feminae@: Carta oberta a totes les dones del PleSTc

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Benvingudes i benvinguts a feminae@, espai de sororitat i humanitat, d'anàlisi jurídica, d'introspecció personal, de reconstrucció emocional, íntima i sexual, d'anàlisi de la perspectiva femenina i de gènere, de record per totes les víctimes de violència masclista i vicària, i, també, avui, de crítica institucional.

Dones electes del Ple de l'Ajuntament de Sant Cugat:
Sou assegudes al Ple en representació de totes nosaltres i perquè moltes dones no hi hem pogut, sabut o volgut arribar. Sempre diem que si una dona arriba, hi arribem totes. Però una vegada hi arribeu, esteu subjectes a una gran responsabilitat.

Esperem de vosaltres activisme, sororitat, resiliència. Esperem que compartiu amb totes nosaltres tot el ventall d’instruments i recursos que se us obren quan seieu aquí i que milloreu les nostres condicions de vida, nodriu el nostre activisme, ens doneu recursos per poder seguir millorant la vida de totes les dones i nenes víctimes de la violència masclista-vicària i per poder assolir la igualtat d’oportunitats en la seva màxima plenitud.

En definitiva, crec que moltes dones, a dos anys de legislatura, seguim esperant.

Ahir va quedar ben palès que us cal una empenta des de la ciutadania per habilitar polítiques públiques concretes, i us cal veritable coratge per posar en el centre l’erradicació de la violència masclista i vicària. Què passa? Teniu un mandat legislatiu i parlamentari i unes estadístiques colpidores!! (i segur que la realitat és encara pitjor perquè no sabem el que no tenim comptabilitzat).

Al marge de les vostres ideologies o activismes, a totes!, us imaginava més valentes, més decidides, més empoderades, capaces totes i cadascuna de vosaltres d’inundar l’actuació plenària d’un tsunami de perspectiva de gènere, de feminisme i feminitat, amb un llenguatge en els plens respectuós, transversal, igualitari i contrari al tracte discriminatori.

I us desitjava molt més transgressores. Tot i que els desitjos són això, coses que segurament no es compliran mai.

I esperava una Alcaldessa més amable amb la ciutadania, molt més amable.

Molts plens escoltant-vos, i en aquesta perspectiva de gènere, que jo crec que hauríeu de tenir incorporada a la seqüència del vostre ADN, només s’intueixen inconnexes paraules.

Per altra banda una dona, per mi de les més combatives que conec en l’àmbit de ciutat, és la que ahir deia, bàsicament, que el Ple no és una eina efectiva per assolir l’erradicació de la violència masclista i vicària.

Si analitzem aquesta frase, que va ser reproduïda la nit del Ple per tots els mitjans de premsa local, és un cant immens “antisistema” que em quadra amb el substrat ideològic i combatiu de qui la subscriu.

Però que amaga una profunda impotència i decepció social, perquè no es destil·la voluntat d’entrada en l’agenda política per situar en el centre de la fase de disseny de les polítiques públiques a les entitats, que participen només quan tot està ja decidit i fet, en una mena de fase d’execució, com a instrument per assolir l’objectiu.

Per això ahir es deia que el Ple no és una eina “efectiva”, efectiva per assolir objectius polítics, i no pas per erradicar la violència masclista i vicària a ciutat i al país. Per tant, s’anteposen objectius polítics a les dones i nenes de la nostra ciutat.

Que serà? Una taula on marqueu vosaltres les polítiques a seguir?

A finals de desembre el Parlament de Catalunya va aprovar, abans de finir la dotzena legislatura, la Llei 17/2020, de modificació de la Llei 5/2008 d’erradicació de la violència masclista. 

Teniu un mandat irrefutable i colpidor que us exigeix amplitud de mires, coratge, resiliència, i, perquè no? Exposició pública. Qui no s’exposa, no assoleix, qui no acciona no obté, qui no dóna un pas endavant, visibilitza i lluita no ajuda a les dones.

Com millor visibilitzar que des de la instància més elevada, des d’un Ple extraordinari de l’Ajuntament, amb les entitats més representatives en el treball de camp amb aquestes persones?

Sempre em diuen quan participo en els plens que el meu activisme és molt benvingut, però sona a que no tinc prou recursos o veu per fer-me sentit. Quan vaig escoltar la resposta, estava molt ben acompanyada, estava amb l’Esmeralda en representació de l’associació “No estàs sola” i amb la Nerea, membre de l’Assemblea d’”Hora Bruixa”, dues entitats de pes en aquesta lluita.

I l’Alcaldessa no em va donar peu a fer cap comentari, al minut de rigor de rèplica segons disposa el Reglament de Participació Ciutadana. Va ser, com sempre... molt amable.

Us puc assegurar que jo em sento plenament empoderada i almenys lluito amb tot el que tinc. I tinc desig i interès a fer xarxa. Ho podeu dir vosaltres?

Seria molt demanar-vos a totes que sigueu abans dones que dones de partit i de govern o oposició i que anteposeu la nostra lluita a tots els convencionalismes i accions polítiques? Que tingueu una sororitat transversal? O potser és més còmode seure pacíficament a la cadira i sotmetre’s al mandat?

No vull ser dolça, ni ensucrar.  

Només vull fer pensar.

Eva Lafuente Ballestero. Advocada, politòloga i activista.

Notícies relacionades