La violència institucional il·legítimament exercida

Des de l’àmbit de l’especulació politològica, els estats requereixen en el seu ser, entre d’altres factors essencials, d’un aparell institucional repressor que exerceixi legalment el control de la seguretat i protegeixi territori, institucions i persones.

En aquest sentit, les normes de convivència que regeixen els estats permeten i regulen l’exercici legal de la violència i a tal efecte es creen cossos de seguretat al servei de l’interès general.

El límit, en democràcia, quin és? El seu exercici ha de ser legítim, proporcionat, protector i amb respecte escrupolós dels drets i deures fonamentals de les persones.

Quan aquest llindar universal de drets i deures fonamentals se sobrepassa, i Europa ens mira i no fa res, la violència institucional permesa es converteix en exercida il·legítimament.

I justament en aquest moment és quan les persones es troben desprotegides davant un estat ferotge i autoritari, que no dubta ni un segon a l’hora d’agredir i exercir la violència física sense pietat ni aturador, i que tampoc dubta en pervertir el sistema i inventar falses proves incriminatòries i injurioses, amb la finalitat de detenir il·legalment i saltar-se els procediments jurídics d’habeas corpus.

Això, barrejat amb la inexistència del respecte a la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial) abona el terreny a la repressió il·legítima a persones i a la seva persecució política.

Carregar amb porres i pilotes de goma contra dones, nens, àvies i avis innocents, només per esborrar una idea, la de la LLIBERTAT, és un acte il·legítim, un atemptat.

La repressió política, per les idees, la repressió física pel pensament.

En homenatge a les preses i exiliats polítics, i a les víctimes de la repressió política i de la violència institucional exercida il·legítimament, des de l’1 d’octubre i fins aquest precís moment.

Eva Lafuente Ballestero, advocada, politòloga i activista feminista i pels drets humans