Eva Lafuente

Una melodia interna per poder pintar un món de colors

Escoltant i veient aquest matí d’any nou la prèvia documental i fotogràfica de Burgenland, al concert d’any nou de l’Orquestra Filharmònica de Viena, em venen al cap certes nostàlgies que em recorden que malgrat tot i sempre, la vida s’obre pas, i el que es destrueix es reconstrueix, o desconstrueix.

La mort i la pandèmia no són espais electorals

Portem moltes vides de persones del món damunt les nostres esquenes, a hores d’ara, i crec, humilment, que és hora de plantejar si l’ètica i l’estètica de la política global actual és prou sensible amb les necessitats de les persones i de com la classe política mundial,  en general, treu pit i fa marca, en temps de pandèmia, amb finalitats partidistes.

Pàgines