Mig mandat sense noves promocions d’habitatge

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Més enllà de l’escenificació del Ple sobre l’estat de la ciutat, una sessió avorrida i reiterativa per a les persones que seguim atentes l’evolució de les sessions plenàries ordinàries, el govern ha arribat a mig mandat amb molts interrogants. Tenen raó les forces del tripartit quan es posen les mans al cap davant d’algunes afirmacions de l’oposició, especialment quan s’utilitza la neteja i el manteniment com a un dels eixos principals de la crítica al govern.

No crec que Sant Cugat estiga més bruta en general com tampoc crec que no hi haja marge de millora però això en molts casos, com bé va dir el regidor de Participació i Barris, Marco Simarro, en la presentació de la darrera onada de l’Observatori Sociològic, és força subjectiu. Què és brutícia? Les fulles dels arbres ho són? Realment el meu barri està més deixat que abans de les eleccions? Què ha passat si el contracte de neteja viària és el mateix? L’acumulació de brutícia o voluminosos és generalitzada arreu del municipi?

Són preguntes adients però difícils de respondre i per això em sembla molt més interessant parlar en termes de polítiques socials. No és cert, com van insinuar alguns membres del govern, que l’oposició no s’haja preocupat d’estos afers. Una altra cosa és la credibilitat que li atorguen els seus interlocutors o que la mirada social siga més o menys compartida per les forces polítiques. Al tripartit li falta una (auto)crítica des de l’esquerra, un exercici que més o menys encertadament –això ho deixe a criteri vostre– va intentar fer Jordi Casas ara fa uns dies.

És indubtable que un dels grans reptes de la ciutat és l’accés i manteniment de l’habitatge, i així consta reiteradament als Observatoris Sociològics i als Baròmetres Inclusius. Aquest era un dels grans pilars del pacte de govern i per ara segueix sent un dels reptes pendents. El tripartit n’és conscient i, tot i això, el govern treu pit d’algunes mesures preses: mediació del lloguer, nou emplaçament i serveis de l’Oficina Local d’Habitatge, la introducció de les persones en situació administrativa irregular a la taula d’emergència habitacional, més ajuts al lloguer...

Són mesures interessants però insuficients; només cal veure que tot segueix més o menys igual al món del lliure mercat immobiliari. Però, sobretot, són mesures de l’àrea de Drets Socials. Fa bé Núria Gibert, tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, de recordar els esforços fets i faria bé Francesc Duch, tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, d’explicar-se més per a conèixer totes les propostes que hi ha sobre la taula –24 hores al dia, va dir al Ple sobre l’estat de la ciutat– en matèria d’habitatge.

És evident que en poc més de dos anys de govern municipal tripartit no es pot revertir la situació de l’accés i manteniment de l’habitatge a Sant Cugat. Seria de bojos pensar-ho! És cert també que hi ha hagut una pandèmia pel mig que ha dificultat les coses, com també és una dificultat tindre l’atorgament de llicències col·lapsat i moltes baixes al servei, començant per la del director d’àmbit, Xavier Ludevid, que ha marxat sense dir adéu i deixant una onada de dubte pel motiu.

Fins ara Duch ha parlat de microurbanisme, del Ragull Centre, d’habitatge dotacional al garden del carrer Villà... i molts altres aspectes que encara no tenen concreció. Sobre la taula resten interrogants com els consensos amb el veïnat de la Floresta i l’Observatori-Laboratori del barri o què passarà amb desenvolupaments futurs recollits al repudiat Pla d’Acció Promusa 2030, com el desenvolupament de Can Fontanals fins a l’Hospital General.

Impugnar la previsió del govern anterior potser era necessari o potser no. En qualsevol cas, el tripartit tenia dret a fer-ho i, segons diuen, era necessari per a ser realistes en la previsió de construcció d’habitatge públic. Ara bé, més de mig mandat després no és admissible no conèixer encara la proposta de promocions d’habitatge protegit del tripartit. El tinent d’alcaldia diu que ho presentarà properament –ja ho va dir abans d’estiu– i esperem que així siga. Però la sensació de retard, tenint en compte que l’habitatge és un dels grans pilars del pacte de govern, és més que evident.

Potser presentaran el Pla i m’hauré de tragar estes paraules, sorprès per l’ambició i el realisme de la proposta. Me n’alegraria. El que sembla clar, però, és que la proposta d’habitatge del govern actual difícilment es podrà implementar de forma ràpida i abans d’acabar el mandat només veurem algunes pinzellades mentre, aparentment, tot segueix igual al lliure mercat de l’habitatge. Per ara la sensació és d’anar sense rumb en un dels punts principals de l’acord de govern.

Sant Cugat necessitava una política d’habitatge ambiciosa i, per ara, tenim més interrogants que certeses. És evident que l’administració local té moltes limitacions per aplicar polítiques públiques en aquesta matèria però tranquil·litzaria veure una proposta ferma, i haguera tranquil·litzat més encara veure-la a temps. Fins i tot com a estratègia política perquè, si realment el govern creu que bona part de la culpa d’haver arribat a aquest punt és resultat de 32 anys de governs convergents, hauria de tindre un poc de vergonya de veure els seus hereus bonegant-los per la poca ambició.

Poden respondre a Junts dient que són uns hipòcrites –i, segons el discurs del tripartit, ho són–, el problema és que davant d’aquesta hipocresia no han sigut capaços encara de presentar una proposta política amb cara i ulls pel que fa a l’habitatge. I des de l’esquerra hi ha molt a dir al respecte. Potser Sant Cugat en Comú, Podem i el Sindicat de Llogateres –entre d’altres– podrien fer esta pressió sense caure en el parany de parlar d’immobilisme o de ciutat aturada però conscients que s’hauria pogut fer molt més i, sobretot, molt abans.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d’elCugatenc

Notícies relacionades