Eva Lafuente

Els estats, els governs, no poden implementar les polítiques públiques d’administració electrònica si no existeix una estratègia digital en xarxa, basada en la col·laboració interadministrativa, transparent i amable a la ciutadania.

No n’hi hauria prou amb un simple context normatiu.

La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les Administracions Públiques, disposa el període transitori d’implementació d’aquesta política pública. Les previsions encara no estan assolides.

Des de la humilitat de ser una treballadora pública més, al pas dels anys em pesen les experiències viscudes i els records colpidors.

Mals temps corren per a l’exercici dels drets que tant ens van costar conquerir després de la dictadura feixista. Aquests són vilment trepitjats, violentats, vulnerats, suprimits, assetjats, colpejats, igual que en aquells temps que voldríem oblidar.

I amb la manca fàctica d’exercici d’aquests drets, es trepitgen, violenten, vulneren, suprimeixen, assetgen i colpegen les persones.

Això que constatem avui en dia, al carrer, en la nostra vida privada i pública té un nom escrit en vermell. Es diu REPRESSIÓ.

Aquesta primavera serà coneguda històricament i amb tota seguretat com un dels períodes de temps en el que han concorregut i conviscut políticament més convocatòries electorals. Primer es van anunciar les municipals i les europees, conjuntes, i després es van convocar les estatals generals per tal de celebrar-les abans.

Amb cada convocatòria s’engega una complexa maquinària, de drets, de deures, de discursos, de relats. Va de democràcia, va de ciutadania, va de llibertat.