El CAR, 30 anys després

Fotos: Localpres

Aquell à la ville de Barcelone, que es va fer esperar uns segons mentre el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Juan Antonio Samaranch, obria el sobre del resultat de la votació, va fer aixecar la bancada espanyola que va acudir a Lausana (Suïssa) el 17 d’octubre del 1986. Però la icònica imatge, gravada en lletres d’or al llibre de la història oficial d’aquest país, no només va significar la projecció d’Espanya i de Barcelona al món, també va ser un revulsiu urbanístic per a la capital catalana i diverses ciutats de l’entorn. Sant Cugat també es va veure afectat ja que un any després va passar a ser seu del Centre d’Alt Rendiment (CAR), just ara fa 30 anys.

En aquell moment l’oposició als jocs era dèbil tot i que existent. Les lletres d’or passen a ser de sang quan els torturats en el marc de l’anomenada operació Garzón expliquen que van ser detinguts injústament acusats de formar part de Terra Lliure. Estrasburg els va donar la raó condemnant l'Estat per no haver-ho investigat, encara que sigui un petit consol davant el sofriment patit. Tot i així, malgrat que hi ha dues víctimes que han sigut regidores a Sant Cugat, l’alcaldessa, Mercè Conesa, no va dubtar a dir en l’acte de celebració del 30è aniversari que els Jocs Olímpics “van ser la materialització d’un somni compartit entre societat civil i les administracions”.

El 25 de juliol hi havia gairebé 700 persones al CAR, entre elles Felip VI; el que va fer que la CUP i ERC s’oposessin a la presència del monarca. Fins i tot a dins un home es va aixecar al mig de l’auditori amb una estelada i un cartell amb el lema “volem votar”. Unes mostres de descontent que no van evitar l’acte de commemoració de l’arribada d’un CAR que no seria el mateix si aquell 1986 la candidatura barcelonina no hagués superat París, Brisbane, Belgrad, Birmingham i Amsterdam com a possibles seus olímpiques.

L’acte de celebració va tenir gran part d’homenatge i reconeixement a les ciutats i persones que van fer possible els Jocs del 1992, pel seu 25è aniversari. Per això es va anunciar que el CAR passarà a anomenar-se Josep Lluís Vilaseca, qui va ser secretari general de l’Esport de la Generalitat durant els anys previs a les Olimpíades. Fins i tot va rebre un regal –i ovació– de la mà del president de la Generalitat, el rei i l’actual president del COI.

Malgrat la importància dels Jocs Olímpics per a l’existència del centre, la seva història els supera amb escreix. El CAR es va instal·lar a Sant Cugat l’any 1987 al que havia sigut el Centre de Rehabilitació del Treball, construït sobre l’antiga masia de Volpelleres, que es va enderrocar el 1973. El projecte es va començar a idear el 1984, abans de saber si Barcelona seria seu olímpica. L’objectiu era no només tenir els Jocs sinó també esportistes preparats. L’objectiu s’ha complit. Només als Jocs Olímpics de Rio van participar 78 esportistes del CAR, que van aconseguir tres medalles i set diplomes olímpics.

De fet, ara fa cinc anys, quan el CAR celebrava el seu quart de segle, el llavors director del centre, Joan Fontserè, explicava a la revista Claror que el centre tenia molt prestigi internacional gràcies als èxits assolits per esportistes del país. Llavors el balanç total era de 36 medalles, 21 olímpiques i 15 paralímpiques. El canvi de direcció –ara el càrrec recau sobre sobre Ramon Terrassa– no ha canviat la dinàmica i les instal·lacions segueixen tenint projecció internacional.

Una de les claus, tal com explicava Susana Regüela, encarregada de l’àrea de formació del CAR, a La 2 ara fa cinc anys, és que el centre va incorporar al curs 1988-89 un institut bàsic que va permetre que els esportistes puguin compaginar l’esport i l’estudi. Avui dia el centre educatiu ofereix formació de secundària, batxillerat, els cicles formatius de Conducció d’Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural i el d’Animació d’Activitats Físiques Esportives, a més dels graus d’esport de muntanya i escalada, futbol, futbol sala i esquí alpí.

Des dels seus inicis, el CAR santcugatenc ha acollit esportistes espanyols però també d’arreu del món que, en visites puntuals o estades d’entrenament i formació, han aprofitat les instal·lacions del centre. L’alta professionalització de les persones que fan ús ha provocat que de vegades el centre funcioni com una illa al marge de la ciutat tot i que també s’han organitzat algunes activitats com curses i actes oberts que han permès que hi hagi un cert vincle.

Fa molt de temps que tenim un conveni per fer un doble ús de l’equipament”, explicava Eloi Rovira, regidor d’Esports, a elCugatenc tot reconeixent que els objectius bàsics del CAR difereixen dels principals objectius de les polítiques esportives municipals. Es refereix a la cessió d’espais que, mitjançant un conveni, fa el centre perquè entitats de la ciutat puguin practicar bàsquet, hoquei, volei, atletisme i rítmica. Sobre la projecció de les activitats que es fan al CAR, el regidor considera que se’ls ha de donar llibertat ja que en molts casos els esportistes venen al centre “a entrenar, fer les seves sessions i se’n van, no volen que els atabalin”.

El CAR ha celebrat així els seus 30 anys de vida tot i que, en aquest aniversari, amb la mirada posada al 1992, a “à la ville de Barcelone”, a la flama olímpica i totes les virtuts esportives que van suposar els Jocs Olímpics. Amb això, la commemoració ha servit, sobretot, per enfortir el discurs oficialista de les Olimpíades, el del poble unit, l’Amics per sempre i l’aprenentatge a través de la pràctica esportiva. Fins i tot el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va anar un pas més enllà el 25 de juliol i va dir que Barcelona tard o d’hora haurà de repetir com a seu olímpica; un missatge que encaixava molt bé amb el 2030 que va aparèixer a final del vídeo de cloenda de l’acte en referència a una possible candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern.

Categoria: 

Notícies relacionades