Francesc Carol: "De què serveix ser una ciutat verda si no pots tenir cura dels animals"

Fotografia: captura del vídeo

Neix la Plataforma Animalista de Sant Cugat que pretén lluitar pel benestar dels animals a través de la conscienciació, principalment, dels amos dels animals així com, la coordinació i ajuda de totes aquelles persones que no saben com actuar davant un determinat problema amb qualsevol tipus d'animal. Parlem amb el coordinador de la plataforma, Dimitri Defranc i amb dos dels seus membres, Francesc Carol i Àlex Cuesta. 

– Quin és l’objectiu d’aquesta plataforma?

– Dimitri: L’objectiu més genèric seria el de lluitar pel benestar dels animals a Sant Cugat així com la conscienciació dels amos de les mascotes, ja que, és la manera d’obtenir un benestar per ells.

Ara estem treballant en tres objectius pels pròxims dos o tres mesos, un primer és fer un cens de les colònies de gats que hi ha a Sant Cugat, que fins ara era molt dispers i no se sap quants gats hi ha a la ciutat, tot i la quantitat de gent que veu necessari tractar el problema dels gats, saber quants són, on estan i on van.

Ja hem començat a fer un cens i tenim 13 colònies anotades i ens falten 10 mes que ens portaran els pròxims dies i l’objectiu és comparar-ho amb les que l’ajuntament té anotades.

Un altre punt que estem treballant és el curs de benestar animal, que consisteix en crear un agent cívic que s'encarregui, després d’una formació clínica veterinària en mediació, legislació i primers auxilis, de poder atendre de la millor forma, les emergències i problemes dels animals a la ciutat.

El tercer punt és la conferència sobre porcs senglars que farem al mes d’abril.

– Us heu trobat amb molta gent interessada en aquesta iniciativa?

– Francesc: Moltíssima, de fet tots els que hem arribat aquí ha sigut perquè algú ens ha convidat, a mi per exemple, hem va arribar a través de la pàgina de Facebook anomenada “Animales perdidos” de Rubí, que acostumo a compartir per ajudar a trobar animals perduts i sistemàticament hem anat concatenant un amb l’altre i per tant hi ha molta gent.

Recordem que les últimes eleccions generals, PACMA va obtenir gairebé 600 vots a Sant Cugat, són molts vots, això vol dir que hi ha molta gent interessada en això, el que faltava era reunir-nos i que arribés un moment de col·laboració entre tots perquè cadascú aporti el seu petit gra de sorra que pugui generar la possibilitat de crear aquesta sinergia animalista.

Sant Cugat és una ciutat verda però va molt mes enllà de ser verda, perquè de què serveix ser una ciutat verda si no pots tenir cura dels animals, quan a Sant Cugat hi han molts i per tant, és un tema a tractar àmpliament, el fet que hi hagin parcs dissenyats per gossos, colònies de gats, com s’ha de tractar el tema dels porcs senglars, ja que, no estem d’acord amb el sacrifici, estaríem d’acord amb altres sistemes com l’esterilització, que ha funcionat molt bé amb el tema de les cotorres argentines i altres animals amb accés de població i per tant hi ha molta gent implicada i estem molt contents perquè cada cop hi ha mes gent.

– Dimitri: Vam començar unes 16 persones fa dos mesos i ara som 45 i encara estem rebent moltes sol·licituds de gent que vol saber de què va a part dels casos que ens arriben de persones que tenen problemes amb els animals.

– Alex: Aquesta és la porta que s’ha obert ara, comença a unir-se gent que no ha vingut a les reunions i no sabia de nosaltres però que necessita ajuda perquè no saben què fer en una situació molt concreta.

Tot això ha passat des d’aquest cap de setmana passat que hem creat el Blog, Twitter i Facebook que aquest últim ja teníem una mica obert. Va començar a aparèixer gent que es volia unir perquè simpatitza i perquè és animalista, però en qüestió de 24 hores comença a aparèixer gent que tenia problemes i que també hem de tenir en compte per poder donar informació i això implica una formació que volem donar nosaltres mateixos, perquè les persones interessades tinguin una idea mínima de saber què fer en moments crítics o saber a qui acudir quan succeeixi un problema.

– Amb la quantitat de gent animalista que hi ha a Sant Cugat, trobeu a faltar una gossera municipal?

– Francesc: Sí, tenim el servei de recollida de Olescan però a la última reunió van sortir les mancances que hi ha en aquest àmbit, és a dir, el que no pot ser és que sigui la policia municipal l’encarregada de recollir l’animal si Olescan no ve. Ja hi ha pocs efectius en la policia si a sobre s’ha de dedicar a això, per tant, s’ha de refer una miqueta aquest conveni, perquè si que caldria un centre de recollida d’animals i una protectora claríssimament.

Si estem venent la història de Sant Cugat com a ciutat verda, que ho trobo perfecte, també hem d’anar molt més enllà i en aquest cas es bàsic el fet de tenir cura dels animals i per tant tenir una protectora municipal.

