Eixir de l’engranatge

Radiodespertador. Alerta pel coronavirus. Alguna política més simbòlica que real. Comentaris estridents i em lliure de la tertúlia de miracle. La dutxa matinal, la vitamina i un té que ja fa temps que no em desperta. Un ordinador ple de correus electrònics, un mòbil que en qüestió de minuts s’omplirà de missatges i una recerca impossible d’una pausa que em permeta pair un tema massa complicat com per a escriure una notícia ràpida.

L’amiga a qui li han fet la vida impossible no sé ben bé per què, la que s’ha emportat tantes hòsties sentimentals que li ha costat setmanes dir a tota la colla que està festejant amb un xicon, el que sembla que està més tranquil i ja no ha tornat a pensar en suïcidar-se, el que no sé com sempre em tranquil·litza compartint un dinar i el que fa massa mesos que no veig. Enmig d’això, alguna ferida que encara no he sabut com tancar i d’altres que ja he relativitzat tant que em sembla cínic ser tan fred quan només uns mesos o anys abans totes les meues preocupacions eren allò.

Tinc pendents massa trucades i mails. I em cabrege quan no puc més i no faig ni la meitat que volia en un dia. És igual si un diumenge inesperat he hagut d’eixir corrent de la meua pausa per a cobrir una cosa que no podia obviar-se al diari. És igual els horaris, és igual tot. Potser, senzillament, perquè la vocació era una trampa i hi he caigut de cap; i no només jo, pràcticament tots els periodistes que conec.

Un anunci. Una subscripció d’entitat. Aquell que no ha respost no sé per què. Potser estic fent alguna cosa malament? Sí, hi ha persones que ho pensen i que escriuen articles que indirectament em posen en qüestió. D’altres m’agraeixen haver plantat cara des del periodisme per a dir que si les normes institucionals que diuen què és i què no és correcte no estalvien el sofriment d’algú potser el que cal és canviar la norma i no centrar-se en l’informe que legitima la violència impune institucional.

Gent que se n’aprofita de mi i que jo ho sé però ho balle al ritme del periodisme. Persones que em truquen amb el telèfon ocult per a insultar-me i d’altres que han teixit una distància enorme potser simplement per això, perquè soc periodista. Mostres d’incredulitat quan descobreixen que tinc 25 anys i un ritme que no para i que dona massa poc marge per a l’error. De sobte, una assemblea plena; gent carregada d’il·lusió que ens empeny a no baixar els braços, a seguir dempeus contra la tempesta.

Reflexionar-me i veure que tanta negativitat és egoista. Com puc sentir-me tan malament en alguns moments? Qui soc jo per a tindre eixe dret? Un home cis amb el cul massa blanc a una Europa massa còmoda! Lliçons de feminisme, jo? Imbècil total. Lliçons de justícia social? Amb quines renúncies? Defensar el veganisme? Si no faig ni un poc d’activisme! I, mentre, intentant saber si soc hetero o no, si això del poliamor va amb mi o no –perquè quina hòstia em vaig emportar no fa tant!–...

La família a 500 quilòmetres i un matí en què em sorprenc plorant davant de la foto de m’auelo. Què feliços i xicotets que eixim la meua germana i jo, potser després de menjar xurros al costat del mercat de Muro! I ara, a punt de ser tiet i amb els meus pares fent números entre la inestabilitat laboral de tota la meua generació i la pensió que se’ls puga quedar quan d’ací uns anys es jubilen. De què serveix poder analitzar-ho en clau sistèmica si no trobem la solució per a cadascuna de les nostres vides?

Inesperadament, pausa. Hores d’un cap de setmana comprès per la seua nuesa. La tranquil·litat de no ser jutjat, de no voler moure’s del reducte de resistència que hem construït baix dels llençols. Entendre per un moment que el sexe tenia més a veure amb la cura que amb la pornografia que l’ha compassat al ritme estrident d’una rutina que corroeix. Sentir-me estimat i egoista al mateix temps. Pensar en regalar compreses de tela, flors, fotos impreses...

Córrer. Frenar. Aturar-se. Calmar-se. Cuidar-se. Ni que siga com a resistència momentània, eixir per unes hores de l’engranatge. Ser.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades