feminae@: Àncora Vicària

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Benvingudes i benvinguts a feminae@, espai de sororitat i humanitat, d’anàlisi jurídica, d’introspecció personal, de reconstrucció emocional, íntima i sexual, d’anàlisi de la perspectiva femenina i de gènere i avui, especialment, de record per totes les víctimes de violència masclista i vicària.

La finalització de la fase dura de la pandèmia visualitza unes dades esfereïdores. Hi ha un repunt horrible de feminicidis i de casos de violència vicària.

A finals de desembre el Parlament de Catalunya va aprovar, abans de finir la dotzena legislatura, la Llei 17/2020, de modificació de la Llei 5/2008 d’erradicació de la violència masclista, llei que després va ser impugnada davant el Tribunal Constitucional.

Aquesta modificació legislativa estén el concepte de violència masclista a altres conceptes que a partir d’ara també s’hi consideraran, com són la violència obstètrica i la violència vicària.

Les dades al nostre territori augmenten, de vegades en un cap de setmana hi ha 4 o 5 agressions amb diferents resultats. La nostra solidaritat amb el col·lectiu LGBTIQ+ que tampoc escapa aquesta tendència a l’alça, i on moltes dones, amb identitats o no binàries també s’hi veuen amenaçades.

Estem davant una amenaça social, intrínseca a la nostra societat.
Si parlem d’erradicar, és, malauradament, perquè aquesta violència es troba als nostres fonaments de convivència, molt arrelada.

Aquestes són les bases de la violència vicària. Infligir mal a les nostres filles i fills per fer-nos mal a nosaltres, les mares. Com més fortes ens fem, com més ens empoderem, més ataquen el nostre entorn, les persones que estimem.

I no és la nostra responsabilitat, la violència només és responsabilitat, únicament i exclusivament, de la persona que l’exerceix.

Però hi ha alguna cosa que no funciona bé en la nostra societat, per tal que aquestes persones puguin actuar amb tanta impunitat. Els vincles entre l’agressor i les seves víctimes són tan íntims que els crims també es produeixen en la intimitat.

I moltes criatures supervivents de casos de violència masclista i vicària, també han presenciat agressions a les seves mares. Això els determinarà, de per vida, el seu sentir, la seva emotivitat, el seu caràcter, la seva capacitat d’estimar.

Si els governs i les administracions públiques no són capaces de l’erradicació d’aquesta violència, algun dia, potser, haurem de considerar aquestes agressions masclistes, aquests feminicidis o infanticidis, com a delictes de lesa humanitat, atès que amenacen un número ingent de persones arreu del món.

Si fossin considerats delictes de lesa humanitat podrien ser perseguits en tots els països, jutjats en qualsevol jurisdicció nacional arreu del món i no prescriurien mai, ni podrien ser mai objecte d’amnistia.

La violació i la violència sexual greu ho són de lesa humanitat. Doncs que ho siguin també els feminicidis i els assassinats vicaris, d’adolescents i infants.

És un fracàs col·lectiu, un fracàs social, no podem mirar a un altre costat. Ens afecta, parla de nosaltres, ens vincula. Ens parla de la profunda malaltia de la nostra societat.

Correm el risc després de la pandèmia, de normalitzar. I el que hem de fer és visibilitzar.

I correspon a les administracions i poders públics crear les condicions necessàries perquè puguem viure protegides, perquè tenim el dret subjectiu reconegut per llei, no només al fet que mai s’exerceixi la violència sobre nosaltres, sinó que aquesta forma de violència quedi erradicada del tot.

Demano, en clau de ciutat, un Plè extraordinari de l’Ajuntament, amb les entitats més representatives en el treball de camp amb aquestes persones, i que com a municipi aportem al nostre país un gran Pacte de ciutat que sigui el paraigua necessari i protector per a les nenes, nens i dones d’aquest municipi.

Un petit homenatge, de tot cor:

Es deia Olivia, tenia 6 anys, va aparèixer enganxada en una àncora, al fons del mar.

Quan una mà i una àncora enfonsen una nena a mes de 1.000m sota mar, totes, absolutament totes, ens hem enfonsat.

No vull ser dolça, ni ensucrar.  

Només vull fer pensar.

Eva Lafuente Ballestero, Advocada, politòloga i activista.

Notícies relacionades