Patrícia Gotarda, La Xesca: "Estem orgulloses d'haver ocupat, no té sentit que Solvia tingui tant capital immobiliari en desús"

Fotos: Jordi Pascual

La Xesca és un casal i una reivindicació al mateix temps. La manca d'espais per al jovent, la nul·la aposta per l'autogestió a l'administració local i l'especulació urbanística van portar un grup d'activistes a ocupar un edifici a l'avinguda Cerdanyola per fer un casal jove autogestionat amb l'anticapitalisme i el feminisme com a valors però, diuen, obert a tot el barri. Patricia Gotarda, portaveu del col·lectiu, explica en aquesta entrevista els inicis, les reivindicacions i el futur que li espera al nou espai que ha marcat l'actualitat política de l'inici de curs i ha fet que el govern digui ara que l'edifici no és segur.

L'ocupació es va fer pública la darrera setmana d'agost però quant temps portàveu preparant-la?

– Va ser llarga, portàvem mesos preparant-ho. Buscàvem la gent, el lloc i la manera. Teníem debats i preparàvem el projecte. Després d'aquests mesos vam elegir la data, que creiem que era l'adequada.

Principi de curs polític, per marcar l'agenda. Estava pensat?

– Estava pensat d'alguna manera perquè fos una data en què la gent pogués estar disponible, sense haver-te marcat els horaris pel nou curs, i per fer sotrac en unes dates en què tot està molt tranquil. Volíem fer un bon terratrèmol polític a Sant Cugat.

Quanta gent us vau trobar al principi?

– La mateixa que som ara gairebé. Som entre 15 i 20 persones que participem del projecte de manera continuada. Comptem amb molta més gent que hi col·labora, que ha vingut a les jornades d'obres, a pintar, a portar-nos coses... A l'assemblea setmanal i les comissions, però, els que t'he dit.

Hi ha molts altres col·lectius que han fet la mateixa crítica a la manca d'espai que vosaltres. Quina relació manteniu amb ells?

– Molts de nosaltres, a banda de participar a La Xesca, participem d'altres col·lectius i entitats. Algunes hem participat també a l'Aplec Jove. Compartim la crítica a la manca d'espais i la relació és bona perquè fem la mateixa anàlisi en aquest aspecte.

No hi ha participació directa d'altres col·lectius dins de La Xesca, però?

– En principi no. És ara el moment d'obrir-ho a altres col·lectius. En aquest inici de curs tothom pot plantejar què vol fer i com. Evidentment tenim punts de trobada en la reivindicació tot i que les formes hagin estat diferents.

Per què l'edifici de l'avinguda Cerdanyola?

– Complia diversos requisits que ens vam plantejar mesos abans quan vam començar a plantejar-ho. Primer que per a nosaltres era important que fos al barri de Sant Francesc perquè és un dels més oblidats encara per la política de l'Ajuntament. Segon, ens sembla important que la propietat fos d'un banc, de la immobiliària del Banc Sabadell en aquest cas. Finalment, l'espai havia de poder acollir les activitats que volíem desenvolupar i que fos el màxim versàtil per acollir les propostes de la gent que s'hi sumés al projecte. L'espai complia requisits tant tècnics com d'ubicació i propietat.

Per què propietat de Solvia i no d'un altre propietari?

– Critiquem els espais en desús però és molt més greu quan aquests són de propietat pública o de grans especuladors. Tot i que pugui ser criticable, no podem posar a la mateixa balança una persona que ha rebut una herència i té un pis que no fa servir que a una empresa que especula i deixa pisos buits a consciència per tal d'augmentar el seu preu o que desnona famílies deixant-les al carrer i sense donar ús a l'espai. Des del 2008 cap aquí hem patit una estafa econòmica en la qual els bancs han tingut un pes determinant i el continuen tenint.

No es podia aconseguir un espai amb diàleg amb l'administració o a través d'un lloguer per evitar l'ocupació?

