feminae@: Stop al feminicidi social i polític

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Benvingudes i benvinguts a feminae@, espai de sororitat i humanitat, d’anàlisi jurídica, d’introspecció personal, de reconstrucció emocional, íntima i sexual, d’anàlisi de la perspectiva femenina i de gènere, de record per totes les víctimes de violència masclista i vicària, de crítica institucional, de recolzament a l’itinerari trans, i de repulsa contra l’”obliterate” social i polític de la dona en els diferents països del món.

Ser dona és un regal, un itinerari vital plegat de dificultats que cal grimpar i de resiliències emergents. Des d’aquestes línies sempre intentem saltar per sobre dels estereotips socials i convencionals heretats de l’heteropatriarcat, però la veritat és que ho fem en un entorn privilegiat, som dones en una part del món en que tenim instruments de tot tipus, individual i col·lectivament, per fer-nos brillar i sentir. Queda molt, moltíssim, sí... però aquí estem.

Si analitzem les dades del Human Development Report del 2020, quan mesura les condicions que els estats del món atorguen a la dona per afavorir el seu desenvolupament i crear un entorn en què es respectin els seus drets humans i més fonamentals i s’eradiqui el tracte discriminatori, ens podem adonar que les dones tenim realitats molt diferents segons el país on hem nascut i en el que intentem viure. Realitats diverses i no escollides. Tot això també condicionat pel context COVID-19 que ha modificat les relacions econòmiques, socials i familiars.

Hi ha països en què històricament preocupa el tractament rebut a les dones, cruelment discriminatori i abusiu, tractament que sovint es basa en condicionaments culturals i religiosos, o també amb polítiques de fill masculí únic com històricament ha estat a la Xina. Per contra trobem països, com la Federació Russa, on hi ha una gran inspiració matriarcal en les seves bases ètiques i culturals tot i el supremacisme masculí històric en les seves institucions.

Però el cert és que en situacions de sotracs polítics i crisis humanitàries, els pronòstics referents al benestar i la supervivència física, social i política de les dones cauen en picat. Paguem doncs, els plats bruts de les crisis, i ho dic amb ironia, no és un comentari sexista.

La dona afganesa, abans la rebel·lió talibana, havia conquerit fites inimaginables dins un context no sempre favorable, sota l’auspici de les forces occidentals de pau, per dir-ho d’alguna manera, mentre el gegant assetjant esperava dormit durant anys.

La decisió occidental, americana, de desmilitaritzar la zona caldrà que la història l’analitzi i l’escrigui, segurament, amb la tinta de les autojustificacions i del pacifisme, aprofundint en els veritables interessos i motius. Però el cert és que entronca directament a modus de causa i efecte amb la situació actual de la dona in situ. I el pitjor és que, de ben segur, no ho estem veient tot, sinó només aquell aparador que, de forma meditada i pretesament conciliadora, ens volen mostrar, per tal d’assolir la legitimat internacional.

Totes les dones del món ens hauríem de conjurar, en sororitat planetària, contra tots els feminicidis vitals, socials i polítics. Contra els noms femenins esborrats dels rètols, de les infos publicitàries, dels contractes de treball, de les xarxes socials, dels llibres d’història. Activistes, artistes, esportistes, dones meravelloses que van marcar la vida més senzilla d’altres dones i que ara quedaran a l’oblit. Perquè la història no només l’escriu qui guanya sinó que es pinta amb la sang de les seves víctimes.

Quantes dones i les seves filles i fills patiran en la seva persona, vida, ànima les conseqüències d’aquest conflicte?

Perquè les nostres fites i assoliments, sovint, són una amenaça en el marc dels governs totalitaris, i un punt fort en democràcia, encara que de vegades sigui a modus estètic i de postureig.

Des de les meves petites paraules, des de Sant Cugat, a favor que cap dona en aquest món pateixi cap mena de violència, submissió, discriminació o vendeta, i stop als feminicidis vitals, socials i polítics.

Serveixin també aquestes línies per acomiadar-nos d’un ser de llum, de dos anyets, víctima de violència vicària. Que la teva dolçor ens acompanyi sempre.

No estem escoltant les veus petites i col·lectivament ho acabarem pagant. Com a societat no estem protegint amb èxit les nostres filles i fills. Mentrestant espero que el culpable ho pagui amb tots els seus anys de vida i llibertat, els mateixos que al seu fill li ha manllevat.

No vull ser dolça, ni ensucrar.

Vull que salteu de la vostra cadira, us vull fer pensar.

Eva Lafuente Ballestero, advocada, politòloga i activista

Notícies relacionades