Publicitat

#Torna Catalunya

El PSOE s’està encarregant aquests dies -i més que ho farà- d’anunciar l’arribada triomfant de Salvador Illa com a candidat a la Generalitat de Catalunya a les eleccions del 14F. Entre els molts lemes de campanya, art en què els sanchistes ja són factoria, ens ofereixen #TornaCatalunya, que pretén ser una reivindicació de la Catalunya vertadera, la que no viu sotmesa al Procés. És encomiable defensar una Catalunya amb uns poders que no visquin a l’ombra del processisme o, fins i tot, de l’independentisme activista (jo també la vull!), però em grinyola el verb escollit: tornar.

Per una banda, per què no deixa de ser limitant: a on o què tornem? A la Catalunya del tripartit? Vol el PSOE-PSC tornar a ser establishment? No ho dubto, però aquell tripartit va donar ales a Artur Mas, al seu govern dels millors, arran d’una gestió política i econòmica ben millorable, per no dir que no es va desvincular de les polítiques nacionalistes heretades.

A on o què tornem? A la Catalunya pujolista? Tornem al programa 2000? Tornem a la Catalunya pròspera, sí (amb molts menys impostos, per cert), però identitària i excepcionalista. A la Catalunya de l’espiral de silenci? Estic segur que el PSOE-PSC no es planteja aquest escenari (els socialistes no controlaven el cotarro, llavors). El repòs que podria aportar Illa a la nostra política autonòmica no pot ser, un altre cop, a costa de silenciar les opcions dissidents, que les n’hi ha de tot signe, val dir.

En definitiva, hi ha una Catalunya a on tornar? La Catalunya olímpica (obra socialista, per cert) seria un referent més que il·lusionant, si bé circumstancial; per aquest motiu, no hem de tornar enlloc, sinó d’anar a un destí encara no conegut: no, no és Ítaca, sinó la Catalunya constitucional (que no constitucionalista, benvolgut lector).

Una Catalunya de llibertats, que foragiti els populismes, on els poders públics siguin veritablement neutrals. Una Catalunya constitucional d’igualtat, amb una societat civil vibrant i robusta, no militant. Una Catalunya de ciutadans, no de trossos de terra, ni tan sols de partits. Una Catalunya d’ordre i de respecte entre conciutadans, on no es pressioni ni s’atiï a la desobediència.

Aquesta Catalunya encara està per fer, però tenim els fonaments per fer-la. No hem de tornar enlloc, per això jo dic: Anem-hi, Catalunya!

Ignacio Rigau,
joventuts del Partit Popular de Catalunya

 

Notícies relacionades