La diagnosi del Pacte per la Convivència va més enllà de les places i proposa un canvi del model de gestió dels equipaments florestans

Foto: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Després de la prospecció comunitària a les places del Poble (Miquel Ros) i Josep Playà de la Floresta realitzades per l’empresa la Perifèrica durant l’estiu, Marta Mayoral i Alba Sanjurjo han presentat la diagnosi resultant, que finalment supera amb escreix l’àmbit de les places per fixar-se en tot el teixit comunitari del barri. Entre les accions més destacades hi ha la proposta de canviar el model de gestió dels equipaments florestans, amb la possibilitat que les entitats i el teixit associatiu comparteixi responsabilitats amb l’Ajuntament.

“Es pot repensar el model de gestió més enllà del model de centre cívic actual per intentar adaptar la fórmula de gestió a la realitat de la Floresta, una comunitat organitzada”, han explicat les dues representants de la Perifèrica en una sessió explicativa de la diagnosi celebrada aquest dimarts per la tarda al Centre Sociosanitari, “a la Floresta hi ha una comunitat organitzada, amb estructura i amb una administració disposada a connectar”.

Propostes per a les places

La diagnosi del Pacte per la Convivència, l’acord entre veïnat, comerços, entitats i actors implicats en la vida social de la Floresta, ha incorporat un seguit de propostes a estudiar en el marc del Pacte. La sotspresidenta del Consell de Barri, Xènia Amorós, arran de la preocupació veïnal sobre com avaluar, rebutjar, ampliar o implementar les diferents mesures, ha dit que cal fer una nova reunió del Pacte, al qual es podran incorporar nous actors. El president del Consell i regidor de Participació i Barris, Marco Simarro, ha dit que cal que les entitats i el veïnat treballin les propostes al marge de la institució per no estar condicionades i posteriorment traslladar-les al govern.

Entre les accions proposades hi ha garantir la presència d’una parella educativa –una figura similar als agents de civisme–, millorar la coordinació interdepartamental de l’Ajuntament, instal·lar un lavabo públic a l’entorn de l’estació, aconseguir més activitats infantils perquè la zona de joc sigui emprada per infants i no per grups de persones que consumeixen alcohol comprat als bars de la plaça i, alhora, garantir l’ús de l’espai públic per a tothom, validar els acords sobre horaris i volums de les activitats, arribar a una definició compartida de què és l’espai públic o activar la comissió de seguiment. Tot i això, des de la Perifèrica expliquen que encara no hi ha un document definitiu perquè encara han de recollir noves inquietuds en una nova estada a la plaça el proper diumenge.

Sensació de deixadesa institucional i interessos contraposats

La diagnosi parteix d’una anàlisi dels usos i valors que atorga la ciutadania a les places de l’entorn de l’estació. Amb 84 hores d’observació, 85 converses informals, enquestes a 55 adults i 15 infants i dues reunions del Pacte, accions realitzades entre juny i setembre, s’ha pogut concloure que les places no només representen una problemàtica de convivència sinó també un espai de veïnatge i suport mutu que ha permès donar resposta a problemàtiques socioeconòmiques i de salut. Aquesta mirada preocupa el veïnat de les places, que es mostra preocupat pels sorolls i molèsties causades pels usos de la plaça.

Els usos de les places detectats són: esdevenir un punt de trobada i de sociabilització, visibilitzar iniciatives veïnals, ser un viver de projectes i iniciatives comunitàries, funcionar com un espai d’expressió i creació cultural, ser un espai de joc i lleure entre persones adultes, actuar com a lloc de trànsit de persones que van i tornen de l’estació, de compra, de consum de drogues –legals i no legals i a terrasses i a altres llocs menys legitimats– i acollir el mercadet.

Amb l’aturada del Pacte per la pandèmia, la sensació de deixadesa i posterior institucionalització d’aquest van esdevenir unes mirades compartides per bona part del veïnat que ara ha participat en la diagnosi. A més, s’han detectat altres tensions com ara la brutícia, la presència de gossos deslligats i de moltes bicicletes que van a l’estació, la diferent forma d’entendre l’espai públic i el consum d’alcohol i altres drogues, entre d’altres tensions.

 

El moment crític de l’acord veïnal va arribar al març passat quan, amb la represa gradual de l’activitat al carrer i després de diversos caps de setmana de molta activitat a les places, l’Ajuntament va ordenar el tancament de les places. Aquest fet va suposar un punt d’inflexió, que va preocupar el veïnat que participava al Pacte, que considerava que l’espai s’havia institucionalitzat. Arran d’aquell fet, es va reactivar l’espai amb la contractació de la consultoria externa que ha fet la diagnosi.

La clau del Pacte, segons la diagnosi i els participants a la sessió, és que ha esdevingut un espai d’autogestió i diàleg, amb predisposició dels actors –heterogenis– per cedir i arribar a acords i com a iniciativa que neix del veïnat i que l’Ajuntament ha d’assumir. Amb aquesta legitimitat, queden reptes a establir com el paper que ha de jugar l’administració d’ara endavant o arribar a un acord sobre quines són les accions que ha de desenvolupar el Pacte d’ara endavant així com quina garantia de seguiment i aplicació de mesures es pot crear.

Notícies relacionades