Publicitat
L'au fènix reneix de les seves pròpies cendres. Li diuen resiliència, que és la qualitat de resistir o ressorgir en situacions de severa dificultat, i aprofitar aquesta oportunitat per assolir una nova fita de creixement personal.
Escoltant i veient aquest matí d’any nou la prèvia documental i fotogràfica de Burgenland, al concert d’any nou de l’Orquestra Filharmònica de Viena, em venen al cap certes nostàlgies que em recorden que malgrat tot i sempre, la vida s’obre pas, i el que es destrueix es reconstrueix, o desconstrueix.
Portem moltes vides de persones del món damunt les nostres esquenes, a hores d’ara, i crec, humilment, que és hora de plantejar si l’ètica i l’estètica de la política global actual és prou sensible amb les necessitats de les persones i de com la classe política mundial, en general, treu pit i fa marca, en temps de pandèmia, amb finalitats partidistes.
La d'avui no és una visió optimista, no és habitual en mi. És una visió cruelment realista. Només totes i tots juntes vencerem l'emergència planetària, únicament des de la solidaritat i la posada a disposició de tots els mitjans globals.
Què és primer la persona o el fet? No pretenc criticar la personalitat de l'expresident dels EUA (espero que en uns dies ho sigui), sinó que vull evidenciar el que simbolitza el personatge públic. Vull visualitzar el fet.
n uns moments com els que estem vivint, el més segur i cert que tenim, és la incertesa. Una INCERTESA amb majúscules.
Aquests darrers dies l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), des de la seva secció filològica i a instàncies del col·lectiu LGBTI Castelló, ha afegit 14 nous articles a la nomenclatura del DIEC2, és a dir -pels que no en som experts lingüistes-, s'han afegit al diccionari oficial de la nostra llengua 14 noves paraules, i alhora se n'han modificat 17 de les ja existents.
Companyes meves, opinadores d’aquest mitjà, han apuntat ja una cosa que estem patint totes les dones en temps de la COVID-19.
Aquell divendres, quan em vaig llevar, tenia previst teletreballar, dinar i marxar a veure el mar, fotografiar-lo i dibuixar-lo i passar després un cap de setmana tranquil, fins que vinguessin a casa els meus fills.
En un moment en què els rebrots ens han obligat a recular a Catalunya, cal fer autocrítica i avaluar perquè l'escenari que es preveia per l'octubre/novembre, una vegada estigués més avançada l'experimentació de la vacuna i l'estudi del blindatge immunològic, s'ha avançat al mes de juliol.