Les escoles Joan Maragall, l’Olivera i la Floresta reivindiquen el diàleg en el dia escolar de la no violència i la pau

Foto: Jordi Pascual

Un gran cercle de terra amb lletres blanques a sobre i orelles –també blanques– penjant a sobre ha esdevingut el principal símbol del dia escolar de la no violència i la pau (DENIP) d’enguany, un projecte impulsat per l’Ajuntament de la mà de la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) i del Taller Triangle per apropar la reflexió sobre la cultura de pau als centres educatius de la ciutat. Aquesta vegada, la importància d’escolar i callar mentre l’altre parla, és a dir, del respecte al diàleg, ha esdevingut l’element protagonista de la plaça Magí Bartralot on sempre s’instal·len les obres fetes pels escolars durant el passat diumenge al matí.

La instal·lació ha estat dinàmica, tal com havia estat pensada, ja que ha permès crear i alterar paraules deixades pels visitants. Enguany s’hi han implicat alumnes de les escoles Joan Maragall, l’Olivera i la Floresta, que també han fet un taller teòric sobre Rigoberta Menchú, lluitadora pels drets de les persones indígenes a l’Amèrica Llatina així com de la mirada que els indígenes posen al món. Per això han creat una mena de postals, també exposades diumenge a la plaça, amb llavors que, en desplegar el foli, esdevenien persones, tal com els indígenes entenen l’estada dels humans al món. Alhora, l’institut Leonardo da Vinci també ha preparat uns murals sobre l’activista indígena que ha estat el personatge triat per celebrar el DENIP del 2019.

Segons explica Olivia Viader, educadora de la UNIPAU, la reflexió al voltant de la figura de Menchú ha servit per aproximar-se a la idea del poder i treballar de la mà dels infants com de perillós pot ser el seu exercici quan està mal distribuït: “En la cultura de pau volem convertir el poder contra algú amb el poder amb algúˮ. Aquesta va ser la línia de treball de la primera sessió més teòrica.

 

Des de la vessant artística, explica Eva Navarro, professora del Taller Triangle, s’ha pretès treballar la lògica col·lectiva tal com és entesa pels pobles indígenes, com a part d’un tot natural i les persones com a llavors que germinen amb l’aprenentatge. En l’obra col·lectiva, s’ha pres de referència l’escultor català Jaume Plensa per acabar parlant de cooperació internacional i el concepte de l’escolta activa. “Hem de posar en valor l’art com a aprenentatgeˮ, reivindica.

Alhora, la instal·lació principal d’aquest diumenge a la plaça Magí Bartralot té una vida més enllà de l’exposició. Les lletres estaven toves i no cuites, el que permetrà en un futur soterrar-les i, seguint amb la metàfora de les persones-llavor, deixar que germinin les llavors que porten a dins. Aquest any l’acte s’ha celebrat una setmana després de la diada per la no violència, dedicada aquest cop a la fotoperiodista Leila Aloui.

Notícies relacionades