Les jugadores del Sant Cugat FC planten cara als prejudicis de gènere

Fotos: Cedides Sant Cugat FC

La primera vegada que l’equip femení del Sant Cugat FC va participar en una competició va ser l’any 1971 durant la celebració de la Copa Pernod, un torneig a Catalunya organitzat i patrocinat per l’empresa francesa d’aperitius. 50 anys després, el club celebra l’aniversari amb un acte institucional, que va tenir lloc el passat 9 de març, i diverses activitats que té planificat dur-les a terme cara l’estiu.

El Sant Cugat FC va participar en la Copa Pernod per casualitat. Les santcugatenques no van entrar a la primera a la crida de participació que es va fer des de Ràdio Reloj, de Ràdio d’Espanya. No va ser fins que tres equips van decidir abandonar durant la competició, que van deixar pas al Sant Cugat FC, però amb un gran desavantatge de punts. En acabar-se el campionat, tot i la gran audiència i seguiment la Copa Pernod va deixar d’existir i els suports per garantir la continuïtat de l’equip femení santcugatenc també van desaparèixer.

I no va ser fins al 2003 que el SantCu va tornar a fitxar a dones: “Va haver-hi aquest gran impàs perquè ningú feia costat al futbol femení”, explica la directiva de l’Àrea Esportiva de l’equip femení, Mari Carmen Torres, “se les ignorava totalment i no es reconeixia que les dones també juguessin a futbol”. Torres explica que tot i les dificultats, a poc a poc la secció s’ha anat consolidant. L'objectiu de Torres des de que és directiva, l'any 2016, és que es valori més el futbol femení a dins i a fora del club, que es jugui amb les mateixes condicions: "A vegades no som conscients de les mancances que tenen, no és una qüestió de diners sinó d'adaptació social i psicològica".

Cada vegada hi ha més jugadores, però el futbol segueix sent un dels esports més desiguals a Espanya. Segons dades del Ministeri de Cultura i Esport, durant el 2019 a Catalunya es van donar 12.968 llicències a dones jugadores de futbol davant de 164.455 llicències a homes. Un exemple d’aquest desequilibri rau en el mateix SantCu, on actualment hi ha 36 equips masculins, amb més de 500 jugadors inscrits, i 7 equips femenins amb 120 jugadores inscrites. La secció femenina de futbol encara està invisibilitzada i carregada de prejudicis. “A mi m’han arribat a dir que és com la cervesa sense alcohol, que no és cervesa”, explica Torres, “però de mica en mica s’obrirà camí”.

El gènere dels infants, si són nens o si són nenes, condiciona a què dedicaran el seu temps de lleure en horari no lectiu. L'elecció de les activitats extraescolars està marcada pels estereotips de gènere. Torres reconeix que en un inici no volia que la seva filla Alexandra Palencia jugués a futbol: “Era més per egoisme, no volia condicionar tots els caps de setmana a quedar-nos a casa per anar als partits”. Després de proves fallides amb altres esports i de negociacions amb hores d’estudi Alexandra va entrar al SantCu, i a hores d’ara és una de les millors centrecampistes amb un recorregut d’onze anys duent la samarreta vermella-i-negra.

Alexandra Palencia ha viscut el futbol amb una gran passió des de sempre, tot i que per ella era com un esport prohibit: “A l’escola no em deixaven jugar, em deien que era una cosa de nois i em treien la pilota”. Creu que avui en dia segueixen havent-hi molts prejudicis, però que de mica en mica es va normalitzant: “Cada vegada veig més nenes jugar als patis i als parcs i això em remou per dins”, un boom que es nota al SantCu i a altres clubs com el Mira-sol Baco.

Alguna de les dificultats en què es troba el futbol femení és que hi ha pocs equips, d’edats molt diverses i poc espai per entrenar, normalment acaparat per equips masculins. Durant molts anys Palencia notava que les jugadores no eren una prioritat pel club: “No acostumaves a veure membres de la junta animant a les grades".  Agraeix el canvi que ha pres la directiva i que el club hi estigui pendent, les valori més i els faciliti, igual que als homes, equipament i desplaçament d’autocar per anar als partits. També celebra els actes per la igualtat que s’han organitzat com el partit mixt en contra la violència masclista. 

Dins del món futbolístic les dones també s’han de fer un lloc com a entrenadores. Les jugadores més grans acostumen a treballar amb els equips més joves i és poc comú que passin a equips masculins. A més a més, els primers equips femenins sovint estan entrenats per homes. Adriana Mariné, entrenadora de l’infantil femení i membre del cos tècnic del primer equip, explica que està acostumada a treballar amb vestuaris femenins, però reconeix que la figura d’entrenadora femenina és complicada: “De la mateixa manera que les àrbitres hem d’obrir-nos camí”. També fa èmfasi en la necessitat de reconeixement dins del club: "El sentiment de pertànyer a un club et fa competir més dins del camp".

 

En la línia de Palencia, l’entrenadora Mariné també creu que el creixement d’inscripcions de nenes ha estat exponencial durant els darrers anys. Una d’elles és Júlia Porqueras, jugadora de l’infantil A, que es va reincorporar al club fa quatre temporades: “Vaig començar amb sis anys però com que l'equip no estava creat  jugava amb noies que em doblaven l’edat”. Desanimada ho va deixar córrer fins que va ser més gran. Explica que és l’esport que més gaudeix: “Tenir la pilota als peus, estar amb les amigues, jugar al camp, és una sensació que cap altre esport em dona”, i envia un missatge a les noies que tenen inseguretat de jugar a futbol, “a mi em passava el mateix, però és qüestió de provar-ho, perdre la por a preguntar, motivar-te a tu mateixa i guadir tant com ells”.

Notícies relacionades