Pau Santos: “L’Handbol Valldoreix mai ha jugat a primera, seria molt maco arribar-hi”

Fotos: Jordi Pascual

Dir que Pau Santos n’és el president és centrar-se en allò que ells consideren un mer formalisme. Presentar Óscar Sastre com el coordinador del seu segon torneig internacional és gairebé mentir. Perquè al Club Handbol Valldoreix els càrrecs són circumstancials i les decisions i feines són compartides. Estan a punt de començar la seva segona temporada a segona catalana i tenen l’ambiciós objectiu d’ascendir. Sona utòpic quan es pensa que fa només dues temporades la categoria en la qual militen era la seva aspiració però el somni guanya molt realisme revisant la trajectòria del curs passat, quan es van quedar a les portes del play-off. Pau i Óscar són només dues de les prop de 25 persones que permeten que el club segueixi viu dia a dia, una part d’un tot que ha apostat per fer créixer l’entitat amb l’intent de crear equips de base. Tot plegat després d’un estiu en què la redistribució de pavellons arran de l’estrena de La Guinardera quasi envia el club valldoreixenc a jugar a Sant Cugat.

Del 22 al 24 de setembre celebreu el vostre segon Torneig Internacional. Inicialment vau valorar molt positivament la primera edició. Vist amb perspectiva seguiu pensant igual?

– Óscar Sastre [OS]: Volíem crear un torneig propi al qual vinguessin diversos clubs a provar-se. L’any passat va ser tota una prova per a nosaltres tant d’infraestructura com d’equips. L’experiència va ser molt bona. Tots els equips van quedar contents. Per desgràcia no vam ser campions. Tot i així, va ser una experiència molt gratificant per a tot el club.

Bé, vau ser subcampions; no és un mal resultat!

– OS: [Riu] No, no, està molt bé.

L’únic participant que no era un club va ser la selecció andorrana. Enguany hi torna a participar. D’on ve aquesta relació?

– OS: Tenim dos jugadors que formen part de la selecció. Gràcies a aquesta relació és molt més fàcil poder parlar amb Andorra i fer que vinguin. Ens permet donar-li el títol d’internacional al torneig. És una selecció important. A més, gràcies a la seva participació hem intentat portar més seleccions tot i que aquest any no hem tingut sort. Esperem que al següent sí.

Heu canviat el format, de sis a vuit participants. Per què?

– OS: En la línia del club. Volem continuar creixent i creiem que havíem de fer un pas endavant. No només hem augmentat el nombre de clubs de sis a vuit sinó que també tenim un dia més de competició. Visualment potser sembla poc però per a nosaltres, a nivell d’infraestructura, implica moltes coses. Malgrat la feinada, al final serà bo per a nosaltres, per a la competició i per als clubs participants.

El muntatge i desmuntatge depèn directament de vosaltres?

– Pau Santos [PS]: Som un club que ho fa tot entre els jugadors. Això passa per jugar els partits, comprar pilotes o muntar el torneig. Serem nosaltres els que serem a la barra, hem preparat un sopar d’inauguració, hem parlat amb comerç local perquè patrocini el torneig... A part de jugar Handbol nosaltres som al Valldoreix perquè ens ho passem bé. Som un grup d’amics que, a banda de ser competitius a la pista, ens agrada anar a sopar els divendres a la Unió, fer barbacoes... Potser ens separem una mica de la línia d’altres clubs.

Això demostra l’esperit del club, no és d’aquells que és aquí com podria ser a qualsevol altre lloc?

– PS: Sí, intentem fer un pas endavant en aquest sentit. El torneig n’és un exemple però també fem una pantalla quan el Barça arriba a alguna final. Així la gent pot participar, el comerç s’involucra i nosaltres podem pagar l’entrenador, el material i els àrbitres. Fer xarxa local és la direcció que volem agafar.

La temporada passada va ser curiosa. Pugeu de categoria i us consolideu a mitja taula.

