiu del 2014 com una crida per implementar el model de masoveria urbana a aquests edificis de propietat municipal. El que va ser un dels temes clau del final del mandat anterior, ho torna a ser en els darrers mesos d’aquest, ja que ara per ara l’Ajuntament encara no ha autoritzat que Promusa cedeixi la superfície a Sostre Cívic –amb un acord per 75 anys–, pas indispensable per començar les obres d’adequació dels immobles.

El retard constant ha posat en alerta el col·lectiu Clau Mestra, hereu del protagonista de l’ocupació (Sis Claus), i a Sostre Cívic, cooperativa que va fer de mitjancera als inicis del conflicte i que posteriorment ha vehiculat l’acord per definir un projecte que acontentés les dues bandes. Amb un comunicat de totes dues entitats, es demana al govern no retardar-se més en la tramitació que hauria de permetre posar-se mans a l’obra.

Marco Lixi, membre de Clau Mestra i futur resident de les cases dels mestres, recorda que ja hi ha un conveni amb Promusa i que fins i tot es van donar a conèixer les persones que accedirien a viure-hi però que encara falta fer el darrer pas. El col·lectiu tem que el tràmit no estigui enllestit abans d’acabar el mandat i, per tant, es puguin trobar enmig d’un canvi de govern que retardi encara més la rehabilitació. “El dret a superfície s’hauria d’haver aprovat al Ple de desembre però encara som a l’esperaˮ, explica Lixi.

El tinent d’alcalde de Territori, Joan Puigdomènech, reconeix el retard en la tramitació i diu que, tot i que no han estat a temps d’introduir el tràmit a la sessió plenària del febrer, ho faran a la del març. El seu objectiu és poder tenir tota la documentació en ordre abans d’acabar el mandat perquè passades les eleccions no hi hagi cap altre tràmit burocràtic que bloquegi la rehabilitació de les cases dels mestres.

Fent un repàs als fets, explica que el darrer tràmit ha estat la presentació de la petició de la llicència d’obres per part de Sostre Cívic. Es compromet a resoldre-la en breu així com a utilitzar l’estabilitat de l’Ajuntament per aconseguir el finançament necessari que necessitarà el projecte. Segons Lixi, treballaran amb un crèdit de l’Institut Català de Finances i també amb una aportació municipal de 195.000 euros, dos préstecs que podran retornar amb el pagament del lloguer, que no haurà de superar el preu de quatre euros el metre quadrat.

L’Ajuntament es va trobar amb diverses traves durant el procés d’elaboració del projecte. El primer repte va ser arribar a un acord entre les parts. Les persones que van ocupar l’immoble a l’estiu del 2014 demanaven un règim de masoveria urbana, és a dir, sense cap lloguer i basat en la rehabilitació per autoconstrucció. Això hauria d’haver permès rehabilitar els sis habitatges i començar a viure-hi. L’oposició inicial del llavors tinent d’alcalde d’Urbanisme, Pere Casajoana, va suposar l’inici de les tensions i, posteriorment, de les negociacions.

Després de moltes propostes creuades i amb Sostre Cívic fent de mitjancer, es va acordar un projecte per ajustar els edificis per acollir 11 habitatges i una sala comunitària oberta al barri –encara està per definir el model–. Això implicava una ampliació dels edificis i renunciar a l’autoconstrucció com a única via ja que calia introduir nous elements estructurals. Indirectament això també suposava introduir un lloguer i, per tant, alterar l’esperit bàsic de la masoveria urbana.

El preacord de l’estiu del 2014 va donar pas a la insistència de Sis Claus per complir-lo. Per això al Ple de setembre d’aquell mateix any van fer la primera concentració per demanar-ne el compliment. Entrat el 2015 van seguir les negociacions i al març es va formalitzar el conveni. Les eleccions del maig van suposar un fre momentani, passant l’aniversari de l’ocupació sense moviments i arribant al setembre del 2015 amb l’obertura de les inscripcions de les persones interessades a anar a viure-hi.

Al gener del 2016, després de l’anàlisi de les inscripcions, Promusa va donar a conèixer el llistat de persones que viurien a les cases dels mestres. Tres anys després, moltes d’elles hi han renunciat i han anat incorporant-se noves persones que restaven a la llista d’espera. Després de mesos d’estancament, al juliol del 2015 Clau Mestra va emetre un nou comunicat en contra de l’estancament i el llavors tinent d’alcalde d’Urbanisme, Damià Calvet, va assegurar que no perillava el projecte però que encara hi havia tràmits per fer.

Posteriorment es va saber que el projecte tenia dos problemes bàsics. D’una banda, el planejament urbanístic recollia els patis del darrere, per on s’ampliaria l’estructura, com a equipaments. Per poder tenir ús residencial va ser necessari fer una modificació del Pla General Metropolità (PGM) que es va aprovar definitivament al Ple del juliol del 2018. D’altra, el terreny del davant de les cases que dona condició de solar i accessibilitat als edificis no era de propietat municipal tot i que inicialment es creia que sí. Això va obrir unes negociacions amb la propietat que es van tancar al maig del 2018 amb una compra per 195.000 euros. “La compra d’un terreny és complicada si l’interès és del compradorˮ, explica Puigdomènech.

Durant tot aquest temps, tal com ja va explicar elCugatenc quan tot just es treballava en la resolució dels dos imprevistos, els habitatges han sofert un desgast considerable i, tot i la instal·lació d’una tanca, han estat ocupats en diverses ocasions. Ara, explica Lixi, en les reunions del col·lectiu cada tres setmanes es debat quines actuacions es podran fer com a autoconstrucció i quines necessàriament les haurà d’entomar una empresa.

Tot just ara, a més, s’ha registrat una nova ocupació que, diu Puigdomènech, no ha de suposar un fre per a la rehabilitació de les cases dels mestres. Per agilitzar les actuacions, l’Ajuntament denunciarà per tal que facin fora les persones que han ocupat l’espai ja que, explica, és el pas indispensable per aconseguir fer-los fora. Alhora, en la detecció del cas diu que sempre s’analitza la situació per si cal derivar les persones afectades als serveis socials. Aquesta vegada, expliquen des de Clau Mestra, no es tracta d’una ocupació reivindicativa i no saben qui ha accedit als habitatges.