Reivindicar Roc Codó

El passat 14 d’abril, l’Ajuntament de Sant Cugat organitzava un magnífic acte ciutadà, cultural i de memòria històrica de commemoració del 90è aniversari de la proclamació de la República Espanyola i la República Catalana i, a l’hora, d’homenatge a Roc Codó, el primer alcalde republicà (i d’Esquerra Republicana de Catalunya) de Sant Cugat. El primer alcalde escollit per les urnes val a dir.

L’historiador santcugatenc José Fernando Mota, ens deia a l’inici de l’acte que aquest homenatge arribava tard. Tenia raó.

En aquell moment i dies després vaig reflexionar sobre el perquè. Per què han hagut de passar 90 anys per a que Sant Cugat recuperi la memòria i recordi a Roc Codó, i, amb ell, tot el que va significar la República per a la nostra ciutat?

Segurament la resposta la vam tenir davant dels ulls amb l’escenificació que es va poder veure a la Plaça Barcelona aquell mateix dia. Un grup de veïns i veïnes del poble protestaven davant de l’ajuntament reclamant la repetició de les eleccions del 12 d’abril de 1931. Perquè, com sempre, els cacics de Sant Cugat havien fet trampa i havien falsificat les eleccions a fi de que governessin els mateixos, els de sempre. Els representats la Lliga Catalana, la de Cambó.

Si algú és pren la molèstia de gratar una miqueta i veure quins eren aquells noms dels cacics de dretes, tant de la Lliga, com després d’Acció Catalana, i els comparem amb la dels prohoms que han governat Catalunya i Sant Cugat fins va ben poc, hi trobarem curioses –o no tant curioses- coincidències.

Aquesta és una de les raons que podria explicar aquest llarg oblit. Un nom i unes idees polítiques incòmodes per la dreta conservadora que ens ha governat els darrers 32 anys.

Es pot entendre que parlar de feminisme, d’ampliació i aprofundiment democràtic, d’escola pública i laica, de repartiment i reforma de la terra, de cooperativisme, de cultura popular, de drets socials, d’igualtat d’oportunitats, d’accés a l’educació i a la cultura, de sanitat pública i per a tothom, d’independència -que, en definitiva-  és el que va portar i intentar la República, era massa per a ells.

Perquè parlar de Roc Codó significava parlar d’això. Era parlar de tots aquelles conceptes, que eren -i són- antagònics amb la cultura del pragmatisme i del clientelisme, dels beneficis privats contra el benefici general, la cultura del 3% en definitiva.

I, donant un gran salt endavant i lligant Roc Codó amb la situació actual, podrem entendre moltes coses. Perquè per alguns, pels hereus de Roc Codó, parlar de República no vol dir voler demostrar en tot moment qui té la senyera més gran. Vol dir parlar de tots aquests valors que són essencials quan volem donar passes per construir un nou país, millorant a la vegada la qualitat de la vida de la gent, i, especialment, de les capes menys afavorides de la societat.

Per altres, pels hereus de Cambó, parlar de República vol dir de quina manera es poden preservar els seus privilegis i com -seguint les idees Gatoppardianes o  Lampedussianes- com es pot fer per canviar-ho tot per no canviar res. És a dir, de la política de “peix al cove” a l’independentisme radical i màgic: “Canviar tot per que tot segueixi igual”.

Avui, com fa 90 anys. Seguim aquí, amb tots els i les Roc Codó de Sant Cugat i de Catalunya.

Francesc Osan,
membre d'ERC

Notícies relacionades