feminae@: LoveTrans

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Benvingudes i benvinguts a feminae@, espai de sororitat i humanitat, d’anàlisi jurídica, d’introspecció personal, de reconstrucció emocional, íntima i sexual, d’anàlisi de la perspectiva femenina i de gènere, de record per totes les víctimes de violència masclista i vicària, de crítica institucional, i concretament avui, d’anàlisi socio-política dels punts en comú i les fortaleses entre el moviment feminista i la visió i l’itinerari trans dins el col·lectiu LGBTIQ+.

Aviso:

Parteixo del ferm convenciment que és dona qui es sent dona, digui el que digui aquesta deficient i bruta societat en que estem immerses. I des d’aquesta perspectiva, aplico un axioma garantista en el sentit de pensar que cap dret que s’atorgui a les persones trans, en tant que dones, minvarà o condicionarà els meus drets o la lluita feminista de totes nosaltres.

Intento aplicar una sororitat universal. Crec realment que això posa en el centre de la igualtat d’oportunitats i del tracte no discriminatori a aquestes persones.

I aquesta visió no només es basa en convenciments personals sinó que també troba el seu encaix i es sosté en el recent marc normatiu català amb a nostra Llei d’igualtat en combinació amb l’articulat de la reforma de la Llei 5/2008 del dret de les dones a l’erradicació de la violència masclista.

Soc intensament conscient que el viatge trans no sempre porta a una identitat de gènere binària, i que cada persona és lliure per rebutjar, decidir, sentir i construir el seu gènere, i fer-ho, si vol, al marge de la dicotomia clàssica home-dona, iniciant un viatge en fluïdesa, pangerenisme o dissensió, el que més la faci sentir en harmonia amb el seu ser, sentir i estimar.

I que si hem de fer saltar pels aires la concepció clàssica i heteropatriarcal de gènere, entesa fins ara, doncs pit i collons, i ferm-ho! Sobre tot si és aquesta paraula, la que lluny de ser cohesionadora i integradora, el que fa es segregar.

La llibertat fa por, això és pandèmic en la nostra cultura, en la nostra civilització. I quan es dona llibertat sempre apareixen sectors culpabilitzants que la volen acotar.

Quin problema hi ha en la construcció voluntària i en llibertat de la pròpia identitat?

Llegeixo molts titulars periodístics sobre la tramitació de la llei trans a Madrid i no estic segura de quin relat estem oferint a les persones que es troben en aquesta situació.

I no puc deixar de posar en el centre de tot la vivència trans a la infància, com cada persona inicia el seu viatge, –esperem que a partir d’ara no sigui tant llarg i costós– i que ho pugui fer amb l’acompanyament, recursos i assessorament necessaris i sense culpabilització per una pretesa irreversibilitat imposada.

Convençuda que a aquestes alçades de la pel·lícula no ens podem permetre el luxe de disgregar o de llançar el missatge excloent que èxits d’unes no poden ser els èxits de les altres, crec que cal lliurar una batalla plegades, sense que cap dels dos moviments s’hagi de justificar de les seves pretensions, del seu activisme, de la seva lluita, absolutament de res.

Perquè no volem fissures, perquè ningú podem donar lliçons i perquè si això passés estaríem limitant l’aplicació del dret al tracte no discriminatori i, en definitiva, el dret de tota persona a ser com li surti del seu hipotàlem, una cosa tant senzilla com això, que sembla que molesta encara, dins una societat tant caduca i tant rància.

No vull ser dolça, ni ensucrar.

Vull que salteu de la vostra cadira, us vull fer pensar.

Eva Lafuente Ballestero, advocada, politòloga i activista

Notícies relacionades