Xavier Ros, en relació a la subvenció: “Nosaltres hi optem, no sabem si està atorgada a dit o no”

Xavier Ros en les instal·lacions del club. Foto: Miquel Margalef

El passat 18 d’abril Xavier Ros es va convertir en el nou president del Sant Cugat Esport, sense un període d’eleccions, ja que, ningú més es va presentar a la presidència. Tot i el petit canvi al capdavant del club, la junta directiva continua sent gairebé la mateixa exceptuant una sola substitució. El ja ex president, Llorenç Santasusagna, va ocupar el càrrec al llarg de 8 anys. El nou president del Sant Cugat Esport explica els seus objectius de mandat a la vegada que reflexiona sobre allò que encara queda per fer. Respecte la subvenció de la Diputació, el mandatari diu que ells compleixen els requisits i no valoren la manera d’adjudicar-la.

[A continuació us adjuntem un recull de les millors frases de Xavier Ros. Al peu del vídeo trobareu l’entrevista transcrita de manera íntegra.]

Què sents ocupant la nova cadira de la presidència del Sant Cugat Esport després d’estar 6 anys en l’anterior junta com a vicepresident de l’àrea social i de comunicació?

– Si abans ja era un repte molt bonic ara és un privilegi perquè l’entitat és centenària i perquè formo part d’una junta directiva molt compromesa. Portem molts anys treballant pel Sant Cugat i volem seguir fent-ho pels nostres nens i nenes que és el que per a nosaltres és el més important.

– El Santcu és un club viu i força gran, com és que només es va presentar vostè a la candidatura?

– Hi poden haver diverses raons. A mí, particularment m’hagués agradat que hagués hagut alguna altra candidatura perquè això voldria dir que l’esport català i santcugatenc crida l’atenció. Això no vol dir que no pensi que la gent està implicada però la feina que fa la junta directiva és completament altruista i pren moltes hores. Normalment la gent té les seves pròpies responsabilitats i la seva feina i és molt complicat articular un equip de gent que en el mateix moment estigui disponible per assumir la direcció del club.

– Quins són els reptes i objectius per els propers 4 anys?

– El principal repte és només un: seguir treballant per la nostre base. El Sant Cugat és un club que té 40 equips i hem de seguir treballant per ells. És una junta directiva molt compromesa que serveix per dotar als nostres nanos de les eines perquè puguin madurar a través del futbol. Pel que fa als objectius en tenim molts, però hem de treballar en aquells aspectes que han quedat sobre de la taula. Parlo sobretot de cara a la formació, valors, metodologia i projecció que en cada cas es concreta en diverses activitats concretes.

Quines són les mancances i les errades del mandat anterior?

– No es pot parlar mai d’errors. Òbviament hi ha oportunitats de millora i així és com ens agrada dir-ho. Són moltes coses que es fan durant una legislatura i molta la gent que hi intervé i considerem que hem de detectar les oportunitats de millora per fer-ho cada vegada millor. Tot allò que té a veure amb les decisions del dia a dia i que reverteix amb els nens i les nenes és allà on hi prestem més atenció.

El cap de setmana passat va ser d’aquells que marquen la història del club perquè les noies van guanyar la lliga i han certificat l’ascens a primera divisió i els nois continuen líders de la Segona Catalana. Ha rebut l’equip en el millor moment de la temporada.

– Sempre és bonic que tan el nostre futbol femení com masculí vagin assolint fites. És un orgull recollir l’equip en aquests moments de final de temporada perquè és quan es poden assolir els objectius. Si aconseguim arribar allà on ens havíem proposat voldrà dir que tenim uns fonaments sòlids perquè les coses vagin bé i que les eines formatives juntament amb l’equilibri competitiu funcionen correctament.

– Pujar a Primera Catalana seria estar al lloc que toca o cal mirar més amunt?

– Sempre cal mirar més amunt. Aquesta junta directiva treballa de forma prudent per assolir objectius. És evident que estar a Primera Catalana ja és una gran fita i és on sempre hem d’estar. És un club que històricament ha estat a Tercera i si déu vol, toco fusta, en breu podrem arribar a Primera Catalana. Però evidentment no ens tanquem portes a res.

–Compliu 100 anys i el club arriba en el seu millor moment esportiu. Això no sempre concorda.

– Cert, això no sempre passa. Al principi de temporada sempre ens posem com a objectiu fer-ho el millor possible i sembla que el centenari ens portarà el millor regal de tots que és consolidar-nos amb una posició referent en el futbol base.

