Els desacords pel camí escolar obren un debat sobre la participació al Consell de Barri de la Floresta

Foto: Jordi Pascual (arxiu)

La comissió de medi ambient i la d’urbanisme (amb grups de treball d’habitatge i mobilitat) del Consell de Barri de la Floresta han mostrat el seu desacord amb la proposta de camí escolar plantejada pel govern municipal amb les aportacions i el suport de l’Associació de Familiars d’Alumnes (AFA) de l’escola de la Floresta i de l’Olimpyc. Aquest fet, expliquen quatre dels integrants d’aquestes comissions, és només una mostra d’una crisi de participació que, diuen, està marcada per la manca d’escolta a “la feina de fons i llarg recorregut” de les comissions del Consell.

Però la mirada no és compartida per totes les comissions ni per tots els integrants de l’òrgan de participació, dibuixant-se així un debat intern sobre el paper de les comissions, les mancances i límits de la participació i la legitimitat dels actors que aporten la seva mirada sobre projectes que afecten al barri. El regidor de Participació i Barris i president del Consell, Marco Simarro, es marca l’objectiu de redreçar les relacions tot i que bona part de la crítica va dirigida al mateix govern.

Què ha passat amb el camí escolar?

El govern va presentar el projecte definitiu de camí escolar en una reunió feta amb el veïnat al gener. La proposta definitiva està marcada per les reunions prèvies amb la comissió d’urbanisme i amb l’AFA i l’Olimpyc. Les entitats es van mostrar satisfetes amb el resultat mentre que la comissió d’urbanisme va presentar una proposta alternativa per evitar que el tram del carrer Nou de la Floresta i el carrer Margarit entre el Pont del Diari i la cruïlla amb el carrer de Can Llobet fos de sentit únic per als vehicles a motor.

La proposta de l’Ajuntament preveu un tram en plataforma única, un carril bici i, al pas per sota de la C16, doble sentit amb vorera a un dels laterals. En el tram del camí de Can Pagan –que dona accés al centre educatiu– es preveu la millora de la vorera, de la cruïlla amb el carrer de la Pinya i una plataforma única just al davant de l’accés a l’escola. La comissió proposava sis alternatives com ara fer passar el camí escolar pel carrer Margarit, un enllaç amb el Pont del Diari en forma de jardí o aconseguir un carrer amb prioritat invertida però mantenint el doble sentit en tot el camí escolar.

“L’AFA ha treballat el camí escolar per la seva banda i per això la proposta no encaixa ni amb les propostes anteriors ni amb la idea original del camí escolar”, explica Eva Serrats, membre de la comissió, “quan ho dèiem se’ns responia que no érem la comissió de mobilitat perquè no hi érem tots”. Guillermo Gallego, membre de la mateixa comissió, diu que els projectes tot sovint tornen transformats: “Pels resultats veiem que l’Ajuntament no compta del tot amb nosaltres i, a més, tenim una sobredosi de participació estructural com a processos més informatius que participatius”.

En aquest sentit, Isidre Marías i Juan Gamero, companys de comissió, diuen que el canvi de govern no ha suposat una transformació de la participació, conscients que la comissió no pot ser un àmbit de decisió però que se l’ha d’escoltar per la feina feta. Gamero també critica que el cost de reurbanització del carrer ascendeixi a un milió d’euros: “Al carrer Nou de la Floresta ja hi ha una vorera ampla però prioritzen el carril bici i canvien el model de la Floresta per un circuit de direccions úniques”.

Carola Alegre, de l’AFA, recorda que el projecte de camí escolar fa anys que es persegueix al centre educatiu i diu que s’han fet diverses reunions en què han hagut de cedir: “No defensem l’Ajuntament sinó que volem un projecte ja i això ha suposat que també hem renunciar a coses, com ara el carril bici segregat més enllà de les pistes. A més, el camí escolar també ha de tenir en compte les pistes, el Cau i l’Olimpyc perquè és un avantatge per a tot el barri”. La representant de l’AFA assegura que van intentar treballar amb la comissió però que es generava una situació d’incomoditat.

“La comissió de mobilitat és molt tècnica i l’educativa és molt més de voluntat, de sentiment, més fàcil”, reconeix Juanra Subirats, membre de la junta de l’Olimpyc i de la comissió educativa, “en el tema del camí escolar això és evident però no parlaria d’enfrontament sinó de mirades diferents”. Una mirada similar aporta Xènia Amorós, sotspresidenta del Consell: “Sí que s’ha escoltat molt i s’ha acabat optant per una tipologia de camí escoltar que permet la connectivitat amb una mobilitat alternativa al cotxe. No sé si mai s’havien fet tantes reunions”.

Davant del debat veïnal, el president del Consell dubta si el govern ha actuat malament contactant alguns col·lectius però considera que una comissió no és més representativa que la resta del veïnat: “S’apropien il·legítimament de qui té l’opinió més important però allò rellevant és l’òrgan no qui en forma part. No pot ser que una part del veïnat tingui la sensació que la seva opinió és més important que la dels altres”.

Més enllà del camí escolar

La crítica de les comissions de medi ambient i d’urbanisme va més enllà del camí escolar. “Participem per aportar però si tot t’ho donen dat i beneït, no serveix de res”, apunta Marías. Posen diversos exemples: la cancel·lació de l’Observatori de l’Habitatge de la Floresta a principis de mandat –ara, diuen, s’ha rectificat–, el retard en la rehabilitació de les Cases dels Mestres, permetre l’anella verda de la Floresta en un procés participatiu “sense tenir en compte que pot generar més pressió sobre el bosc”, el no-arranjament de dreceres i camins, el manteniment dels pals a les voreres, la no alineació de façanes...

