Cal Temerari obre una nova etapa: Carta oberta de comiat

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Benvolguts i benvolgudes sòcies, simpatitzants, activistes, usuàries, avaladores i altres persones col·laboradores de Cal Temerari.

Comparteixo públicament aquest escrit senzillament per a totes aquelles persones a qui he explicat Cal Temerari i pel qual he donat la cara i la paraula. Crec que avui en dia el projecte es troba caminant en un nou rumb on jo ja poc puc aportar i que sense dubte no puc representar. Per això, he decidit dimitir de la presidència de l’entitat i deixar pas a qui avui ve amb ganes i força. Aquest escrit és per dir a tothom que fins aquí.

Eren principis de 2015 i començàvem a concebre un projecte que a ningú ha deixat indiferent. El dia que vam inaugurar Cal Temerari vaig dir que en pocs anys costaria imaginar-se com entitats i moviments socials de la ciutat havien treballat i funcionat sense que Cal Temerari existís. Crec que avui en dia és així i no hi ha major mostra de l’èxit d’un projecte tan agosarat, mèrit de tots i cada un que hem aportat el nostre gra de sorra.

6 anys de feina després, Cal Temerari segueix viu i amb persones amb ganes i il·lusió de tirar-lo endavant. I la veritat és que penso que no hi ha millor notícia ni millor motiu d’orgull i alegria que això sigui així.

Ara bé, com tot projecte viu, aquest canvia i evoluciona. I tal i com ha de ser, un projecte associatiu, assembleari i autogestionat és el que les persones que el treballen dia a dia volen que sigui. En els últims temps hem viscut dues renovacions profundes a Cal Temerari, de persones, de governança, de prioritats...

Penso que ja avui i durant els pròxims temps esdevindrà un projecte amb molt més èmfasi en les pronúncies ideològiques i que mica en mica anirà prenent un alineament més clar i fort amb espais polítics definits. Així doncs, el focus amb el qual veníem treballant de centrar-se en els projectes de transformació concrets (cooperatives de treball, de consum, suport a entitats i creació d’espais oberts de participació) i en la comunicació en termes de projecte de ciutat deixaran de ser tan principals, per donar més protagonisme a l’activitat d’alguns dels col·lectius ja allotjats físicament a Cal Temerari, pronúncies i adhesions i accions reivindicatives amb un alineament progressiu amb determinats espais polítics.

No es tracta d’estar a favor o en contra de res, senzillament en un espai amb sales finites i en uns espais de debat de temps finit, les prioritats de com es fan servir canvien. I en un món on tot canvia i amb tots els canvis polítics que hem vist a la ciutat en els últims 6 anys potser és el que feia falta a Cal Temerari, això ja ho decidirà cada un amb el seu propi criteri.

En tot cas, per mi ha arribat el moment de deixar pas. Content d’haver gaudit tots els moments increïbles que hem viscut, i amb els aprenentatges de tots els encerts i els errors que he comès.

Convençut que és un fins aviat, només em queda citar el poeta i dir: Via fora, que tot està per fer i tot és possible!

Julià Mestieri, fundador i expresident de Cal Temerari

Notícies relacionades