La Floresta contra fronteres fomenta el veïnatge amb menors estrangers que han migrat sense referents adults

Fotos: Jordi Pascual

La Floresta té diversos centres de menors a prop: a les Planes, a Vallvidrera i a Molins. Això fa que molts menors estrangers que han migrat sense referents adults siguin veïns del barri i que aquest hagi d’actuar com a espai de socialització i de suport mutu. Però la realitat ho complica. Els discursos xenòfobs que amaguen i estigmatitzen els infants i adolescents darrere de les sigles MENA (Menor Estranger No Acompanyat) suposen una frontera social a trencar.

Amb aquest propòsit el col·lectiu la Floresta contra fronteres ha començat a preparar accions per reforçar el veïnat, aconseguint la trobada entre aquests menors i la resta d’habitants. També prepara una xarxa de suport perquè el contacte no es limiti a activitats puntuals. Ja a la Festa Major de la Floresta diversos infants i adolescents migrats van participar en algunes activitats i ara el repte és entendre la seva problemàtica per a donar-hi resposta.

Dissabte al migdia el parc de les Dones s’ha omplert d’activitat per fomentar un d’aquests espais de trobada i, alhora, donar a conèixer la iniciativa del col·lectiu. Marion Guillon, una de les veïnes implicades, explica que avui dia ja compten amb 10 parelles lingüístiques i que hi ha prop de 30 veïns compartint un grup de Whatsapp en què es debaten les accions a realitzar.

La jornada de dissabte, a la qual hi han acudit una trentena de menors tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA), ha buscat ser aquest espai de trobada i veïnatge. Ràpidament, la música, el ping-pong i la petanca han unit el veïnat més enllà de les seves edats, colors de pell i orígens. A l’hora de dinar, els assistents han pogut menjar un cous-cous que els menors van ajudar a preparar el dia anterior.

 

El repte més enllà de l’estigma

Trobades com l’organitzada per la Floresta contra fronteres representen una oportunitat per trencar els discursos xenòfobs que s’amaguen darrere de les acusacions de manca de seguretat i l’estigmatització dirigides cap als infants i adolescents. Però el repte no només es troba en aconseguir desmuntar les mentides i cercar l’empatia i el suport mutu en base a la coneixença.

El col·lectiu florestà és conscient que el sistema de tutela de la Generalitat no és suficient ja que molts centres estan plens i quan els menors compleixen 18 anys han de marxar. “Molts d’ells es veuen abocats a viure al carrer, sense xarxa social ni possibilitat de treballar o estudiarˮ, lamenta Marion. Si l’administració no és capaç de donar resposta a totes les necessitats, és la societat la que s’organitza per intentar-ho.

La trobada de dissabte ha servit també per recollir les dades d’altres persones interessades a donar un cop de mà en base a les mancances que han trobat: donar classes, esdevenir el referent adult dels joves que ja han superat els 18 anys, fer acollides d’un mes o més, empadronar un jove a casa, proposar una formació al lloc de feina, fer de parella lingüística i fer d’enllaç amb entitats joves com el Cau i l’Espai Jove de la Floresta.

Notícies relacionades