Publicitat

La recuperació de l’esperit reivindicatiu de la Festa de Tardor

Per tercer any consecutiu, la Festa de Tardor està organitzada d’una forma més assembleària. Hi ha la comissió organitzadora però també una assemblea i un grup de treball que permeten idear la festa de les entitats d’una forma consensuada i debatuda. Això va acompanyat de la recuperació d’una reivindicació social a través dels lemes, pregons i activitats. Malauradament, el context ha fet que la visibilització d’aquest valor reivindicatiu siga una mica més difícil.

El primer any, potser el més visible, va ser de trànsit. Al 2018 la Festa de Tardor va estar coorganitzada entre membres de la nova comissió i de l’anterior, que aportaven els seus coneixements per a fer més fàcil la feina dels nous voluntaris. Aquell any es va optar per posar sobre la taula l’emergència habitacional, demanant al lema que la ciutat no expulsara la seua ciutadania i amb el Sindicat de Llogateres com a pregoner. Un canvi significatiu respecte a l’any anterior, quan la festa va girar al voltant del centenari de l’arribada del tren a Sant Cugat, ple de valor històric però amb poca reivindicació social.

L’any passat va ser el primer en què la nova comissió va organitzar la festa sense el suport dels antics integrants. Amb la participació de totes les entitats que van voler, es va consensuar el lema Emergència social: les entitats sí plantem cara, una reivindicació àmplia però que recollia la voluntat de tenir una societat cohesionada, sense desigualtats i amb resposta a les persones vulnerables així com recollint algunes de les reivindicacions dels col·lectius com ara la construcció de la segona residència pública de gent gran.

Però al 2019 la manifestació de resposta a la sentència del procés va deixar l’interrogant sobre què passaria amb la Festa de Tardor fins que es va haver d’adaptar per a què les entitats que volgueren també participaren a la reivindicació nacional acudint a la marxa o al dia següent, a la Fira d’Entitats, mostrant cartells de suport als presos. Tot i que la festa no es va desdibuixar tant com hauria pogut, és evident que el context polític del moment la va eclipsar.

I enguany, la comissió organitzadora torna a topar amb la mala sort de les circumstàncies. Amb un lema més que adient (Que la nova normalitat no deixi ningú fora), la pròpia nova normalitat manté la festa amb diversos interrogants tot i que, per ara, avançant amb la posada en marxa del concurs de cartells. És possible que la Festa de Tardor d’enguany torne a estar eclipsada, o matisada, o adaptada... però això no ha de llevar ni una miqueta de valor a les seues propostes socials.

La recuperació del caràcter reivindicatiu de la festa no només és positiva pel que suposa la unió d’entitats per aconseguir una societat més justa sinó també perquè repesca el principal valor que va fer nàixer la festa. En la primera edició, al 1976, amb l’esperança d’una transició que tot just començava, el lema va ser Recuperem les institucions. Del poble per al poble.

I la reivindicació va seguir l’any següent (1977) vinculant la Festa de Tardor al Congrés de Cultura Catalana, al 1978 amb Preservació de Sant Cugat, al 1979 amb Un poble, una cultura, al 1980 amb Auditori i Casa de Cultura (demanant més espais culturals a la ciutat)... i així amb una llarga llista que es pot revisar al llibre dels 40 anys de la Festa de Tardor que es va editar ara fa cinc anys –i que pots aconseguir de regal amb la subscripció a elCugatenc, per cert.

Tampoc és just dir que la recuperació és perquè l’esperit reivindicatiu es va perdre. La voluntat hi ha estat sempre amb reivindicacions clares com Viure a Sant Cugat, quant ens costarà? (1990), Primer el vianant (1997), Sant Cugat, pel respecte i la igualtat (2000), Hem salvat Torre Negra, salvem Collserola (2003), Prou creixement a qualsevol preu (2007) o Sant Cugat va decidir 0,7% (2014). Clar que empalmar dues celebracions dels 40 anys amb la del centenari del tren va fer que entre el 2015 i el 2018 la reivindicació quedara una miqueta més diluïda –tot i que no desapareguda–. Ara, malgrat les circumstàncies, hem de posar en valor les reivindicacions de la Festa de Tardor perquè són les de les entitats de la nostra ciutat, que sempre han fet força per un Sant Cugat millor.

Notícies relacionades