La passió santcugatenca per les muntanyes en 75 anys de vertigen

Fotos: Imatges històriques del club publicades al llibre del 50 è aniversari

Per entendre els 75 anys de vida del Club Muntanyenc de Sant Cugat s’ha de tenir en consideració els evidents canvis que ha patit la societat catalana i, per descomptat, la santcugatenca. Com ocorreria amb una altra entitat dedicada a la muntanya i vinculada amb el seu poble o ciutat, un 75è aniversari és una oportunitat per aturar-se, mirar enrere i copsar una llarga història plena d’esforços per donar vida a un projecte íntegrament ciutadà. El Club Muntanyenc ha servit a Sant Cugat amb projectes d’integració social i ha permès l’apropament de la muntanya a molts santcugatencs.

Però qui també ha patit transformacions ha estat la mateixa muntanya. O, almenys, com les persones l’entenen i practiquen activitats en aquest entorn. L’auge de les curses de muntanya i la creixent necessitat de cronometrar-ho tot ha remogut l’espectre català de muntanya esportiva. I d’aquest efecte, els clubs excursionistes de muntanya se n’han ressentit. El que enguany celebra el tercer club esportiu més antic de Sant Cugat, així doncs, és l’èxit d’haver sobreviscut als canvis socials i esportius dels darrers 75 anys.

Fundació del Club

El club va néixer el 27 d’abril de 1944 en un clima de postguerra que requeria valentia i potser una mica d’ingenuïtat per crear una entitat catalana enmig de la dictadura franquista. Es va constituir una delegació del Club Muntanyenc Barcelonès a Sant Cugat, ja que en aquella època no era permesa la constitució de noves associacions. El Sant Cugat de llavors tenia entre 6.000 i 12.000 habitants. Era una població dedicada en la seva majoria a activitats agrícoles i només una petita part ocupava el sector terciari. És evident que qualsevol ciutadà actual és capaç d’apreciar un canvi en la societat santcugatenca.

En els inicis del club, es fa evident l’ancestral passió de Sant Cugat per l’excursionisme. Durant els 10 primers anys es van realitzar més de 300 excursions concentrades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i arreu del Pirineu català, conquerint els cims de més de 2.000 metres. Per altra banda, el club ja tenia en gran consideració el desenvolupament d’activitats culturals. Més enllà del sector excursionista i esportiu, es recupera la Festa de Sant Medir, s’organitzen concursos fotogràfics i aplecs sardanistes, entre moltes altres activitats folklòriques.

No va ser fins al 26 de febrer de 1963 que es constitueix definitivament el Club Muntanyenc de Sant Cugat (CMSC) i s’independitza del Club Muntanyenc Barcelonès. Aquesta etapa representa un repte enorme. Va caldre reorganitzar les seccions d’aleshores i adquirir material esportiu, cultural i administratiu per tal de funcionar de manera autònoma.

Fer referència al passat històric del CMSC obliga a mencionar, i amb molt encert, a Josep Barberà i Suqué. No només perquè va ser-ne el president entre 1969 i 1972, sinó per la traça que va gravar a muntanyes d’arreu del món. Va protagonitzar la primera ascensió hivernal al Toubkal i va liderar una expedició al Caucas. En territori català, se’l podia veure iniciant l’exploració de moltes muntanyes catalanes i escalant diferents vies de Montserrat. El compromís i amor de Barberà per la muntanya és, per tant, innegable.

Actes per commemorar el 75è aniversari

Les petjades que el club i els seus socis han deixat a diferents cims i muntanyes de tot el país al llarg de la seva existència són incalculables. Algunes d’elles es recorden en els diferents actes que el CMSC dur a terme al llarg d’aquest any.

El primer d’ells ha estat l’acte de commemoració del 75è aniversari a la sala de plens de l’Ajuntament, el 27 de febrer. Ha comptat amb la presència de l’alcaldessa Carmela Fortuny que, així com en el 50è aniversari ho va dir amb les mateixes paraules el llavors alcalde Joan Aymerich, ha valorat la importància del club: “Sant Cugat no seria el que és sense el Club Muntanyenc”. Durant l’acte també s’ha presentat la resta d’activitats que el club ha preparat per celebrar l’aniversari. Una d’elles ha estat per Sant Medir, una data molta senyalada en el folklore santcugatenc, on el CMSC ha estat el banderer. Una responsabilitat per la qual el president del club, Silvano Bendinelli, s’ha mostrat molt agraït: “Hi ha molt d’ànim per la gent del club per participar en aquesta festa”.

