Publicitat

8 situacions que ens segueixen passant a les paersones LGTBI l'any 2021

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El 28 de juny ja és a tocar, arriba el mes de l’orgull i tot s’omple dels colors de l’arc de Sant Martí. Les empreses canvien els seus logos durant un mes amb la bandera LGBTI. Ja fa setmanes que aquestes empreses i els partits polítics preparen les seves carrosses per passejar-se per Barcelona participant del Pride i poder tirar confeti, caramels i pètals de rosa. Les institucions preparen les seves celebracions particulars i tot s’omple de discursos a favor de la diversitat. A Instagram coneixem la vida d’influencers que expliquen les meravelles de la vida LGBTI, sobretot quan s’és ric.

A simple vista, la vida de les lesbianes, gais, bisexuals, trans... millora per moments. Ara sortim a les sèries de Netflix, i sabem que hi ha famosos que són com nosaltres perquè omplen titulars de les revistes del cor. Quina llàstima saber que la vida real no està plena de purpurina i felicitat per nosaltres. Us deixem 8 situacions que encara, avui dia, les persones amb identitats i sexualitats dissidents patim.

Entre tanta bandera i tant rentat de cara que no se’ns oblidi que aquestes són 8 de les problemàtiques que patim cada dia. Les possibilitats de viure una vida feliç, lliure i digna són escasses. Si en aquest capitalisme salvatge ja és difícil de per si sobreviure-hi, tenir una identitat o sexualitat dissident encara ens aboca a més violència.

No som una etiqueta, una curiositat o una identitat que pugui ser comercialitzada. Lluny dels intents de buidar la lluita per l’alliberament sexual i de gènere i fer de l’orgull un festival buit de contingut, fem entre totes que sigui un dia de lluita. Des de les primeres manifestacions amb dones, trans, negres i putes llançant llambordes a la policia a Stonewall fins a les manifestacions de l’orgull que entenen que l’alliberament sexual i de gènere ha d’anar de la mà de totes les lluites socials.

No volem les vides idíl·liques que les famoses i riques instagramers venen diàriament. Sabem que aquestes són només accessibles per a unes poques privilegiades. No volem que marques com Adidas que exploten i precaritzen cada dia facin sabates de colors pel Pride. Volem que la misèria i la precarietat no siguin una norma per la  nostra gent, per la gent treballadora. I que no reproduir la norma heterosexual binària no ens aboqui a la violència.

No volem  fer veure que el món és de color de rosa, ni ser una moda o un objecte de consum. Són tants els motius per seguir lluitant que el 28J seguirem sortint als carrers, i la resta de l’any seguirem organitzades per combatre la violència que patim. Fins que tinguem un món on hi capiguem totes, l’orgull seguirà sent motiu de lluita.

Notícies relacionades