Suport mutu i acció col·lectiva davant la violència masclista a La Floresta

Foto: Jordi Pascual

La Comissió d’Igualtat del Consell de Barri de La Floresta està enllestint un protocol i guia de recursos davant dels casos de violència de gènere amb l’aposta de donar una resposta social a la problemàtica. Tot va néixer fa uns mesos quan una florestana va sofrir una agressió masclista i quasi de manera improvisada es va dissenyar una xarxa de suport per gestionar el conflicte, apartant l’agressor de l’agredida i creant cercles al voltant dels dos perquè ella tingués el suport necessari per superar la situació apoderant-se i ell pogués fer autocrítica per canviar de conducta. Tot el sistema tenia una funció amb toc terapèutic per a tots dos.

De l’èxit d’aquesta primera prova va néixer la idea de fer un document, que haurà de tenir el vist i plau del Consell de Barri –segurament es portarà a votació a la sessió del 21 de febrer–, que doni consells d’actuació davant casos de violència de gènere detectats a La Floresta. “Estem fent un esforç per no entrar en tecnicismes, volem que qualsevol veí s’ho miri i ho entengui per poder decidir què fer si és agressor, víctima o coneix algun cas”, explica Helena Rodemann, impulsora de la Comissió, “per això apostem per un disseny atractiu, potser amb vinyetes, que vagi molt més enllà de les propostes que arriben des de l’administració”. Considera que la principal diferència respecte dels programes institucionals és la proximitat.

Més enllà de l’òrgan territorial de participació, el protocol aspira a ser present a entitats i comerços, perquè la gent del barri tingui el recurs a l’abast i també un suport ràpid que eviti que la situació es compliqui encara més. A més, l’esborrany, ja gairebé definitiu, contempla la violència masclista en el seu sentit més ampli, és a dir, no només reconeixent les agressions físiques que es donen en el marc d’una parella o un nucli familiar. “Volem trencar el binarisme, que aquest recurs sigui útil per a qualsevol persona que sigui víctima del masclisme”, enraona la impulsora.

La Comissió d’Igualtat va ser proposada per Rodemann quan va veure que el Consell no s’havia dotat de cap espai per fer front a les discriminacions i violències per motiu de gènere. Com a experta en aquest afer, va posar èmfasi en el gènere i aquesta és, de moment, la principal ocupació de la comissió. Hi participen tant homes com dones, per tenir les dues perspectives, obrir debat i oblidar-se de la visió paternalista envers les dones que de vegades surten de nuclis similars. La diversitat d’opinions és tan gran, explica, que tot i tenir propostes molts cops les reunions acaben esdevenint debats sobre què és la igualtat o com s’han de plantejar algunes accions. Fan una trobada setmanal i ajusten els afers a tractar en funció de les necessitats.

Tot i que de moment han centrat les seves accions en el gènere, reben el nom de Comissió d’Igualtat en genèric per poder fer front a altres desigualtats que puguin haver al barri. Es proposen activitats diverses com ara fer una enquesta per conèixer les necessitats i poder actuar a través d’un Observatori, fer tallers i activitats d’apoderament, campanyes de sensibilització, atendre i acompanyar les persones que ho necessitin, desenvolupar activitats més lúdiques, apostar per la formació en gènere, feminismes, masculinitats, etnocentrisme, racisme, interculturalitat, diversitat funcional... i crear un centre de documentació a mode de biblioteca amb recursos sobre aquest àmbit.

Notícies relacionades