Publicitat

La gestació solidària: cap a una regulació garantista lliure de judicis i prejudicis

Oferir el teu ventre per tal que una persona, una parella, una família, puguin ser pares, és una acte d’extrema generositat i valentia.

Per altra banda, és un fet noble i solidari també, rebre la criatura, acte que avui en dia està lluny del poder adquisitiu de moltíssimes persones.

Ambdós actes, actualment no legalitzats a l’Estat Espanyol, col·loquen a la persona gestant en una situació precària i difícil, accedint a tal situació, massa sovint, per un motiu de necessitat econòmica.

Vull defugir dels conceptes de maternitat subrogada i de gestació de lloguer perquè entenc que mercantilitzen el fet. Els fons i diners que hi puguin intervenir aquí només els puc concebre destinats al viatge internacional i a les despeses sanitàries de la persona gestant i del nadó.

Aquesta manca de regulació, ja reconeguda en dret comparat i de fa anys, a d’altres països, com els EEUU, provoca a l’Estat Espanyol, amb aquesta excusa, la discriminació de molts infants per motius de filiació, atès que no s’inscriuen al Registre Civil Central, no se’ls integra en la nostra societat i no poden ser potencialment creditors de prestacions socials, beneficis ni serveis públics. En definitiva, no se’ls reconeix com a persones.

I això provoca directament en les famílies la impossibilitat de constituir formalment la seva unitat familiar, amb tots els efectes jurídics i administratius que això comporta.

Aquesta manca de sensibilitat jurídica, i sobretot, humana, ètica, moral i social, és un greu atemptat contra els drets humans dels infants i provoca també la desprotecció de la persona gestant.

Ponderar rigorosament els drets de cura i protecció així com de penediment de la persona gestant, amb els drets de maternitat de la família que demana el nadó, sembla una feina ingent però no només necessària sinó de ben segur imprescindible, per tal que algun dia aquesta sigui una filiació reconeguda i protegida socialment.

Soc mare per adopció, tot i que sempre els explico als meus nanos que els vaig parir des del cor i, abans, vaig estar a punt de ser mare per reproducció assistida de dues nenes bessones. En aquell moment, vaig gaudir de la fortalesa personal, de la salut i de la posició econòmica i familiar per poder fer ho.

Per tant, i des de la meva infertilitat i consciència social, no m’atreviré mai, ni moralment ni jurídica, a negar cap alternativa a totes aquelles persones que desitgin tenir criatures.

En un món com l’actual, en què les condicions mediambientals i de vida afecten greument la reproducció humana, on la reproducció assistida no està a l’abast de tothom i on els països adoptius internacionalment han endurit moltíssim les condicions econòmiques i de salut per a l’adopció d’infants, una regularització garantista dels drets fonamentals de totes les persones immerses en aquest procés sembla la via necessària que espero que algun dia es decideixi caminar.

Perquè és una crueltat i una greu irresponsabilitat negar el ser a qui ha nascut de la solidaritat.

Eva Lafuente Ballestero, jurista, politòloga i activista feminista i pels drets humans

Notícies relacionades