Publicitat

Conchi Beteta i Paula Casado: “Vam posar el granet de sorra perquè ara moltes noies juguin al futbol”

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L’any 1971 el Sant Cugat FC, llavors CD Sant Cugat, va crear el seu primer equip femení per competir a la Copa Pernod. Hi van accedir des de la llista d’espera quan tres altres equips es van retirar de la competició. 50 anys després el club està de celebració, recordant aquella efemèride, clau perquè al 2003 el club recuperés ja de forma indefinida els equips femenins, vuit en la temporada actual.

Conchi Beteta i Paula Casado van ser dues de les pioneres que van formar el primer equip femení del Sant Cu, orgulloses d’haver posat el gra de sorra que ha permès fer créixer la participació de les dones al futbol santcugatenc. L’experiència del primer equip va durar una única temporada ja que la desaparició de la Copa Pernod i de la seva visibilització a través del diari Mundo Deportivo va provocar que molts clubs renunciessin als seus equips femenins, només deixant-ne uns pocs que competien en tornejos organitzats pels propis clubs. Ara la Federació Catalana de Futbol no renega del futbol femení però temps enrere les federacions no tenien tant en compte les dones.

Com va ser el sorgiment de l’equip?

– Paula Casado [PC]: Un grup de noies vam tenir la idea de fer un equip. Recordo haver anat al camp de futbol de la rambla del Celler a preguntar. Va sortir un home i ens va dir que ho havia de preguntar. A la setmana següent ens van dir que sí. Llavors vam començar a entrenar.

– Conchi Beteta [CB]: Van començar unes quantes noies, que van buscar més jugadores. Al final n’érem bastants. Moltes érem companyes de l’escola. Entrenàvem dos cops per setmana. Ens feien treballar molt perquè no teníem ni idea de futbol.

Què us van dir familiars, amistats..?

– PC: Al meu pare li agradava molt el futbol clàssic. Va ser la primera persona a qui li ho vaig dir perquè pensava que potser no voldria que ho fes. Em va sorprendre que hi estigués d’acord. Ara bé, els entrenaments i els primers partits semblaven un espectacle de circ. La gent mirava i reia. Finalment el meu pare em va dir que no tornés pels comentaris del públic.

– CB: Estàvem aprenent des de zero. Érem molt dolentes. Després de diversos entrenaments, vam millorar. Jo vaig estar pràcticament tot l’any però vaig marxar perquè el meu pare m’hi va treure per l’actitud de la gent. Ens deien de tot. Molts homes venien a mirar-nos les cames i a insultar. Però jo no n’era conscient. Estava tant contenta de poder jugar que ni ho escoltava.

Després vau anar a algun altre equip?

– CB: No. Al Sant Cu vaig ser quasi un any i vaig marxar pel meu pare. Tenia 15 o 16 anys, no hagués pogut anar a cap altre equip.

– PC: Decidir fer-ho i tirar-ho endavant em va agradar molt més que el fet de jugar. Era una forma de dir que nosaltres també podíem jugar al futbol.

Un cop sobre la taula?

– CB: És que llavors fèiem tasques de casa, cosíem... No hi havia res més. A Sant Cugat no hi havia cap club a la ciutat amb equips femenins. Va sobtar molt que ho impulséssim.

– PC: Ens vam decidir pel futbol però haguéssim pogut escollir qualsevol altre esport.

Us vau assabentar quan el Sant Cu va recuperar el femení al 2003?

– CB: Jo havia marxat de Sant Cugat i no ho vaig saber fins més tard.

– PC: Ho vaig saber però havia perdut l’interès tot i tenir molt bon record de l’experiència.

El club ara té vuit equips femenins. Què en penseu?

– PC: Estem molt orgulloses! De fet, sempre he explicat l’experiència que vam viure. Hi ha gent a qui li sobta molt.

– CB: A la presentació dels actes del 50è aniversari que es va fer per la Festa Major, moltes noies van venir a felicitar-nos. Ens sentim orgulloses perquè gràcies a nosaltres, que vam posar el granet de sorra, ara hi pot haver tantes noies jugant.

A l’acte, Xavi Puig, responsable de futbol femení del Barça, va dir que calia aprofitar els èxits esportius del seu club com a estel per a la resta del futbol femení. Hi esteu d’acord?

– PC: Jo estic molt contenta dels èxits esportius del Barça femení. És il·lusionant.

– CB: A poc a poc el futbol femení va guanyant presència a la televisió. Abans s’obviava per complet. Al final la gent se n’adonarà que és igual un home que una dona competint. Les dones guanyen menys, malauradament.

Al 2019 hi va haver la vaga del futbol femení professional per demanar un conveni que els permetés dedicar-s’hi i perquè se’ls respectessin drets com ara la baixa per maternitat.

– CB: Chapeau! Si juguen a nivell professional, han de tenir un sou digne.

Són dos fronts. D’una banda, que les nenes arribin a l’esport base i se sentin cridades, deixant enrere la idea que el futbol és cosa d’homes. D’altra, que les que arriben a professionals s’hi puguin dedicar.

– PC: Per sort sembla que tot va canviant. Ha evolucionat molt durant els darrers anys.

– CB: I tant! Nosaltres quan vam fer l’equip femení ni pensàvem que podíem guanyar diners. Ho fèiem per gaudi. Anar en un grup de dones, sortir del poble... era una gran sort.

Notícies relacionades