– Això té dos elements. D'una banda, la voluntat política que això passi. És el més importat i el que no hi ha. Portem anys de reivindicació. Tothom recorda Torreblanca i la reivindicació de la sala de concerts que va acabar amb l'Hoboken. Fa anys de la reivindicació però mai ha tingut una resposta de l'Ajuntament. No ha estat per manca de voluntat de diàleg de les entitats, col·lectius i la joventut en general sinó per una falta de voluntat política perquè hi hagi espais autogestionats pel jovent.

Pel que fa al lloguer, hi ha uns aspectes més tècnics. No estem en condicions de poder llogar un espai per desenvolupar un casal tenint en compte el preu del lloguer que hi ha a Sant Cugat i les condicions de precarietat en què vivim la ciutadania, especialment el jovent.

Alguns partits, la majoria del Ple, han criticat l'ocupació només pel fet de ser una ocupació. Què els respons?

– Cada partit defensa els seus interessos. Està clar que per a ells la propietat privada és una llei santa, com la Constitució. Sempre diem que quan una llei no té sentit, no desobeir-la tampoc té sentit. És important que actuem en base al que creiem i no per si això és legal o no. En aquest cas no és legal però és totalment lícit. Estem orgulloses de dir que hem ocupat això perquè no té sentit que Solvia tingui tant capital immobiliari en desús mentre els joves no tenim llocs on desenvolupar els nostres projectes.

Heu pogut parlar amb els partits i explicar-los-ho?

– Alguns s'han apropat i hem pogut parlar. Per exemple, Pere Soler, del PSC, o Aldo Ciprian, de Ciutadans. Dies abans, en la reunió amb les veïnes, havíem parlat amb el Ferran Villaseñor, d'ERC-MES. Hem xerrat amb ells i d'entrada ens diuen que estan d'acord amb el què però no amb les formes. Evidentment, nosaltres defensem aquestes formes.

El dia de la presentació també van acostar-se la CUP i ERC. La CUP d'entrada va defensar la nostra actuació i després ERC en una roda de premsa al barri de Sant Francesc també van dir que no podien mostrar-se en contra de l'ocupació.

No es van mostrar tan favorables com la CUP des de l'inici.

– Els hi va costar una mica més però van acabar fent-ho.

ICV-EUiA també va donar suport.

– Sí, també.

Hi ha algun partit que no hagi parlat amb vosaltres?

– Que a mi em consti, potser han passat en algun moment i no ho sé, el PP. ICV-EUiA, tot i donar suport, no recordo haver parlat amb ells.

A les poques hores d'haver fet pública l'ocupació l'Ajuntament va anunciar que l'edifici no era segur perquè tenia aluminosi.

– És una tàctica de l'Ajuntament per desviar el focus del debat polític cap a una qüestió tècnica en la qual no s'han de mullar: “No és que hi estiguem en contra sinó que això és insegur”. Fins i tot intenten quedar bé dient que es preocupen per la nostra seguretat.

Hem explicat diverses vegades que és cert que hi ha aluminosi a l'edifici però no suposa cap mena de risc imminent. L'edifici té una part de garatge, antic taller, a una banda i el local comercial amb el bloc de pisos a l'altra. La part del garatge, que sí presenta problemes estructuals i pot representar un risc, l'hem tancat i ningú hi té accés.

No pot afectar el garatge a l'edifici?

– Són estructures diferents. Al garatge hi ha unes bigues amb el seu teulat, del qual una part ha cedit. L'estructura de l'edifici és completament diferent.

