Pere Lecha: “La participació des dels barris ens fa més rics, genera respecte i millora la convivència”

Fotos: Aina Serra

En Pere Lecha és d’aquelles persones que de tan saludats sembla que coneguis de tota la vida. De posat eixerit i disposat ens trobem recurrentment debatent, organitzant o compartint espais de la ciutat.

En Pere és activista d’ADN i florestà d’acollida. Creix en una família compromesa amb allò social i vinculada a la política, i als anys 80 comença a militar a l’independentisme d’esquerres revolucionari. A partir del 99, arriba a la Floresta, el que li ha permès tocar la política de la petita escala, que li ofereix un caldo de cultiu de transformació des del dia a dia.

Hi ha un segell florestà?
– La Floresta es va construir al llarg del segle XX, en gran part a base de petites colònies i autoconstrucció. I això va generar nuclis de veïns i veïnes que a poc a poc es van anar agrupant per demanar clavegueram, enllumenat… per tant és un veïnatge de persones d’exterior, som gent de bosc, gent de carrer, que ens ha calgut organitzar-nos per tenir els serveis bàsics.

I això perdura generació a generació?

– Hi ha hagut alts i baixos en la participació a La Floresta, com a tot arreu. Possiblement depèn de quina és la percepció d’abandonament institucional en cada moment, de si hi ha una causa compartida, així com de la coincidència de persones amb capacitat d’implicar i moure més gent.

Ara viviu un boom d’aquesta implicació.

– Sí, des del 2011 aproximadament. Als anys 70, amb l’arribada del moviment hippie, hi va haver molta autogestió amb l’okupació del Casino, també associacions de veïns que participaven als primers Plans Generals Metropolitans (PGM). Després d’anys de davallada on el Cau de La Floresta, el moviment 15M i alguna associació de veïns i de festes eren els únics que mantenien el caliu, el 2011 des de l’AFA de l’Escola La Floresta es fa revifar.

Què va passar en aquell moment?

– Unes quantes famílies van entrar a l’AFA, AMPA es deia abans, amb vocació d’implicar més les famílies i d’obrir l’escola al barri. Pocs anys després, en dissoldre's l’associació de festes es va activar el Senglar Cultural, nascut inicialment com a coordinadora per crear sinergies entre diverses iniciatives del barri, però que ha acabat essent una associació cultural. En paral·lel, una urbanització que pretenia talar una zona boscosa important va crear un rebuig veïnal frontal, del qual en va néixer el col·lectiu Els arbres parlen, el que actualment és La Floresta parla.

I el Consell de barri?

– També. El 2011 el Consell el presidia Convergència i era un espai de força confrontació entre institució i veïns. Sovint era molt desagradable el to i tot. No obstant això, des de la Floresta Parla hi vam anar entrant, també des de l’AFA i el Senglar, per mirar de posar alguns temes damunt la taula. El canvi va ser substancial el 2015, quan pels resultats electorals va començar a presidir el Consell la CUP, i les propostes de veïns i veïnes es prenien com a pròpies. Llavors la institució ens tenia en compte i vam poder engegar alguns processos participatius, replantejar com es distribuïen els diners de lliure disposició, crear comissions noves com la feminista, la de patrimoni...

Vau amarar la institució de la manera de fer del barri?

– Sí, aquesta era una mica la proposta. Més que donar-li l’esquena, integrar-lo donant-li la filosofia i forma que els veïns i veïnes volguessin, i alhora mantenint l'autoorganització fora del Consell. No tot ha d’estar integrat al Consell, el Consell ha de facilitar que passin coses dins i fora.

Però no són vinculants.

– No. Tenim espais de debat amb la institució, sentim que podem parlar i que se’ns escolta, però tot i així, el que vulgui la gent de la Floresta encara no té per què ser el que passi a la Floresta. Això a vegades frustra la participació i per això es fan propostes de canviar la relació entre el Consell i l’Ajuntament o de crear una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) a la Floresta… però a poc a poc.

Si escollim representants polítics cada quatre anys, per què aquesta obstinació per la participació popular?

 

– A la Floresta hi ha hagut un dèficit històric d’actuació per part de l’Ajuntament, i això fa aflorar la reacció de veïns i veïnes de: fem-ho nosaltres. Però no només això, és que entre eleccions i eleccions passen moltes coses que seran més del gust de tothom si les definim entre tots i totes. Decidir com vols que siguin les coses, organitzar-se per fer-les possible i dur-les a terme és un procés molt gratificant que, a més a més, genera respecte i millora la convivència.

Per exemple?

– El pacte per la convivència, per la regulació dels concerts a la plaça de l’estació de la Floresta penso que és un gran exemple. Calia posar-se d’acord entre el bar, el supermercat, els veïns i veïnes que vénen a veure els concerts, els veïns i veïnes que estan cansats del soroll que suposen els concerts, les entitats que organitzen concerts… i des del Consell de Barri es va generar una conversa entre tots i totes. Quan tothom sent i compren què li passa a l’altre és molt més fàcil comprometre’s, arribar a un acord i no només reduir el conflicte, sinó generar un nou espai de trobada. Els veïns i veïnes que no volien concerts, ara que són més acústics, acaben abans i es fan en espais rotatius, potser s’hi acostaran.

La gestió des de la proximitat és clau per aquesta participació?

– Sí, és el que permet aquestes converses. Que, a més a més, són espais de formació i apoderament de les persones. Aprendre a argumentar, a conversar, a entendre… fa dels barris i les ciutats espais més rics. Caldria veure com incloure la participació per temes més transversals, globals, de ciutat també.

Aprenem-ne des d’allò petit i fem-ho créixer.

– Sí, de fet, els processos participatius pels diners de lliure disposició que s’engeguen des de Sant Cugat han xocat a la Floresta. El primer cop perquè totes les propostes es votaven en conjunt i com que som un percentatge tan petit de la població, no va sortir cap de les nostres propostes. El segon any, que ja hi havia propostes de barri va anar millor, però el desencís de la primera experiència va fer baixar bastant les propostes i la participació.

Genera cansament aquest model?

– Hi ha èpoques de tot i s’ha de donar espai a la rotació de persones sense que això afebleixi molt els projectes. Abans als plens del Consell de Barri participaven aproximadament 100 persones, ara en són 70 potser, però la feina es fa sobretot des de les comissions i allà seguim essent un centenar treballant. Estic segur que quan hi hagi una causa que requereixi mobilització la gent es mobilitzarà perquè estem enxarxats.

Es pot prendre la Floresta de model de participació per altres barris?

– Ha de ser el que vulguin les persones que en formen part. Però segurament sí que hi ha algunes dinàmiques de relació entre entitats i Consell, de funcionament del Consell, de… que es podrien extrapolar.

Véns de la militància política en l’àmbit nacional, és també militància política la implicació des dels barris?

– Totalment sí, i penso que fem molta més feina cap a la unitat popular des del barri que des de segons quins espais de política de partits. Sense criticar els partits en ells mateixos, que possiblement també són necessaris, però als barris la transformació és palpable, duem a terme acció transformadora dia a dia.

La suma de moltes militàncies de barri tindria incidència en l’àmbit nacional?

– Molts, molts, molts barris actius i coordinats, aporten segur.

Notícies relacionades