La renúncia d’un bon Síndic

Ramon Palacio deixarà de ser el Síndic de Greuges de la ciutat. No se sap encara quan exactament perquè tot dependrà de quant s’allargue el procés de selecció de la persona que el substituirà al càrrec. Però, en qualsevol cas, la difícil compatibilització de la seua pensió per jubilació amb un sou públic així com la negativa del govern de mantindre’l al càrrec amb dietes durant el que li resta de mandat per no fer-li un vestit a mida suposen un adéu sobtat.

El balanç del treball de Palacio com a Síndic haurà d’esperar a acabar el període de transitorietat en què es mantindrà al càrrec mentre no es deslligue el nou nomenament. Però, ja de partida, que deixe el càrrec abans d’esgotar el mandat és una mala notícia per a la ciutat. I no perquè qui vinga al darrere no ho puga fer igual de bé –o millor– sinó perquè en poc més de tres anys de mandat ha aconseguit resituar la Sindicatura de Greuges com una institució reconeguda a la ciutat.

La situació personal del seu predecessor, Jaume Clavell, que malauradament ens va deixar poc després d’acabar els dos mandats en què va estar al càrrec, va dificultar la projecció del Síndic arreu del municipi. Tot i això va ser l’encarregat de l’inici de l’oficina, que amb l’arribada de Palacio ha millorat amb més personal, atencions per correu electrònic –i telemàtiques per la pandèmia–, presència als districtes, actuacions d’ofici... Tot això ha permès incrementar les atencions.

L’obligació del Síndic és escoltar la ciutadania i instar l’administració –l’Ajuntament, en aquest cas– a actuar davant els casos en què la ciutadania ha quedat desemparada. Palacio ha fet això i, amb les actuacions d’ofici, ha pogut fer propostes més generals que temes concrets en temes com la implementació de l’anella verda, el tribut metropolità, el pas de vianants entre Sant Cugat i Rubí per baix de l’AP7 i l’agilització de les llicències urbanístiques, entre d’altres, que indubtablement generaven –i generen– un neguit ciutadà.

És cert que algunes de les actuacions d’ofici poden ser vistes amb recel per una part de la ciutadania o de la representació política –per exemple, per aquells que estem satisfets amb l’anella verda o, en tot cas, demanem millores o que, a l’espera d’un càlcul més just, no veiem amb mals ulls un tribut d’àmbit metropolità– però creure que les accions de la Sindicatura de Greuges han d’anar guiades pels nostres gustos i principis polítics és no entendre quina és la seua funció.

Davant d’això, sap greu que Palacio haja de deixar el càrrec sense esgotar el mandat, que haja hagut d’arribar a un acord per a què la institució no quede penjada i que tot això ho haja hagut de fer a contracor sorprès d’un canvi normatiu que li ha impedit compaginar la jubilació amb el càrrec, tal com havia fet el seu predecessor. Ara que ja no hi ha res a fer només ens queda esperar que el procés de selecció de la persona que el substituirà siga realment obert, com ha proposat el govern, i que qui arribe al càrrec faja una bona faena. I, per favor, que siga una dona. No perpetuem la presència d’homes a un càrrec tan jove com aquest.

Jordi Pascual,
periodista i cap de redacció d’elCugatenc

Notícies relacionades