El divendres 26 d’abril es preveu fer l’acte central del 75è aniversari amb la celebració del dia del soci/a. Aquells que compleixin 25, 50 o 75 anys de socis seran guardonats amb una medalla emblemàtica.

Una de les aportacions més notables i conegudes del club a Sant Cugat és la Marxa Infantil. Aquesta darrera ha estat la 61a edició i ha agrupat 2.200 participants. Segons el president del club, és una eina d’integració molt bona i que permet apropar els nens a la natura i al club. Segons ell la marxa “és bàsica, el club no seria el mateix sense ella”. Tot i que reconeix que podria agrupar més integrants si no tingués tantes restriccions. A més, es veuen forçats a limitar el mínim tot el que són senders i corriols degut a la normativa vigent del Parc de Collserola.

 

Què és fer muntanya?

Actualment, una de les dificultats que afronta el CMSC, igual que la resta de clubs excursionistes, és fer front al caràcter camaleònic de la relació de les persones amb la muntanya. La velocitat és un factor que moltes persones tenen en compte quan van a fer muntanya. Córrer més, anar més de pressa i ser el millor són alguns dels valors imperants. És per aquest motiu que el club s’ha vist forçat a adaptar constantment el seu model per mantenir els socis i atraure’n de nous i, a la vegada, mantenir la seva missió com a club excursionista.

El mateix Reinhold Messner, una icona indiscutible dins el món de l’alpinisme, ha denunciat reiterades vegades que l’alpinisme tradicional està desapareixent davant d’altres formes de fer muntanya com les curses de muntanya, l’esquí de muntanya practicat a les estacions d’esquí o, fins i tot, “l’alpinisme de pista” amb cordes fixes fins al cim de l’Everest.

Però no totes les conseqüències de la competició són negatives, ni de bon tros. La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ha procurat amb més o menys encert saber cultivar el llegat de Kilian Jornet. Existeixen 4 centres de tecnificació (el d’esquí de muntanya, el de curses de muntanya, el d’alpinisme i el d’escalada) dedicats a preparar els joves per a la pràctica de la muntanya al més alt nivell i a formar el seu vessant humà. Per altra banda, el gran nombre de curses de qualsevol mena a Catalunya ha permès donar a conèixer territoris que havien quedat en l’oblit i han incentivat la pràctica esportiva.

El CMSC també va tenir, en el seu moment, un vessant competitiu. Actualment aquesta es limita a la secció d’atletisme i de trail. Però entre els anys 70 i 90 hi va haver un gran nombre de santcugatencs que van competir en esquí de fons i alpí. Fins hi tot va existir una cursa d’esquí de fons al Refugi de Cap de Rec anomenada Copa Sant Cugat. Va ser una època daurada pel que fa a les seccions d’esquí del CMSC que van permetre que les noves i les velles generacions poguessin coincidir en un mateix espai i transmetre valors i coneixements.

Indestriablement vinculat a la muntanya, Oliver Giralt, un dels fundadors i responsable de l’escola de muntanya del CMSC, ofereix cursos d’alpinisme per a adults i també algunes respostes a aquesta pèrdua de puresa en la pràctica de muntanya. “El purisme continua estant reduït a la gent que realment està motivada per això. És un sector minoritari i ho continuarà sent perquè és una activitat exigent físicament i mental i amb un punt d’exposició i risc important”. Segons ell, “és molt més còmode entrenar-se en un entorn que no és d’alta muntanya per després anar a fer una cursa en alta muntanya dins un espai controlat i organitzat”.

Ernest Vidal és soci del CMSC des dels 17 anys, ha estat a la junta del club i és membre del grup d’esquí de muntanya Pell de Foca. Segons ell, “la gent és més valenta amb un mòbil a la butxaca, arrisca més que fa uns anys. Tenen una falsa sensació de seguretat”.