– PS: Va anar d’un partit entrar a fase d’ascens. No sé què pensen els companys i l’entrenador però per mi l’objectiu d’aquest any és clarament pujar. Han vingut jugadors molt bons, hem recuperat algun lesionat i també hem tingut alguna baixa important. Teníem gent jove l’any passat que enguany ja tirin del carro.

"Hi haurà algú molt bo atacant, algú en defensa i els porters amb la seva feina. Aquest esport és d’equip"

A nivell de club és tasca conjunta, el joc també?

– PS: Sempre hi ha un jugador més bo que un altre però sí, joc col·lectiu. Hi haurà algú molt bo atacant, algú en defensa i els porters amb la seva feina. Aquest esport és d’equip.

No està malament marcar-se l’objectiu de pujar...

– PS: El Valldoreix mai ha jugat a primera, seria molt maco arribar-hi.

Al juny vau anunciar que us proposeu crear equips base. Com ho fareu?

– PS: Vam plantejar l’opció, la gent del club ho ha veure bé i ho hem començar a moure. A finals de juny vam fer el primer pas amb una activitat una mica justa, ja que les escoles ja havien acabat. És un projecte que ja té cara i ulls. Volem fer alguna activitat al Nadal i per Setmana Santa. Parlarem amb les escoles i començarem l’any vinent amb un infantil. No volem morir d’èxit i intentar començar amb un infantil, un cadet i un juvenil; a poc a poc.

De moment és tasca amb les escoles?

– PS: Sí, i anar de la mà de l’Oficina Municipal d’Esports. A Sant Cugat hi ha un altre club d’handbol i hem parlat amb ells. Si col·laborem arribarem molt més lluny que si ens posem a competir. L’Handbol Sant Cugat i l’Handbol Valldoreix són projectes diferents i hi ha lloc per als dos. De fet, ens podem beneficiar mútuament: jugadors que busquin una cosa aquí i la poden trobar i viceversa.

Tanta bona relació que participen al torneig.

– PS: Serà divertit això! Espero que els àrbitres es portin bé [Riu].

A l’esport sembla que o ets un equip de futbol i de primera o és molt difícil aconseguir suport social. Com ho porteu?

– PS: Està clar que no tenim el pavelló ple. Així i tot, hi ha gent que ve a veure’ns, sobretot amics i família. Buscar patrocinadors seria molt més fàcil d’entrada si fóssim un equip de futbol però el comerç de Valldoreix ens està ajudant molt.

L’estrena del pavelló de La Guinardera ha sigut una notícia esportiva important per a la ciutat però també ha significat moviment de clubs i horaris. Com us ha afectat?

– PS: Ha estat el culebrón de l’estiu. Neymar és una broma comparat amb els pavellons de Valldoreix [Riu]. L’Ajuntament va aprofitar per fer una redistribució de tots els clubs, horaris i pistes. Com sempre, hi ha clubs que surten beneficiats i d’altres que en surten perjudicats. Evidentment, a títol personal cadascú ho veurà d’una manera o d’una altra.

D’entrada ens van donar horaris a Sant Cugat. Ho van fer a una reunió a la qual ni ens van cridar. Ens vam assabentar per la premsa. Considerem que no té cap mena de sentit, el Club Handbol Valldoreix ha de jugar a Valldoreix! Vam lluitar tot l’estiu de la mà de l’EMD per poder tornar aquí. La Laura [tècnica] i el Bernat [vocal d’Esports] ens han ajudat molt en les negociacions. Hem hagut de cedir amb el Volei, que també juga aquí. Potser les coses no s’han fet de la millor manera possible i queden coses per polir, però col·laborant arribarem molt més lluny. No té sentit mirar per un sol i intentar agafar mitja hora més per aquí o per allà; hem de conviure.

Com és la relació amb l’EMD?

PS: Molt bona. També col·laborem en activitats com la cavalcada de Reis, amb les Milles Femenines... El cas de La Guinardera n’és l’exemple. S’han posicionat a favor nostre perquè juguéssim a Valldoreix i potser, si no hagués estat pel seu ajut, estaríem jugant a Sant Cugat.

Categoria: 

Notícies relacionades