Les doules, una figura d'abans de Crist?

Foto: mamacitalacuponera.com.

Poc es coneix de la figura de la doula, fins i tot de la llevadora, per això millor que ens ho expliquin elles: “Una doula és una dona que acompanya a altres dones durant la maternitat. Durant el procés d’embaràs, part i post part. L’acompanya de manera emocional i de logística” segons ho defineix Aida, doula de l’associació Mares Doules de la delegació del Vallès Occidental. Doula des de fa més de quatre anys.

Tot i que doula és un terme grec amb connotacions negatives, significa esclava, l’antropòloga Dana Raphael va ser la primera en utilitzar aquest terme en la seva accepció moderna per referir-se a les dones que ajudaven a les noves mares durant la lactància i la cura del nadó a Filipines.

En el llibre La tienda roja, una història d’abans de Crist, ja apareix la figura de la doula o semblant que acompanya la dona. .

En els anys 70, un grup de doctors d’un hospital públic de Guatemala van agafar aquest terme de l’antropòloga en un estudi per donar nom a les dones que acompanyaven a altres dones en el part.

Més a prop, a Europa, hi ha associacions de doules a 17 països, segons ha pogut saber aquest diari.

Un exemple de necessitat d’acompanyament ho explica Anna Santos, doula des del 2009 i resident a Sant Cugat. “Una alumna meva de ioga per embarassades em va demanar que l’acompanyés en el procés de part i post part. Necessitava una part femenina i altre tipus de mirada. A partir d’aquesta experiència em vaig fer doula”.

Foto: nuestroshabitos.com

Parlant amb dones que han assistit a formacions per ser doules i a xerrades sobre aquesta figura, a les quals hem tingut l’ocasió d’assistir, moltes coincideixen en què van decidir ser-ho perquè elles van trobar a faltar una figura femenina a més de les llevadores. “Vaig ser mare amb 25 anys i va ser la primera decepció en molts mites. Amb molta distància del que els meus sentiments i del que m’hagués agradat viure”, diu l’Anna Santos.

Entre l’associació Mares Doules i Doules Barcelona hi ha inscrites 50 doules a Catalunya. A més, aquest diari ha pogut localitzar a quatre doules, inclosa l’Anna, que viuen a Sant Cugat. També el centre Kisaluts a la ciutat ofereix el servei de doula. Cal tenir en compte que és una xifra que és difícil de calcular perquè com són persones que treballen pel seu compte, i que com l’Aida, no viuen a Sant Cugat però sí que “cobreixen” o fan serveis a la ciutat.

La majoria de dones sol·liciten el servei d’una doula cap al final de l’embaràs i en el post part, ja que són els moments més crítics.

“Hi ha una necessitat d’agafar les riendes de la nostra maternitat i del nostre cos. Cal una mirada més enllà dels metges i un contacte més ampli, compartir amb altres dones i viure l’embaràs com un procés vital”, afirma l’Anna.

La posició de les llevadores

En els últims mesos, la titulació no oficial de les doules ha fet que la figura hagi estat qüestionada, i ha posat en jaque als infermers i infermeres, ja que les llevadores depenen del Col·legi d’Infermers i d’Infermeres. Només sabem el comunicat que va enviar la COIB, però res més ja que cap representant del Col·legi ha volgut participar en aquesta ocasió. Sí ho ha fet en canvi Engràcia Coll, supervisora de sala de parts i ASSIR -  els caps de Sant Cugat, Terrassa i Rubí, vicepresidenta de l’Associació de Llevadores i llevadora des de fa 28 anys. “Nosaltres som professionals universitàries, que hem estudiat quatre anys d’infermeria i dos d’especialitats. Aquesta especialitat es fa com el MIR, és a dir, una oposició amb unes places. Això vol dir que és un procés de formació concret, molt reglat i uns coneixements molt clars”, explica Engràcia. “Elles (les doules) tampoc han sabut aclarir quina és la seva funció. Diuen que acompanyen, nosaltres també acompanyem”, aclareix Engràcia. “A l’estranger les funcions de la doules estan millor definides perquè el marc legal està millor definit, aquí el marc legal no està prou definit per part seva”, reconeix Engràcia.

La formació de la doula

Tot i que a Sant Cugat no hi ha cap centre de formació de doules, associacions com Mares Doules o Doules Barcelona sí que en fan. Consisteix en nou caps de setmana d’octubre a juny on es forma a futures doules.

Hem de dir, que tampoc podem establir quina formació reben ja que només ens van deixar estar 15 minuts a la formació i només un dia, a petició de les mares que s’estaven formant  i la professora.

Segons es pot veure en pàgines webs sobre doules, el seu servei d’acompanyament costa una mitjana de 400 euros.

Trecant el mite

A la figura de la doula se li atribueix la imatge que és una figura lligada a la criança natural o als parts alternatius. Però no és ben bé així. Les doules també poden acudir a l’hospital, però lògicament, sense cap tipus d’intervenció. Elles ofereixen un servei d’acompanyament emocional i de logística en qualsevol tipus de situació per resoldre els dubtes que pugui tenir la dona. No és qüestió d’escollir entre un part a l’hospital amb l’ajuda d’una llevadora, o bé un part a casa amb una doula. Simplement és una figura de recolçament perquè la dona pugui compartir inquietuds i experiències.

El procés

Primer es fa una reunió amb la dona i es parla de les necessitats, de com vol enfocar l’acompanyament, etc.

En cas que sigui un part a casa, primer la dona ha de trucar la llevadora, i quan aquesta creu que és el moment, aleshores també acudeix la doula. Aquesta es posa a disposició de la llevadora.

Situació legal

No és una professió reconeguda, són freelance que es formen en centres privats. “Com un detectiu privat”, bromeja l’Aida.

Diferències entre llevadora i doula

La llevadora, com a professional titulada, pot realitzar tasques més àmplies com prestar informació i assessorament adequats sobre planificació familiar, diagnosticar l'embaràs i supervisar-lo; realitzar els exàmens necessaris per a la supervisió del desenvolupament dels embarassos normals, prescriure o assessorar sobre els exàmens necessaris per al diagnòstic precoç dels embarassos d'alt risc, facilitar programes de preparació parental i preparació completa al part, inclosa la informació relacionada amb la higiene i la nutrició, prestar cures i assistència a la mare durant el part i supervisar la condició del fetus en l'úter mitjançant els mètodes clínics i tècnics apropiats, atendre el part normal, quan es tracti d'una presentació de vèrtex, incloent, si cal, l'episiotomia i, en cas d'urgència, atendre el part en presentació de natges, reconèixer en la mare o en el nen els signes indicadors d'anomalies que requereixen la intervenció d'un metge i, si escau, assistir a aquest; adoptar les mesures necessàries en absència del metge, en particular l'extracció manual de la placenta, seguida, sical, del reconeixement manual de l'úter, conèixer i prestar cures al nounat; adoptar totes les iniciatives necessàries en cas de necessitat i practicar, si arriba el cas, la reanimació immediata, assistir i supervisar els progressos de la mare després del part i prestar-li l'assessorament necessari en relació amb les cures al nen perquè pugui garantir el progrés òptim del nounat, realitzar el tractament prescrit pel metge, i edactar els informes que siguin necessaris.

Mentre, el servei de la doula és purament d’acompanyament emocional, sense cap intenció d’intervenció en el part i deixant que la mare pregui les seves pròpies decisions.

Notícies relacionades