– Dimitri: Allò preocupant d’aquest cas és que es suma molta gent animalista però també hi ha molta que veu l’animal com un producte de consum, que és la gent que normalment abandona i a Sant Cugat es fan molts abandonaments però no podem especificar quants perquè no s’està sistematitzant la informació per saber a quin problema ens enfrontem. Però és comú anar per la zona de darrera del centre comercial i trobar-se molts animals abandonats que els deixen allà.  

Desde que va començar la plataforma, ja hem atès tres o quatre casos d’animals abandonats que per sort, com hi ha gent a la plataforma que té molta experiència, ens ajuda a anar i recollir, per exemple, una noia que es diu Montse ens ha portat 100kg de pinço que repartirem entre la gent que té colònies de gats.

– A partir de quants gats es considera colònia?

– Dimitri: Legalment a partir de 5 gats, però en realitat, si tens un gat i una femella fèrtil, en 6 mesos ja tens una colònia. Per aquest motiu l’anomenem “protocolònia”, intentem abastar el problema des del punt 0, en el moment que hi ha un gat abandonat, ja hi ha perill de colònia.

– Com és que fins ara no havia sortit una plataforma tan imprescindible?

– Francesc: Perquè ningú si havia ficat. Dimitri és el nostre coordinador precisament perquè se li va ocórrer la idea de començar a coordinar això, tots teníem les ganes de fer algo però no sabíem com fer-ho i Dimitri ha estat una mica qui ens ha coordinat a la resta i on cadascú va aportant el que pot. Cau Amic, per exemple, està fent una excel·lentíssima feina amb ajuda mínima. El regidor de medi ambient comentava que per fi es donarà ajuda al Cau Amic des del punt de vista subvencions, que fins ara no en rebia cap, es donaven només des de la EMD de Valldoreix que ja feia un esforç molt gran d’ajuda al Cau amic.

Permetem també la importància política que té això, és a dir, 600 vots és gairebé un regidor i per tant s’han de donar compte que això no és cosa de 4 “friquis”, “el loco de los gatos y el de los perros” sino que va molt més en serio i que tot aquell partit polític o institució que s’impliqui, tindrà suport en la plataforma i a la inversa. La nostre funció no és ni molt menys substituir al Cau amic sinó reforçar-lo, no som una associació, som una plataforma.

– Dimitri: Ara el repte és coordinar-nos per ser més eficients i poder servir millor a la gent.  

– Francesc: Totalment, per això estem fent grups diferents, toquem temes diferents, per exemple el tema de la seguretat, estan augmentant moltíssim l’enverinament de gossos, el que era una cosa puntual s’ha convertit en algo molt habitual, ens explicaven casos en que s’han trobat amb trossos de carn no només enverinada sinó amb possibles claus a dins, per tant, estem parlant d’una sistematització d’això, si a sobre sumem que en zones com de la Floresta o de les Planes hi han conflictes entre veïns degut al soroll dels gossos, pot provocar intents d’enverinament.

Una de les coses que volem fer és una trobada amb la policia per parlar de cada situació, no podem trobar-nos amb que una persona surti amb el seu gos pel carrer i es trobi amb una enverinada i acabi tenint un problema, a part dels animals que puguin tenir aquesta problemàtica, ja no diguem en el cas de nens. Hi han moltes coses en que es pot treballar, per això està molt bé el tema de crear grups diferents i que cada un toqui un tema, gats, gossos, porcs senglars …

– Dimitri: Ens estan arribant bastantes queixes del tema enverinament que comenta Francesc i estem mirant a veure com el treballem perquè és algo que fins ara no hi han protocols establerts, per exemple, quant tens un problema amb el teu animal, la policia no té sistematitzat com ajudar-te, per aquest motiu, s’han d’anar treballant totes aquestes coses i establir protocols, per exemple, per saber com podem determinar si hi ha una persona que està enverinant als gossos o es tracta d’una banda de delinqüents que vol entrar a robar a una casa i enverina als gossos.

En aquests moments, si el teu gos pateix un enverinament i el portes al veterinari, aquest cobra el seu treball i et demana 300€ per l’autòpsia al animal, per aquest motiu, hauríem d’intentar que aquesta autòpsia passi a ser un problema de seguretat de la ciutat i de salut pública, perquè si saps de què ha mort l’animal, pots fer un anàlisi forense i fer un patró del que ha passat.

– Sou com un guia.

– Francesc: Sí, funcionem com un grup de pressió. Ve gent de llocs molt diferents que poder els hi calia una altra peça del seu trencaclosques i es fa membre de la plataforma i d’aquesta manera, cadascú marca una mica la pauta i sobretot, també sorgeix un brainstroming per saber cap a on hem d’anar, què genera poder transmetre cap a dalt, cap a les institucions, cap a on s’ha d’anar.

La nova democràcia funciona així, de baix cap a dalt i no a la inversa, perquè inevitablement és la ciutadania la que ha de fer i la capacitat que té Sant Cugat a tots els nivells en quant a mobilització és descomunal, no ha de ser diferent amb els animals.