“Hem manifestat la crisi però se’ns diu que no som la comissió, que la comissió és més gent”, explica Serrats, “vam fer una reunió i a la segona vam tornar a ser els mateixos”. “Darrerament se’ns ha estat convocant a diverses presentacions de projectes (ja molt elaborats o fins i tot en tramitació) que desconeixem d’on han sortit (que mai han estat plantejats com a necessaris dins l’àmbit del Consell), es silencia la nostra opinió i notem que, si els qüestionem, la nostra opinió és menystinguda o se’ns titlla d’‘immobilistes’”, apunten en correu electrònic per convocar una reunió per explicar la situació.

La sensació de manca d’escolta no és exclusiva de les comissions de mobilitat i d’urbanisme. Paco Bailón, membre de l’associació de veïns del Faig, diu que fa anys que es mantenen problemàtiques pendents de resoldre: “Reconeixen el deute històric però encara hi ha un quilòmetre de l’avinguda Pere Planas pendent de pavimentar, no se’ns respon a la crítica pel tall de trànsit a l’escola del Pinar mentre se’ns va dir que tallar l’avinguda Pere Planas davant del risc d’esfondrament [que finalment es va produir al temporal Glòria] ens costaria 1.000 euros diaris als veïns, hem advertit de l’existència d’un taller il·legal i no se’ns ha fet cas... El Consell és consultiu i quan es porta a Sant Cugat moltes coses queden mortes. De vegades ni contesten”.

Tot i això, Bailón marca distància respecte a les comissions de mobilitat i d’urbanisme tot dient que els afers que passen per aquestes acostumen a tenir un caràcter tècnic més complex, que tot sovint esdevé una dicotomia entre “salvaguardar la Floresta o posar més ciment”. “En qualsevol cas, la gent està cremada perquè treballa molt i no se la té en compte”, apunta el veí, “tornem a sentir que els veïns fem nosa”.

“Tot va molt lent però hem treballat i s’ha avançat”, explica Subirats des de la comissió educativa, “entenc que l’àmbit de l’urbanisme és més complicat pels reglaments”. Considera que la Floresta ha viscut un bon moment de participació durant els darrers mesos i anys i que s’ha de fer tot el possible perquè no es perdi. També Nani García, membre de la comissió de drets socials, reconeix haver aconseguit reptes com la teleassistència gratuïta a partir dels 65 anys o que els serveis socials siguin més visibles al Centre Sociosanitari. Tot i això lamenta que hi hagi temes encallats des de fa anys com ara l’elaboració d’una guia amb els serveis socials als quals poder accedir o la manca de concreció sobre la segona residència i el centre de dia.

“Potser sí hi ha una manca d’escolta a la feina feta però la confrontació amb l’Ajuntament s’ha de consensuar i, en el cas del camí escolar, no era possible perquè el govern ha escoltat les entitats”, valora Joan Rosés, membre de la comissió de cultura, “per això crec que no ens hem torbat tant amb els límits de la institució, que també, com amb la nostra pròpia incapacitat d’arribar a un consens”. Es planteja el repte de la legitimitat: “El Consell de Barri no sempre és el més legítim ni representatiu per prendre una decisió. Les entitats han de tenir, com a mínim, la mateixa legitimitat que una comissió”.

Tant Rosés com Amorós (sotspresidenta del Consell) demanen que s’afavoreixi un ambient en què la gent se senti còmode en les comissions per evitar que marxin, com diuen que ha passat precisament a la de mobilitat i a la d’urbanisme. “El gran repte és com teixir mecanismes legítims perquè el que dona legitimitat són les propostes, el treball i que la gent hi participi i per això una comissió no pot decidir sobre un projecte que ens afecta a tots”, apunta Amorós.

Autocrítica de la presidència

Seguint la línia d’Amorós, el regidor Simarro també planteja el repte de la legitimitat, que espera que es pugui resoldre en el marc de les reunions amb la Plataforma Més Autogovern: “Clar deixar clares les normes abans de començar i crec que un bon exemple és el procés de participació que hem emprès per definir els usos de la masia de Can Canyameres a Volpelleres”. Tot i això, fa autocrítica: “Hem de millorar en horitzontabilitat i en la transmissió d’informació perquè jo mateix era desconeixedor d’alguns dels temes bloquejats quan vaig assumir la presidència. També és cert que quan vaig preguntar als equips tècnics, moltes d’aquestes propostes no tenien cap expedient obert a l’Ajuntament”.

Simarro considera que cal legitimar la forma de gestionar dels dissensos i repensar l’abast de l’òrgan de participació territorial: “El Consell de Barri tal com s’ha entès els darrers anys ha tocat els límits però em molesta que s’impugni tota la participació perquè no és cert que res funcioni”. Com el regidor, diverses de les fonts consultades per fer aquest article coincideixen a dir que la solució es pot trobar en el marc del treball de la Plataforma Més Autogovern. Tot i això, els quatre integrants de les comissions de medi ambient i d’urbanisme que han parlat amb elCugatenc tenen una sensació de no retorn i avancen que alguns d’ells segurament abandonaran el Consell.

Notícies relacionades