feminae@: Les treballadores sexuals no són eines polítiques

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Benvingudes i benvinguts a feminae@, espai de sororitat i humanitat, d’anàlisi jurídica, d’introspecció personal, de reconstrucció emocional, íntima i sexual, d’anàlisi de la perspectiva femenina i de gènere, de record per totes les víctimes de violència masclista i vicària, de crítica institucional, i concretament avui, d’anàlisi crítica i denúncia activista de la instrumentalització política de les treballadores sexuals i de totes les nenes i dones que pateixen el proxenetisme i l’esclavatge sexual.

Des d’aquí no pretenc donar cap mena de bombo ni platet d’anuncis fets enmig d’un ambient festiu-aparador de bondat i unitat dins determinada força política, amb caire totalment electoralista.

Nomes puc sentir fàstic amb aquesta actitud.

El que realment, com a dona i ciutadana m’indigna és com de les mancances i de la promesa de protecció i esmena, se’n fa bandera i se’n treu pit per tal d’arrencar vots.

Unes quantes veritats, no úniques, al respecte de les dones que voluntària o involuntàriament es veuen abocades a prestar serveis sexuals, almenys les que sento com a meves:

La prestació voluntària de serveis sexuals existeix, ha existit, existirà...

Darrere d’aquesta prestació voluntària de serveis sexuals hi ha dones que requereixen tota la protecció i ajuda que calgui, perquè s’exposen diàriament a tota mena de riscos, sense cobertura legal, ni sanitària ni de la seguretat social.

Darrere de cada dona que presta serveis sexuals hi ha una història d’heroïcitat, resiliència, dignitat i lluita, per la seva família, pels seus fills, per la seva subsistència.

Darrere de cada prostíbul o club hi ha tot un seguit de llocs de treball reconeguts econòmicament i social amb percepcions salarials i cobertura social, que aprofiten el treball sexual de cada dona, estant aquesta mancada de tota cobertura.

Per davant d’aquesta prestació de serveis sexuals de supervivència existeix una xarxa de prestació de serveis sexuals de luxe en molts i inimaginables sentits, altament remunerada, que enxarxa sovint amb ambients on es couen molts favors, diners i delictes.

Darrere de cada dona que presta serveis sexuals, sigui voluntàriament o no, hi pot haver un home que l’extorsiona, l’explota, la segresta, abusa d’ella o la viola impunement.

En cada servei sexual voluntari hi ha un home que gaudeix d’aquesta situació, remunerada o abusivament, i que pot trobar en això un univers d’impunitat per poder actuar de forma masclista, racista i xenòfoba.

Als clients ningú els estigmatitza ni qüestiona.

No hi ha prestació involuntària de serveis sexuals, perquè el nom és un altre: abús sexual, violació, extorsió sexual, proxenetisme, violència masclista i les dones i nenes que es troben en aquest entramat, són víctimes.

I molt més...

Davant d’aquesta realitat polièdrica, la societat mira i calla. I els polítics instrumentalitzen i cosifiquen la dona que està en aquesta situació.

És, gairebé, o potser de ple, violència institucional, perquè tot i que estem dins la dinàmica partidista, aquesta està acceptada socialment i institucional. I és la base d’un ampli tracte discriminatori social.

I aquestes estimades dones no volen ser usades més encara, no volen ser instrumentalitzades, no necessiten ser inserides a la societat –ja hi son de ple–, no han de ser mai ni en cap cas estigmatitzades, i perquè, si aquesta agulla no s’ha enfilat i encara estem així, en termes de regulació i/o abolició és perquè no hi ha voluntat política ni agenda d’entrar a regar aquest jardí, ni preparació jurídica ni emocional per fer-ho.

I perquè no hi ha recursos de cap mena per afrontar l’esclavatge internacional de persones perquè en clau estatal la classe política sempre pensa que aquesta vessant criminal és competència de la cooperació mundial, i que per això no va amb ells.

Demano a tots els polítics que facin carrer cada dia, cercant i escoltant totes les entitats del sector i es posin en el lloc de moltes dones per veure com es senten davant tot aquest univers, i en clau de ciutat, donar un pas endavant en tots els espais de compartiment que ja s’han donat.

Al govern de la ciutat li demano que no situï Sant Cugat fora d’aquests paràmetres, que mai pensi que la prostitució no va amb el model de ciutat, i a les entitats, els demano que siguin valentes i visibilitzin més.

Amb tota la sororitat que com a dona puc adreçar cap a elles, i des de la meva especial i no convencional feminitat, demano que aquest debat es desprengui de superficialitat i frivolitat i es busquin solucions reals i acostament a models europeus reguladors ja existents.

No vull ser dolça, ni ensucrar.

Vull que salteu de la vostra cadira, us vull fer pensar.

Eva Lafuente Ballestero, advocada, politòloga i activista

Notícies relacionades