feminae@: El 8M és cada dia i és el dia de totes

Benvingudes i benvinguts a feminae@, espai de reconstrucció, sororitat i humanitat.

El 8M ha de ser un dia de visibilització extrema, institucionalitzada, socialitzada, sororitzada i humanitzada, però en el fons de la tassa, el 8M ha de ser cada instant, cada hora, cada dia.
La sit-com post COVID ens obliga, mirant enrere, a avaluar com les dones hem perdut, hem patit, hem afrontat, hem suportat i hem reeixit. Au fènix social i familiar, la dona ha tingut un paper decisiu en la resiliència davant la pandèmia, i en aquest camí hem perdut dècades de conquestes personals i com a moviment. Hem salvat vides durant la pandèmia, però n'hem perdudes moltes altres.

Recordem totes les dones caigudes des del 8M passat, totes les dones caigudes des que comencem a comptar els seus assassinats. També les dones la mort de les quals, a la guerra, i a la postgerra, van quedar invisibles. La violència contra nosaltres fa molt temps que s'exerceix, i no fa massa anys, part d'aquesta violència era impune i socialment acceptada.

Record emocionat per les dones que ens ha agafat el bitxo.

I en aquest sentit, com a dia de la dona, és el dia de la dona trans, de les nenes infants, de les nenes adolescents migrades sense acompanyament adult, de la nena sotmesa a ablació, de la dona d'edat, de la dona que pateix racisme, xenofòbia, homofòbia, transfòbia, de la dona discriminada per la seva situació de pobresa, per la seva situació de dependència, per la seva monoparentalitat, per la seva identitat biològica, emocional, sexual, de gènere, de la dona treballadora, de la dona agredida, violentada, maltractada... En definitiva de la DONA en lila i en majúscules, que s'aixeca cada matí amb un enorme pes a l'esquena.

DE TOTES LES DONES, les que són i les que s'hi senten.

I, això implica que el moviment feminista actual transversalitza amb tots els moviments socials reivindicatius dels drets humans i fonamentals de les persones, de no-violència i de tracte no discriminatori. Ser transversal no vol dir ni dividir ni fer compartiments, vol dir que la dona lluita, en cohesió, integració i empatia, en sintonia amb totes les situacions adverses que patim.

Som indispensables per sortir d'aquesta crisi mundial, hem estat i estem a primera fila en tot moment, i som perjudicades per l'estat de coses actual.
Ens hem de conjurar totes, transversalment en totes les generacions, condicions, orígens, ideologia, activisme, fe, identitat, agafades per les mans virtualment, per caminar juntes, avançant mils Kms en un món que se'ns ha fet petit, i sortir del forat on podem caure i ser motor no només de nosaltres mateixes sinó de tota la societat.

Ho podem, ho hem de fer i ens hem de responsabilitzar en fer-ho. El món és nostre, prou excuses, és ara o mai.
Perquè assolir les nostres fites i il·lusions, els nostres reptes, es garantia d'una societat més justa i social, i perquè moltes dones, la primera la que subscriu aquestes modestes línies, som garantia i coixí de les futures generacions de dones a les quals les voldríem deixar un món amb totes les oportunitats, i encara més enllà. Totes, juntes, orgulloses, vives, germanes i unides.

Eva Lafuente Ballestero
Advocada, politòloga i activista.

Notícies relacionades