Canvi de models

Avui en dia, l’accés a la muntanya s’ha facilitat molt i això ha permès augmentar el nombre de persones que hi accedeixen. En detriment, però, la creixent afluència de persones a la muntanya i la poca preparació física i tècnica ha fet incrementar el nombre de rescats. “Molta gent no està preparada, i ho veiem en les estadístiques d’accidents i rescats a muntanya”, comenta l’Oliver. Dins el Club Muntanyenc s’ofereixen cursos de muntanya per a menors de 18 anys i cursos d’alpinisme per a adults. Al final, l’objectiu del club és instruir a les persones en com moure’s per la muntanya i a tenir en compte els aspectes de seguretat. Doncs fer muntanya no és un diàleg entre iguals. Tot el contrari, la muntanya sempre serà la veu superior.

Hi ha altres clubs, però, que no tenen una seu física i es desmarquen d’aquest caràcter educacional. Són entitats que, tot i això, permeten als seus socis poder tramitar una llicència federativa, doncs a Espanya per estar federat has de ser soci d’un club. L’Ernest és poc optimista pel que fa a la continuïtat dels clubs tradicionals i considera que “molta gent per voler-se federar tria el club més barat i s’ho fa tot per internet”. L’Oliver també afegeix que “moltes d’aquestes entitats s’han convertit en un negoci per les persones que els lideren. En canvi, amb els clubs tradicionals com el Club Muntanyenc això no passa. És un club dels socis”. El CMSC és una entitat sense ànim de lucre i l’objectiu del qual, segons els seus membres, no és guanyar diners sinó donar un servei als socis. Són dos models de club de muntanya que conviuen conjuntament a l’espera de determinar quina de les dues estratègies predominarà en un futur.

És evident que mantenir econòmicament viable una entitat que no considera els beneficis econòmics com la seva missió principal dificulta enormement establir una estratègia que permeti al club sobreviure. El CMSC és una entitat que, per essència, es dedica a la muntanya i les activitats que en deriven. Però per contra, tot i no lligar amb la filosofia purista, compta amb una secció d’atletisme i gimnàstica rítmica que poc tenen a veure amb els cims i les valls. Segons Oliver Giralt, “això és una cosa que a la gent li pot costar d’entendre. Una part important de la nostra massa social és d’atletisme i de gimnàstica rítmica. Ens hem reinventat cap a altres seccions i hem creat una marca que ens promociona. Això ens dona més volum de socis i ens permet continuar en el temps”.

Per contra, algunes de les seccions emblemàtiques del club, com l’esquí de fons, han caigut. “Nosaltres tenim un full de ruta, però també ens hem d’adaptar a les demandes dels socis i la societat. No ens podem imposar. Abans fèiem molt esquí de fons i ara fem marxa nòrdica”, assegura Silvano Bendinelli. Per entendre la mort d’algunes d’aquestes activitats, també s’ha de tenir en compte el relleu generacional dins el club. “Teníem una secció d’esquí alpí molt forta però les persones que ho lideraven han tingut fills i al final han decidit no seguir-ho. Podríem subcontractar, però és un model de negoci empresarial que no ens atrau”, considera l’Oliver.

Sant Cugat és un poble, ciutat, vila o, almenys, lloc on viuen persones (que cadascú empri el terme amb el qual se senti més còmode) que viu sota l’ombra de Collserola. El Club Muntanyenc de Sant Cugat és coneixedor del potencial d’aquesta serra i, de la mateixa manera que el Centre Excursionista de Terrassa no s’entendria sense Sant Llorenç, Collserola és un element determinant pel Club Muntanyenc. Va despertar, en el seu moment, les ganes d’un grup de santcugatencs d’explorar i gaudir de la muntanya. Això ha permès que Sant Cugat hagi evolucionat com a població amb lligams ferms amb la muntanya i explica l’interès de molts dels seus habitants per aquest entorn. El Club Muntanyenc ha estat l’eina amb la qual molts santcugatencs han descobert la passió per la muntanya i l’estima d’un entorn natural cada dia més malmès. Doncs un club no són els seus anys sinó els seus integrants.

Notícies relacionades