La vulnerabilitat de la pandèmia i el risc de cronificació

Fa bé el Mossèn Emili Marcés de remarcar que un 2,4% de la població santcugatenca va passar per Càritas al 2020. Les xifres que es desprenen de l’informe anual de l’entitat són esfereïdores perquè dibuixen un increment de la vulnerabilitat en el marc de la pandèmia que, tot i reduir-se lleugerament a partir de l’estiu passat, es manté amb força.

Que 2.189 persones passaren per algun dels serveis de Càritas durant l’any passat no és una bona notícia, més encara si es té en compte que això és un increment de més del 30% respecte a l’any anterior. Tampoc ho és que en el pic de la pandèmia 1.389 persones acudiren al Recer, on s’agrupa el menjador i el magatzem per cobrir necessitats alimentàries, ni que hores d’ara encara siguen 935 persones les que ho necessiten.

Càritas fa una bona fotografia i té una constància immediata de la vulnerabilitat però, tot i oferir serveis que van més enllà de la necessitat alimentària, bàsicament permet visibilitzar la vulnerabilitat màxima, la de la gent que no té què portar-se a la boca. Per això també fa bé la tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Núria Gibert, de dir que l’informe de Càritas és només una part de la fotografia perquè des dels serveis socials tenen constància i atenen moltes altres vulnerabilitats: violència de gènere, exclusió residencial...

Així que, sabent –pel que diu la regidora– que properament ens presentaran una nova onada del Baròmetre Inclusiu, que en la seua primera edició a l’any 2017 dibuixava un risc d’exclusió i una desigualtat preocupant, només ens queda esperar aquest document. No fa bona pinta i segurament veurem incrementada la sensació amarga de constatar que cada vegada hi ha més gent a les portes de la pobresa i, per tant, que gairebé tota la ciutadania és vulnerable.

Fa un any encara imperava una onada optimista que ens deia que la pandèmia ens faria millors persones. Per ara només som més pobres. I quan dic més pobres dic més desiguals. Perquè mentre cada vegada més gent ens apropem a la vulnerabilitat i al llindar de la pobresa, hi ha grans fortunes que han acumulat més capital. Les desigualtats segueixen creixent. La pandèmia no era igual per a tothom. Business as usual, diuen.

Jordi Pascual,
periodista i cap de redacció d’elCugatenc

Notícies relacionades