Publicitat

Vull ser President de la Generalitat

«Avui ha vingut en Montilla a casa a fer la revisió del gas» (missatge que s’ha distribuït per les xarxes socials les darreres setmanes).

Les dades

El proppassat 28 de maig José Montilla, expresident de la Generalitat de Catalunya, va emetre un comunicat en el qual informava que havia estat nomenant per la Junta General d’Accionistes d’ENAGAS SA conseller independent de l’empresa, per tal d’aportar la seva experiència com a exalcalde, exministre d’Indústria, expresident de la Generalitat i exsenador i expresident de la Comissió de Pressupostos del Senat. Com es pot veure, molta experiència.

José Montilla va deixar de ser president de la Generalitat a finals de desembre de 2010 i tingué dret a cobrar un 80% de la retribució de president fins a un màxim de quatre anys. El maig de 2019 deixà de tenir càrrecs de caràcter orgànic i institucional, i, per tant, qualsevol retribució per aquest concepte. A partir de gener d’enguany, al fer 65 anys, va adquirir el dret a cobrar una pensió vitalícia equivalent al 60% del sou del president de la Generalitat, pensió a la qual ara ha renunciat perquè és incompatible amb la participació en consells d’administració d’empreses públiques o privades. Segons ha informat la premsa, aquesta pensió és de 92.000 euros, mentre que el sou de conseller independent d’ENAGAS SA és de 160.000 euros.

Aquestes retribucions a les que té dret un expresident de la Generalitat estan regulades en els articles 2 i 3 de la Llei 6/2003, de 22 d’abril, de l’Estatut dels expresidents de la Generalitat. Estatut que va fer aprovar Jordi Pujol poc abans de deixar la Presidència de la Generalitat, després de vint-i-tres anys al càrrec. Cal dir que ell va haver de renunciar-hi el juliol de 2014, quan va reconèixer la seva relació fraudulenta durant anys amb Hisenda.

Els presidents de la Generalitat, evidentment, no són els únics que tenen dret a una sèrie d’avantatges, diguem-ho així, un cop deixen el càrrec. És habitual en altres presidents autonòmics (i en els presidents del Govern central, per descomptat), encara que alguns hi han renunciat.

Algunes reflexions

Aquestes remuneracions, i altres avantatges que després comentaré, tenen com a objectiu que els expresidents «puguin atendre llurs necessitats personals i polítiques amb la dignitat i el decòrum que corresponen a les altes funcions exercides» (Preàmbul de la Llei 6/2003).

Hom pensava que només el sacerdoci imprimia caràcter de per vida. Doncs, no. Ser president de la Generalitat també imprimeix caràcter de per vida. Encara que faci trenta anys que has deixat de ser-ho, tens dret a una pensió vitalícia del 60% del sou del president de la Generalitat vigent. No cal dir que hi ha moltes persones que al llarg de la seva vida exerceixen «altes funcions» en algun sector d’activitat, però, quan els hi arriba la jubilació, només tenen dret a cobrar de l’erari públic la pensió màxima regulada per a tothom; que queda molt lluny de la pensió dels expresidents de la Generalitat, com hom sap. És més, si s’ha tingut la mala sort de quedar a l’atur i/o d’haver exercit després una feina més mal remunerada, és possible que no s’arribi ni al topall màxim de pensió.

El topall de la pensió no és l’únic paràmetre per determinar si considerem l’import de la pensió dels expresidents de la Generalitat exagerat o no. Només aportaré una altra dada: el sou mínim a Espanya (i l’import màxim del recent creat ingrés mínim vital) està entorn dels mil euros mensuals (i s’acaba d’augmentar). Si hom vol, ho pot fer servir com a unitat de mesura. 

Amb el benentès que estem parlant de remuneracions públiques. El sector privat i els tripijocs que s’hi produeixen perquè els alts executius se’n vagin amb el ronyó ben cobert quan es jubilen, és tota una altra història.

Més dades

«El Govern ha de facilitar als expresidents de la Generalitat els mitjans necessaris per al sosteniment d'una oficina adequada a les responsabilitats i a les funcions exercides, i la dotació pressupostària per al funcionament ordinari d'aquesta oficina i per a les atencions de caràcter social i protocol·lari que corresponguin» (article 7.1 de la Llei 6/2003).

Sabem, pel que ha dit la premsa, que l’oficina de l’expresident Montilla costa a l’erari públic 400.000 euros a l’any i que hi treballen tres persones. També ens ha explicat la premsa que l’expresident Montilla pensa exercir les seves tasques de conseller independent d’ENAGAS S.A. des d’aquesta oficina. Per tant, les despeses d’oficina, incloent algun secretari o secretària, cal suposar, de conseller d’ENAGAS SA, seran pagades per l’erari públic. Desconec la càrrega de treball que suposa ser conseller independent d’ENAGAS SA, però suposa que deu ser molta.

En el Portal de Transparència de la Generalitat no he trobat les memòries d’activitats que els expresidents han de trametre anualment al Parlament, però a Internet sí que he trobat la memòria d’activitats de 2018 de l’oficina de José Montilla. Deixo la valoració de la mateixa al criteri de qui es molesti en llegir-la. Jo no he sabut destriar quines activitats corresponien a l’expresident, quines al senador i quines al José Montilla ciutadà. D’altra banda, tampoc no m’ha quedat clar si els desplegament d’aquestes activitats requereix un oficina amb tres empleats. En tot cas, m’atreveixo a fer ...

Algunes reflexions més

Quines són les responsabilitats i les funcions d’un expresident de la Generalitat? Jordi Pujol en va tenir una de molt concreta, que va ser dictar les seves memòries; funció que, independentment del seu interès, no sembla que justifiqui tal suport logístic. Però, en general, quines són aquestes funcions? Fiscalitzar els següents presidents? Seguir jugant a ser president encara que no se’n sigui? El fet que l’estatut protocol·lari, si no ha variat, prevegi que als expresidents se’ls segueixi tractant de Molt Honorable Senyor, podria anar en aquesta direcció. En tot cas, segueixen tenint el tractament de president.

No sé de cap gerent o director general d’una empresa que se li munti un despatx paral·lel perquè segueixi jugant a fer d’ídem. Cop tampoc no sé de cap metge, futbolista o paleta que, un cop jubilats, se’ls financi una consulta, un camp de futbol o una obra perquè segueixin exercint imaginàriament el seu ofici anterior.

Es miri com es miri, no sembla justificada la figura protocol·lària i logística d’expresident de la Generalitat. Si hom vol que se’l recordi com a tal, que escrigui les seves memòries. Si el que hom vol, a part de ser tractat de Molt Honorable Senyor, és seguir exercint en l’imaginari col·lectiu la funció de president, que s’ho pagui de la seva butxaca.

Reflexió final

Aquestes dades i reflexions s’han d’entendre en el marc general del desprestigi de la política. No és aquí el lloc on desenvolupar-ho, però és un fet. Que els polítics i la política estiguin desprestigiats és greu, però el més greu és que això comporta un desprestigi, o un deteriorament, si es vol amb altres paraules, de les institucions democràtiques. No estaria de més que alguns polítics i, especialment, alguns alts i ex alts càrrecs, deixessin el món de la poesia en el qual estan instal·lats i baixessin al món de la prosa de la resta de mortals.

P.D: En aquest escrit s’ha centrat en José Montilla perquè ha estat el cas que ha sortit a la premsa arran del seu nou nomenament, però no té res de personal, hi podria haver sortit un altre president de la Generalitat (o un altre president autonòmic o del govern central).

Jordi Casas, Historiador

Notícies relacionades