La cosificació de les persones a les 'dating apps': quan el sexe es dona per entès

Vivim en un món en què ja hi ha una generació sencera de Millennials que no recorden viure sense Internet. En aquest món digital immers en les xarxes socials i les noves tecnologies les persones interaccionen, creen i destrueixen relacions personals, i comparteixen fotografies, status i posts... i molt més.

Per a les persones que ens agrada compartir moments, aquests es converteixen en mil·lèsimes de segon, ja que tot és accelerat, molt ràpid, a còpia de like, tuit, feed o direct.

I en aquest context, les dating apps o pàgines de contactes són un exponent de com apropar-nos i conèixer moltes persones, i en aquest context comencen a ser vistes com a un revolució sexual.

Però el meu post d’avui no atorga un like a aquestes aplicacions. Defugint estereotips, exposo que la manera en la que sovint es relacionen les persones en aquestes aplicacions es basa en una mútua cosificació.

Utilitzar paràmetres sovint físics o estètics per efectuar els descartes, cosifica. No es pot dir una altra cosa. Moltes aplicacions inclouen la personalització dels perfils perquè les persones puguin dir el que busquen, les seves preferències, hobbies i perquè en facin una mínima definició d’elles mateixes.

Això que podria motivar que les persones que s’apropin siguin persones realment interessades, no és del tot així i suposa una arma de doble fil. L’autodefinició de cada persona dona una informació a qui si acosti per tal que en la primera cita s’ofereixi a l’altra persona el que vol sentir i assegurar-ne així la dosi de sexe.

Sexe que en aquestes apps es dona per entès i que no dona massa marge al NO ÉS NO.

I, alhora, dona una informació relativa a consum, gustos, preferències i desitjos, que algunes apps aprofiten per generar publicitat spam i amortitzar recursos en estudis de mercat.

Per altra banda es tracta de xarxes socials i per tant suposen un fidel reflex de la realitat social. Una realitat en què el masclisme, el sexisme i l’assetjament hi són molt presents, i aquí sense cap mena de control ni protecció.

Per tant, i sovint, la dona porta la pitjor part, i també pot suposar un caldo de cultiu per a narcisistes i soberbs, i, alhora, una addicció contreta a còpia de fer lliscar el dit dreta i esquerra en recerca de nous afalagaments dins un procés de validació contínua, amb les conseqüències a la psique que això pugui implicar.

Entenc que la manera de relacionar-nos, sigui on sigui, és una responsabilitat personal i intransferible de cadascú de nosaltres.

Encara que suposi remar a contramarea en un veritable món de bojos.

Eva Lafuente Ballestero, advocada, politòloga i activista feminista i pels drets humans

Notícies relacionades