A l'edifici l'afectació que hi ha és a la teulada amb dos punts on hi ha aluminosi. Han vingut arquitectes i aparelladors que ho han mirat i ens han dit que no hi ha cap mena de perill d'esfondrament. Ara bé, si l'edifici hagués estat abandonat com fins ara, és probable que en uns quants anys això sí que hagués suposat un risc però a causa de l'abandonament de Solvia i l'Ajuntament. Si ara està una mica deteriorat, tot i que sense representar un risc imminent, és perquè ha estat 8 anys abandonat. Durant aquest temps la gent s'hi ha colat, han provocat incendis, han malmès l'edifici encara més i han deixat portes i finestres obertes, per tant, entrava l'aigua. Durant els 8 anys l'Ajuntament no ha volgut actuar i ara sí, curiosament.

Ara teniu tancades les plantes superiors i us centreu en la zona comercial. Feu alguna actuació per a què, malgrat estar tancades, no es deteriorin més?

– La primera actuació va ser tancar les finestres i les portes perquè no entri la humitat. Però anem a poc a poc. Quan parlem d'autogestió, ho fem amb totes les conseqüències. Ens responsabilitzem de l'espai i, si ens quedem el temps suficient, farem les millores que calgui perquè no es deteriori més i pugui estar en millors condicions.

Ara portem tres setmanes i hem començat per la part que volíem obrir al públic. Sempre diem que allò important no és el continent sinó el contingut. Volem omplir l'espai de vida, que la gent se'l faci seu i agafar forces per arreglar tot l'edifici.

Us plantegeu anar obrint les planes?

– Depèn de les activitats. Quan la part de baix se'ns quedi petita o la gent necessiti, per exemple, unes aules d'estudi, les habitacions de dalt poden ser un espai adequat. Quan tinguem la proposta, ens plantejarem adequar l'espai de dalt per desenvolupar-la.

A dalt són habitatges. Abans criticaves el preu del lloguer. Us heu plantejat cedir-ho com a habitatge?

– És una opció que podem estudiar. No volem debatre a uns mesos vista. Preferim anar a poc a poc, treballar a l'espai del local, obrir-ho a la gent, que vingui a les assemblees obertes, que proposi i ja adaptarem l'espai en funció de les activitats que s'hi vulguin fer.

Hi ha veïns que, quan es van assabentar de l'ocupació, de seguida es van preocupar pel descans per la nit.

 

– No fem això per nosaltres, hem fem pel barri, la ciutat, el teixit. És important no molestar i fer coses que vagin en contra de la gent a qui volem oferir un espai on participar. Totes les activitats que hem fet fins ara han acabat a una hora molt normal. Per exemple, el dia de la inauguració a dos quarts d'11 ja no hi havia música i vam convidar a la gent a que marxés per no provocar soroll.

No volem tenir una política d'activitats com pugui desenvolupar-se al Moon, uns carrers més avall. No és un lloc on fer festes, és per crear i participar. Evidentment, farem alguna festa però conscients que és una eina per crear. No és una discoteca ni un bar, és un casal de joves que és a un barri i té uns veïns que respectarem.

La primera resposta del president del Consell de Barri del Centre-Est, Ferran Villaseñor, davant de l'ocupació va ser convidar-vos a participar al procés participatiu del Pla de Millora del barri del Monestir. Vau acudir al darrer consell, de fet. Què responeu a l'oferiment?

– No creiem que les maneres de participar siguin contradictòries ni excloents. Es pot participar des de plans de millora i des d'un fet com l'ocupació. Com deies, vam anar al darrer Consell de Barri i estem obertes a participar en tots els projectes en què el barri cregui que és positiu que hi participem.

Som reticents de veure com es materialitzen aquestes coses. Hem participat amb molts projectes, hem parlat molt amb l'Ajuntament i la nostra reivindicació no s'ha materialitzat, malgrat ser històrica. Estem disposades a participar i dialogar, sense deixar de banda la nostra manera de participació que és el casal.

Quina valoració feu del primer contacte al Consell de Barri?

– Molt positiva. Vam anar a presentar el projecte i les intervencions que hi va haver al respecte van ser positives. Ens van felicitar i agrair que féssim això. No podem estar més contentes perquè el barri ens hagi rebut amb els braços oberts.