-Aquest mitjà explicava fa uns dies que una subvenció atorgada al vostre club va revolucionar el Ple de la Diputació. Quan vosaltres rebeu la subvenció sabeu que ha estat atorgada a dit?

– Nosaltres, com tots els clubs, intentem optar a totes aquelles subvencions que per la nostra feina, idiosincràsia i activitat ens poden atorgar. Nosaltres optem a la subvenció de la Diputació, se’ns atorga i no sabem absolutament res de com ha anat. Simplement hem optat, hem entregat la documentació se’ns ha aprovat i així se’ns ha comunicat.

– Quan veieu a la Mercè Conesa que se li pugen els colors quan li diuen que la subvenció ha estat atorgada a dit creieu que aquestes subvencions sempre haurien de passar pel plenari?

– Ens dediquem a fer futbol i no entenem com funcionen aquests procediments. Els experts en aquests temes són els que han de definir com és fa i contestar millor aquesta pregunta. Nosaltres només hem sigut els passos i benvinguda sigui la subvenció perquè avui en dia el futbol català ja no és el que era a nivell d’aportacions externes. Cal fer molta feina, picar molta pedra i tocar molta porta freda perquè les empreses es puguin engrescar.

– Créixer també és Sant Cugat Creix?

– Naturalment. Som el primer club de la ciutat que va tenir un codi ètic propi, el vam desenvolupar i d’això ja fa quatre anys. Ara, totes les famílies quan arriben coneixen aquest codi ètic, el signen, el llegeixen i es comprometen a complir-lo. Per totes les instal·lacions hi ha diversos retalls de les responsabilitats de cadascun dels membres del club en el compliment del codi ètic. Pares, jugadors, cos tècnic i directiva estem subjectes a ell. Qualsevol projecte de ciutat que aposti per treballar amb els valors de l’esport és un projecte que el Sant Cugat Esport ha de recolzar. Per això volem formar part de Sant Cugat Creix i hi volem aportar el petit coneixement que tenim per haver desenvolupat un codi ètic.

– Santasusagna es caracteritzava per ser una persona obertament independentista. Això en aquest nou mandat també serà així?

– Són dues coses completament diferents. La junta directiva es postula a presidir el club perquè s’estima aquest esport i la ciutat i ho fa perquè és la seva vocació i la seva feina. Altres aspectes com pot ser la manera de pensar o la ideologia són molt legítimes. El president té una manera de pensar, jo en tinc un altre i la directiva en té un altre i nosaltres representem a gent de tot arreu. Per tant, juguem a futbol, tothom hi té cabuda i divertim-nos amb l’esport.  

– Quan es faci algún parlament al final ja no es farà referència a la independència de Catalunya?

– No és que no es torni a repetir, és que cadascú sent el que sent i en aquell moment ho viu com ho viu i és molt legítim. Estem en un entorn en que la democràcia hauria de ser un valor afegit i perfectament desenvolupat perquè les coses es tractessin en absoluta normalitat.

– Deixem que destaqui altre equips de la ciutat perquè el mateix cap de setmana passat el Volei Sant Cugat va assolir l’ascens a la superlliga, l’hoquei està en posicions d’ascens a OK Lliga i el Junior FC d’hoquei herba tant femení com masculí estan lluitant pel lideratge. Les inversions econòmiques i l’esforç per fi donen els seus fruits?

– Sant Cugat és una ciutat que voreja el llindar de 90.000 persones, tenim una població molt jove i en edat de practicar esport i en una franja molt àmplia. Aquells que en el seu moment van treballar per l’esport de la ciutat ara en recullen el fruits. Això vol dir, que no només el Sant Cugat Esport, sinó que molts d’altres esportes de la ciutat han fet les coses bé i amb prou mà esquerra com perquè al cap del temps es vagin assolint el reptes.

– Però és una ciutat molt gran amb molt potencial econòmic, però les categories amb les que competeixen els clubs de la ciutat no són les més altes ni molt menys.

– Totes les bases dels clubs de Sant Cugat estan fent una gran feina i cada vegada estan assolint més reptes i hem de confiar que l’esport de la ciutat assoleix el lloc que es mereix. Tot i que ara ja hi som, ens hem de projectar més. No hi ha esport professional si no hi ha esport de base i aquí ho tenim molt clar i això és la llavor del futur.

Notícies relacionades