Cal Temerari per transcendir el marc mental dels moviments socials

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El dia de la inauguració de Cal Temerari vam dir que al cap d’uns any seria difícil imaginar-se com era la vida social i política a la ciutat abans que existís. I crec que així ha estat. Avui en dia, des dels projectes transformadors i moviments socials disposem d’un marc mental sense el qual costaria operar.

Pot semblar una subtilesa, però no ho és. Si bé està lluny de processos més forts en el sentit polític o organitzatiu, el fet que existeixi Cal Temerari com és avui en dia dona un cert sentit de transcendència a la tasca de moviments socials, col·lectius i projectes transformadors que seria molt més difícil d’estar disgregats.

Quan dic ‘sentit de transcendència’ parlo també de la sensació de no lluitar sols, així com de pensar que es pot assolir una transformació àmplia de la ciutat i la societat. Moltes vegades, col·lectius i moviments socials tracten temàtiques específiques, però les persones que l’integren tenen inquietuds més enllà del tema que tracta l’espai on participen. Moltes vegades és una inquietud que es resol amb la pluri-militància o l’hiperactivisme, i si bé algunes organitzacions polítiques se'n beneficien, en la meva opinió, és un flac favor als moviments de base, doncs els descapitalitza.

Així mateix, per persones no implicades en col·lectius amb projectes transformadors, però que coneixen Cal Temerari, permet ubicar en l’imaginari individual, i per extensió en l’imaginari col·lectiu, que a Sant Cugat existeixen aquestes inquietuds. Fins ara, els espais de visibilització capaços d’arribar a una part significativa de la població amb un mínim de contingut digerible –és a dir, quelcom que es pogués escoltar amb atenció sense encasillar-ho en ‘a, sí, són els joves’ o ‘són els de tal partit’– eren pràcticament nuls, segurament a excepció de la Festa de Tardor, amb totes les limitacions que té, o de l’Ateneu quan es tractaven temàtiques socials, encara que molt desvinculades, en general, de cap moviment.

Per tant, malgrat limitacions que encara li cal superar a Cal Temerari, permet pensar Sant Cugat com quelcom diferent al desert polític de la ciutat convergent per excel·lència. Certament, no és condició suficient per assolir els objectius d’activació política, però sí que n’és condició necessària. La sensació d’utilitat i transcendència són grans activadores, especialment per les persones que volen tenir una implicació sostinguda en la seva vida sense entrar en cicles hipermilitats; fins ara això passava només en entitats assistencialistes de l’anomenat 3r sector i en partits polítics.

Finalment, aquest marc mental d’unitat conceptual també permet parlar des d’una posició més empoderada. Moltes vegades, en segons quins contextos, un se sent parlant marciano o predicant en el desert. En aquest sentit, en certa mesura, el segell de Cal Temerari ajuda, doncs dona una patina de credibilitat i de solvència que recolza les propostes gràcies a tot el que s’ha explicat fins ara. Així doncs, actes, xerrades o campanyes guanyen, o poden guanyar força, gràcies al suport col·lectiu i a la nova realitat que conforma el projecte del temerari per la ciutat.

Julià Mestieri, fundador i expresident de Cal Temerari

Notícies relacionades