L'edifici on està La Xesca és una propietat privada i el propietari va posar una denúncia que, tal com vau explicar, va quedar arxivada. Com està ara el cas?

– Haurem de tornar perquè, tot i que està arxivada, es farà un recurs i segurament es tornarà a reobrir, per la mateixa via penal o per la civil. Ho tractarem amb els nostres advocats. Esperem que es faci d'aquesta manera, per la via judicial i que no sigui l'Ajuntament qui demani el desallotjament, que es produeixi fins i tot per vies il·legals o l'empresa intenti recuperar-ho a la seva manera.

Segons els vostres advocats, què pot fer i què no pot fer l'Ajuntament?

– Pot demanar que es desallotgi l'espai però no pot executar. Pot demanar una ordre però ha de ser sempre en última instància un jutge qui signi i doni permís als cossos de seguretat a efectuar aquest desallotjament.

Davant d'una possible condemna, de què estaríem parlant?

– El delicte d'usurpació de béns immobles, si no em falla la memòria, és de 3 a 6 mesos de pena multa. De tota manera, la majoria de casos per usurpació queden amb absolució o arxivats perquè s'entén que si s'abandona un espai i estàs allà per suplir una necessitat o desenvolupar alguna activitat ha d'acabar en absolució.

El desallotjament hauria d'arribar després del procés judicial, llavors?

– Primer s'ha de fer la denúncia, s'ha incoar un expedient judicial, el jutge ha de declarar les dues parts per fer declaracions i després del procediment hauria d'haver una sentència judicial que digui que hem d'abandonar l'espai. Quan es fa la demanda de desallotjament, si es compleix, ja queda resolt.

Si es fa un desallotjament abans seria il·legal?

– Sí, tot i que tenen una carta que poden fer servir, demanar un desallotjament cautelar. Es dóna en molts pocs casos, entre ells, que l'edifici sí s'estigui fent servir o que el necessitin de manera urgent. Així i tot, depèn del jutge o la jutgessa que l'accepti. Tenint en compte que la primera denúncia es va arxivar, seria estrany que ara s'acceptés i, a més, es produís un desallotjament cautelar. Si addueixen a problemes de seguretat, això ha d'anar acompanyat d'informes tècnics, que no ens han ensenyat en cap cas. De fet, aquesta setmana vindran Arquitectes sense Fronteres a elaborar-nos un informe molt més detallat, tot i que ja en teníem altres, per presentar-lo al barri i, si cal, al jutge.

L'ocupació està entesa. Com feu anar els subministraments?

– Això és secret professional. Aigua, per exemple, no en tenim i l'hem d'anar a buscar a la font.

A partir d'ara, el funcionament i possible creixement com es decidirà, a través d'assemblees?

– Tot ho decidim en assemblea, és un dels nostres principis elementals. Pel que fa a la part que presenta temes estructurals, està l'assumpte tancadíssim, allà no s'hi pot accedir. Pel que fa als pisos, ho veurem segons les propostes que tinguem i com es desenvolupi la vida a La Xesca.

Com funciona aquesta assemblea?

– Ara mateix ens reunim cada dilluns una assemblea permanent que és setmanal.

És oberta?

– Sí, pot participar qui vulgui però requereix molta implicació perquè és cada dilluns. Ens organitzem en quatre comissions: programació, millora de l'espai i logística, comunicació i gestió de l'assemblea.

A banda d'aquesta, farem cada cert temps, en un principi semestralment tot i que potser al principi mensualment, assemblees més obertes. Estan pensades per a gent que hi vulgui participar però no es pugui comprometre a venir cada dilluns. Podrà venir més gent a proposar, comentar i intercanviar idees.

Ara teniu un repte. Ha començat el curs i segur que hi ha molta gent del vostre col·lectiu que estudia i d'altra que treballa. Com es pot mantenir la flama viva amb gent que no pot dedicar el mateix temps que a final d'agost?

