feminae@: La bretxa sanitària de gènere:

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Benvingudes i benvinguts a feminae@, espai de sororitat i humanitat, d’anàlisi jurídica, d’introspecció personal, de reconstrucció emocional, íntima i sexual, d’anàlisi de la perspectiva femenina i de gènere, de record per totes les víctimes de violència masclista i vicària, de crítica institucional i avui, concretament, de perspectiva de gènere en la salut i en les polítiques sanitàries.

En aquestes línies m’agradaria posar el centre en com assolir un tracte no discriminatori en l’accés a l’atenció sanitària i en la protecció del dret fonamental de la salut de totes les dones.

Crec que hem de reconèixer tot un ventall de malalties que ens son femenines, atès que, en tant que dones, ens afecten de forma estadísticament rellevant com a fet biològic.

En l’aplicació dels corresponents tractaments, caldrà doncs, per assolir una equitat en el tracte, aplicar paràmetres de discriminació positiva, i, a situacions diferents donar tractaments diferents.

No soc metgessa, però quan penso en aquests paràmetres penso, sobretot, en les malalties ginecològiques, en l’endometriosi i en els càncers femenins vinculats al sistema hormonal (pit, ovaris, etc), en les patologies relatives a la menstruació i la menopausa, i com ambdues condicions, ens afecten tota la vida.

En l’aplicació de tots els tractaments, cal un perspectiva de gènere, aquella mirada o sensibilitat especial, primer per fer-nos sentir còmodes, i després per vincular-nos com a pacients amb els equips mèdics i d’infermeria i, finalment, per, a nivell de polítiques públiques, potenciar una xarxa pública subjacent de recolzament psicològic, per lidiar amb les seqüeles emocionals, mentals, íntimes i sexuals que aquestes patologies comporten.

En aquest punt no puc deixar d’apuntar el terme que, com a novetat, apareix a la Llei del Parlament de Catalunya 17/2020, de modificació de la Llei 5/2008 que reconeix el dret a la erradicació de la violència sexista: la violència obstètrica, entesa com aquella violència, fins al moment acceptada socialment, que hem hagut de suportar les dones, en l’aplicació dels tractaments i cures, en termes de ginecologia i obstetrícia, en tractaments de fertilitat o en pràctiques abortives, consistent en no haver escollit el tractament que menys sofriment ens pugui infringir com a dones.

El fet de no haver tingut en compte aquesta perspectiva de gènere ens ha provocat un mal que ara, amb aquest canvi normatiu, no tenim l’obligació jurídica de suportar

Penso en aquelles dones que volen legalment avortar en fases avançades de gestació i se les fa parir amb tot el sofriment, dolor i greuge que això implica, deixant-los una petjada irreparable en la seva psique, emulant una mena de càstig propi de perspectives catòliques, com dient que si volem avortar hem de patir a les nostres pròpies carns les conseqüències. Acció, conseqüència i dolor. Patètic! Horrible!

També penso en aquelles dones que es veuen forçades per les seves parelles, i per tot el seu entorn social, a seguir tractaments de fertilitat, un veritable Dragon Khan d’hormones, efectes secundaris, molèsties i ferides físiques i psicològiques.

Un tipus de violència que fins ara la llei no reconeixia expressament i que simplement ens donaven un copet a l’esquena dient-nos: és que tot això és molt dur. I el comentari de sempre: a les dones ens toca patir més que als homes.

Doncs no. Es tracta de, en aplicació dels tractaments, donar-nos un tracte igualitari, i no discriminar-nos pel fet de ser dones, com si el sofriment hagués de venir implícit en la nostra condició de gènere.

És que les dones tenim un llindar de dolor mes alt? Què collons?!

Per tant, la contínua revisió i implementació de polítiques públiques per superar aquesta bretxa discriminatòria ha de ser prioritat dels poders públics.

Es treballa aquesta bretxa en el nostre municipi? Està en l’agenda política

No vull ser dolça, ni ensucrar.

Només vull fer pensar.

Eva Lafuente Ballestero, advocada, politòloga i activista

Notícies relacionades