Ariadna Priante: “Ser una bona col·locadora suposa dirigir bé el joc. S’aconsegueix amb l’experiència”

Fotos: Cedides per l’entrevistada

La valldoreixenca Ariadna Priante és jugadora del CV Olímpico Centro Comercial y Ocio 7 Palmas de las Palmas de Gran Canaria i ha fet història com a col·locadora en la final de la Copa de la Reina disputada el passat 28 de febrer, un partit que van perdre al desempat però que ha tornat a situar Priante, de 18 anys, com una de les grans promeses del voleibol a nivell estatal. El seu equip ha quedat segon un cop acabada la lliga regular i es prepara per jugar el play off pel títol de la lliga Iberdrola. La final de la Copa de la Reina és l’excusa per a aquesta conversa, feta de forma telemàtica aquest dimecres, just després d’un entrenament.

Què va suposar per a vosaltres arribar a la final de la Copa de la Reina?

– Estem molt contentes i satisfetes perquè des del principi érem conscients que seria difícil arribar a la final. La lliga estava molt ajustada. A més, els rivals eren molt forts.

El Feel Volley Alcobendas va arribar a la final després de guanyar 10 partits consecutius. Quina impressió!

– Juguen molt bé i estan molt ordenades al camp. El títol és merescut.

Al final del tercer set, l’entrenador va demanar temps i va parlar amb vosaltres. Va gesticular molt. Just després vau remuntar el partit. Què us va dir?

– No ho sabria dir! Però si el que va dir va servir, millor! [Riu] Durant el partit ens va repetir molt que creguéssim que podíem fer-ho, tot i estar perdent.

Que vau pensar quan vau haver d’anar aldesempat?

– El primer que se’m va passar per la ment és que no m’havia de relaxar. En un partit de volei has de mantenir la concentració des del principi fins al final. I gaudir!

Com heu viscut la temporada i també la final amb les limitacions per la pandèmia en quant al públic?

– La Copa estava oberta al públic amb aforament limitat. En canvi, la competició masculina, dues setmanes abans, va ser a porta tancada. M’esperava menys gent però dins de les restriccions n’eren força.

La lliga ha estat tan ajustada que els tres primers equips esteu empatats a punts!

– Estava tan ajustada que fins a última hora no sabíem qui entraria a play offs. Hem acabat la temporada com a segones de lliga regular i això significa que passem directament a les semifinals. Tenim dues setmanes per descansar i entrenar mentre la resta d’equips juguen els quarts. Ens tocarà jugar contra Haris o contra Kiele.

Us veieu amb opcions?

– Sí però hem de tenir el cap fred. Pot guanyar qualsevol perquè totes tenen un nivell molt alt nivell.

El primer equip del Club Volei Sant Cugat és un rival a la lliga Iberdrola però aquest club també és on et vas iniciar en l’esport. Quins records en tens?

– És el meu club de tota la vida. Fins a aquest any no he jugat a un altre club. Allà vaig conèixer totes les amigues actuals i és on vaig començar a competir. Hi tinc molt bons records.

Al 2018 vas accedir a la Concentració Permanent de la Federació Espanyola. És el punt clau de la teva carrera com a esportista?

– Dos anys abans vaig estar a Blume, un centre de tecnificació on vaig fer tercer i quartd’ESO. M’hi estava allà tota la setmana i tornava a casa només els caps de setmana. Després em van cridar per acudir al Centre d’Alt Rendiment i Promoció (CAEP) de Sòria, on vaig fer primer i segon de batxillerat. Va ser una mica més dur perquè pel matí anàvem a l’institut i per la tarda entrenàvem tres o quatre hores. Era difícil de portar-ho tot al mateix temps.

I a l’any següent vas jugar el Campionat d’Europa amb la Selecció Espanyola absoluta. Com vas viure aquests passos de creixement professional?

– El primer cop que em van dir que estava convocada per entrenar, vaig pensar que era molt guai. Anava a gaudir i a aprendre de les grans perquè jo era la nana [Riu]. Si m’haguessin dit que arribaria a l’europeu i a jugar, no m’ho hauria cregut. Estic molt agraïda per l’oportunitat i, de fet, durant uns mesos vaig aprendre potser més que en un any.

M’ho vaig passar molt bé i ha estat una de les millors experiències de la meva vida. Ho repetiria mil cops. I no soc l’única. Tinc companyes d’equip més grans que van venir a l’europeu i diuen el mateix, que ho repetirien mil cops!