– Generant formes d'implicació adaptables a tothom. Has de poder participar estant-hi cada dia que s'hagi d'obrir o cada dilluns en l'assemblea però, si no pots, pots venir a ajudar quan puguis. Cal que ens organitzem, hi haurà qui treballi als matins i hi haurà qui treballi a les tardes.

Quan us vau presentar, us vau autodefinir com anticapitalistes i feministes. Definir-vos tant ideològicament no dificulta arribar a altres col·lectius i fer créixer el projecte?

– Creiem que no. Segurament hi ha més gent anticapitalista i feminista del que en pensem. Potser els conceptes poden donar la idea que això és molt tancat però no és així. És important que l'espai es defineixi així perquè des d'allà construirem, sigui amb un taller de dansa africana o amb una pel·lícula amb debat, una societat diferent.

Serà anticapitalista perquè aquests tallers no es cobraran i no hi haurà distinció de classe per accedir-hi. Serà feminista perquè serà segur per a les dones i persones amb diverses opcions sexuals. Per a nosaltres és irrenunciable i no creiem que afecti per arribar a la resta de gent.

Dir que les dones no se sentiran agredides sona molt bonic però com s'aplica?

– Tenint protocols. Evidentment allò no és una bombolla. Quan això passi, cal tractar-ho de la millor manera possible tant contundentment com calgui. Si sofreixes una agressió sexista en una discoteca, ningú t'ajudarà i, si dones resposta, potser et jutjaran per fer-ho. En canvi, a La Xesca ha de ser el contrari. Si una persona se sent agredida ha de poder dir-ho i actuar. Encara hem de treballar-ho. Ara no és una societat ideal però la gent que en formen part volem treballar per acostar-nos-hi més.

Ara plantegeu activitats de dijous a diumenge, com ho teniu? Ho mantindreu?

– Cada dijous a les 8 farem cinema a La Xesca. Ho mantindrem fins que puguem. Les obertures són dijous, divendres, dissabte i diumenge a partir de les 7. Ara començarem a fer la contratapa. Serà una mena de tapa autogestionada amb diverses salses perquè cadascú se la serveixi com vulgui. Tenim una mica de música, jocs de taula, guitarra, sofàs, la botiga gratis d'intercanvi de roba i llibres... A més, farem altres coses, com la setmana passada amb el vermut musical. Farem programació d'alguna activitat diürna com vermuts.

Deies això de les tapes autogestionades i potser no hem fet prou èmfasi en l'autogestió, que heu reivindicat molt. Quin poder té?

– És la capacitat de fer les coses tal com es decideixin assembleàriament sense intervencions de l'administració ni, en aquest cas, interferències dels adults. L'autogestió és la manera de fer-ho realment com vols sense que et posin cotilles ni topalls.

L'autogestió no hagués estat possible si no s'hagués fer a través d'una ocupació?

– En aquesta ciutat, no. Per a nosaltres la línia vermella és poder fer l'autogestió i per a l'Ajuntament és que no sigui autogestionat. Potser fan servir encara l'excusa de mostrar el jovent com gent irresponsable. Si bé, veuen que hi ha gent que sí fem coses a la nostra manera i que no els beneficiaran perquè canviem la lògica, de mercantilista i elitista a una cosa absolutament diferent. No els interessa políticament i volen controlar-ho tot perquè no se'ls en vagi de les mans.

Defenseu l'autogestió del jovent però obrint l'espai a tot el barri. Com es compagina sabent que al barri no només hi ha joves?

– En aquesta línia també té sentit que hi hagi dos assemblees. Per a nosaltres és important que l'assemblea de cada dilluns estigui formada per joves però també ens agrada que en una més oberta hi puguin participar associacions del barri encara que no siguin juvenils. És una forma de generar aquests dos espais i rebre propostes perquè després l'assemblea composada per joves pugui decidir què s'hi fa.

Notícies relacionades