Reflexió d’un projecte col·lectiu

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Aprofitant el fi de curs –quan vaig escriure aquest article– és inevitable no fer un balanç de la feina que hem fet a elCugatenc durant el darrer any i, especialment, des de l’inici de la pandèmia. Un projecte col·lectiu com el nostre té dificultats i oportunitats davant d’un fet així. El periodisme ha hagut d’adaptar-se molt, especialment durant els moments més durs de la pandèmia en què no hi havia res més a explicar que el virus.

Però ràpidament vam trobar l’oportunitat de parlar de coses relacionades amb el virus que tenien un caràcter transformador: el treball com a garant de la vida, el suport mutu en forma de xarxes veïnals, la salut mental, com la cultura es va adaptar a les restriccions, com ho van viure infants i adolescents... En definitiva, sense deixar d’explicar les restriccions i els esdeveniments d’actualitat, vam intentar mostrar alguns dels aprenentatges socials de la COVID-19.

Tot i les múltiples onades d’aquest tsunami, a poc a poc vam poder separar-nos del virus, que seguia de forma tangencial però entre temes molt més amplis. Des de l’estiu de l’any passat vam començar a recuperar la lògica editorial no només vírica, una oportunitat de dir que la vida segueix tot i tots els condicionants de la pandèmia. I ací estem, encara entre onades però podent parlar de coses més enllà del virus.

Aquest ha estat un exercici complex de priorització, de calcular forces i triar temes; res extraordinari dins d’un mitjà de comunicació. I enmig d’això hem hagut d’afrontar una situació econòmica complicada per a tothom, també per al periodisme i per a nosaltres. Però elCugatenc s’ha mantingut gràcies a les persones subscrites, a les entitats que ens fan costat i a la gent implicada a la comissió de gestió, un espai derivat de l’assemblea oberta anual que és indispensable per a què aquest projecte col·lectiu seguisca viu.

No és un camí fàcil i hem de posar les bases de la continuïtat. Al setembre tornarem amb ganes de fer periodisme i amb reptes de creixement i consolidació del projecte. Les persones que fem possible elCugatenc estem disposades a esforçar-nos perquè sabem que som un projecte singular que molta gent mira amb estima per necessari. Potser ho tindrem difícil però seguirem esforçant-nos cada dia i trobant l’equilibri entre la viabilitat econòmica i un periodisme independent, crític i transformador, que no es conforme en els titulars propagandístics i de declaracions per a intentar explicar la complexitat de la nostra societat.

Ara que estem en plena pausa de l’estiu, un descans merescut per a tots i totes les que dediquem esforços per a què elCugatenc seguisca existint, crec que està bé posar en valor tot el que hem fet i el que podrem fer. I recordar que això serà possible si som moltes més persones que hi creuen i, amb la seua subscripció, s’hi sumen.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d’elCugatenc

Notícies relacionades