Tota aquesta escalada professional també ha suposat allunyar-te de la família i de la teva xarxa. Potser és complicat amb 18 anys. Com ho vius?

– T’hi acostumes. El primer cop que vaig marxar de casa, quan vaig anar a la Blume, als meus pares se’ls hi va fer molt dur. Després a Sòria i aquí ja m’hi he acostumat. Moltes de les meves amigues són del volei així que estan en la mateixa situació.

És important tenir les idees clares i saber fins on arriba l’esport. Tu has tingut clar que has de seguir estudiant perquè el volei dura uns anys però després s’ha de treballar.

– Sí, jo he decidit apuntar-me a la UOC per estudiar a distància. Això m’ajuda a entrenar als matins o a la tarda i trobar altres moments per estudiar. De fet, si en algun moment marxés a jugar fora d’Espanya, no hauria de canviar d’universitat.

Estudies Disseny i Creació Digital.

– M’agrada molt el disseny. Si hagués pogut anar a una universitat presencial potser hagués escollit interiorisme però, com que aquesta carrera no està en línia, he agafat Disseny i Creació Digital, que m’agrada molt.

Excepte el futbol i els primers equips d’altres esports majoritaris, la majoria d’esportistes no es poden guanyar la vida de l’esport. Com és l’àmbit professional al volei?

– No t’ho puc dir amb gaire coneixement de causa perquè és el primer any que cobro. Però deixar els estudis no seria una bona idea. De fet, totes les jugadores de la Selecció o segueixen estudiant o ja han acabat els estudis. Es pot compaginar perfectament. Clar que es cobra per competir però el cos no aguantarà sempre i en algun moment hauràs d’acabar. S’ha de tenir una segona opció.

L’any passat vas arribar a las Palmas. Llavors El Desmarque va publicar un article on et tracten de promesa i de “la perla de la ‘Generación Z’ que quiere dar brillo olímpico al vóley español”. Què penses quan reps elogis així?

– Que he de tenir els peus a terra! Acabo de començar. Està bé que diguin coses bones perquè anima però pràcticament no he aconseguit res.

Com que no has aconseguit res?! Ser jove i destacar és molt!

– Sí sí, ho valoro! [Riu]

I a aquell mateix article deies que, a més d’anar a las Palmas, era el primer any en què viuries a un pis compartit!

– Ostres sí! [Riu] Venia de ser quatre anys a una residència. Tan diferent no podia ser però ara m’he de fer el menjar cada dia, netejar… Les coses de casa, vaja. I s’ha de menjar bé perquè el cos ho necessita per seguir entrenant.

Consideres Ofelia Malinov, col·locadora com tu, com una referent. Per què?

– M’agrada molt però quan vaig anar a l’europeu vaig veure jugar la col·locadora de Polònia, Joanna Wołosz, i em va agradar més. Ser una bona col·locadora suposa dirigir bé el joc. Ella ho fa molt bé. Això s’aconsegueix amb experiència i molt de joc.

I equivocar-se molt…

– Sobretot!

Algun error del qual has après?

– No sé si és un error però en l’europeu, al primer partit i primer cop que vaig sortir al camp, estava defensant i em va venir una bola ràpid que no vaig veure. Em va pegar a la cara i, de la força, em va tombar al terra. L’entrenador s’estava morint de riure. Va ser al final del partit i quan ens vam posar a estirar em va començar a sagnar el nas. Imagina si anava forta! Va ser molt graciós.

Les dones sempre teniu més dificultats que els homes en l’esport: sous més baixos, menys visibilitat… Al volei passa el mateix?

– Hi ha coses a favor i en contra. Per exemple, la Copa de la Reina es va poder veure per més llocs que la Copa del Rei. Som força visibles tot i les limitacions de ser un esport minoritari.

Quins reptes han d’afrontar les federacions i els clubs?

– Tenir més visibilitat. Quan més cops surti l’esport per la tele, millor. A mi em va agradar molt que la Copa de la Reina, que no és una competició internacional, s’emetés per Teledeporte. Quan més gent ho vegi, més agradarà i més beneficis hi haurà.

Què diries a les nenes que tot just comencen a jugar o que intenten convèncer la família per apuntar-se a volei?

– Doncs que s’apuntin! [Riu] És molt dur arribar on es vol però s’aconsegueix amb molt treball i entrenaments. Això si t’hi vols dedicar. Si vols jugar per passar-t’ho bé, doncs apunta’t i gaudeix.

Notícies relacionades