– Aquesta setmana teniu una altra reunió pels nous que s’han unit.

– Dimitri: Ens ha arribat molta gent nova preguntant i tenim un grup de watsap en el que anem afegint a gent, però ha crescut tant que hem passat de 10 persones a 45, per tant el soroll que es genera és descomunal.

En el sentit de la convocatòria ens estem morint d’èxit, ara és el moment de demostrar que podem amb la organització i tirar endavant els primers projectes que tenim en marxa.

– Francesc: És qüestió de fer grups i que cadascú s’encarregui de la seva petita part dins d’aquest gran trencaclosques coordinat que permet aquesta posició animalista on al cap i a la fi, tots els que estem aquí som víctimes perquè hem tingut que sentir comentaris com: “el loco de los perros”, “el loco de los gatos”, pues sí, estem aquí, comencem i poder som els que canviem les coses, la plataforma “afectats per la hipoteca” va canviar moltes coses, entre altres la legislació hipotecària, per tant, ens podem comparar amb molts d’aquests moviments.

Ens agraden molt els animals i considerem que és important el tema animalista a Sant Cugat, ja que, és una ciutat amb molts animals, gossos i gats i per tant, susceptible a ser abandonats, per tant, evitem-ho. Sempre havíem vist molta gent dedicada en la seva petita parcel·la a ajudar, només calia coordinar.

– Dimitri: De fet s’ha vist la intel·ligència social que estem tenint en els grups, per exemple, quan algú es troba un gos abandonat, tot i que encara no podem assumir gran cosa, quan han vingut aquests petits reptes d’imprevist, s’ha vist molta intel·ligència emocional i de grup a la hora d’aconseguir una persona, pinso, etc. fins que l’animal tingui casa. Hi ha molta gent que s’està interessant en aquesta iniciativa.

– Per tant, és molta la gent que està sensibilitzada aquí a Sant Cugat.

– Francesc: La plataforma el que fa es això, unir els diferents casos individuals o col·lectius, sigui PACMA, Cau Amic o els altres, que necessiten molta gent que no participaven però a la vegada tenen una consciència de caràcter animalista molt gran i resulta que ara tens molts mes voluntaris que van al Cau Amic, que troben una problemàtica el tema de l’enverinament de gossos o gats o discussions de si els gossos han d’anar sense cadena en els parcs o no i la normativa claríssima en aquest cas: no si no és un parc habilitat.

Tot això és una mica de conscienciació, juguem en una ciutat mediambiental, que ho és, verda, que també però faltava aquest punt.

– Dimitri: També la recollida de coneixements, per exemple, en el tema dels gats està Chelo, la veterinària i altre gent que sap molt de gats però no obstant, vol aprendre més. També ens arriba gent que sap molt de gossos o l’Alex que sap molt de porcs senglars.

– Alex: La plataforma serveix per posar en contacte gent que no es coneixia, en el meu cas, només entrar vaig començar a trobar-me amb gent que em podia ajudar i que els podia ajudar a ells i l’interessant és això, que sigui bidireccional.

Tant si és un animal salvatge com domèstic és una problemàtica social i n’hi ha gent que té idees però no té temps per executar-les i a la inversa. Aquesta plataforma és perquè ens poguem trobar en un lloc on hi hagi una teoria comú, perquè a vegades actuar és molt difícil i no sempre sabem on ens hem de dirigir o per on hem de començar davant un determinat problema. Combinacions, benvingudes totes i també es poden obrir nous temes, ja que, la demanda és col·lectiva, les problemàtiques que estem tirant endavant en aquests moments, són perquè s’han plantejat dins la plataforma.

– Dimitri: Tant de bo seguim creixent i algun dia es pugui arribar a plasmar a les lleis o constitucions, com ja ha passat en altres països, els drets de la naturalesa i els essers vius, ja que, els humans ens hem estat encarregant del contrari a vetllar pels drets de la naturalesa i dels animals durant tota la vida.

– Francesc: Ens va agradar molt una noticia que vem conèixer per mitjà del watsap referent al poble de Ciudad Real, que havia declarat els gossos i gats part de la ciutadania, “vecinos no humanos”.

Recordem que hi ha una normativa molt estricte del Parlament de Catalunya amb multes molt importants i que s’apliquen, l’abandonament d’un gos pot costar una bona fortuna, no pots abandonar un animal amb xip, t’has de fer càrrec d’aquell animal.

També ens agradaria tractar amb nens i escoles el fet de la conscienciació que un gos no és un ninet, és com tenir un membre més a la família i això implica que durant 10 o 15 anys conviuràs amb aquell animal al costat. Els pares han de considerar que no es un capritx, si no el pots cuidar hi han peluixos molt macos en forma de gat i gos però no agafis mai un ésser viu.

– Tot i que el límit entre adoptar i saber a qui li estàs deixant aquell gos no sempre es fàcil.

– Francesc: Per això esta el seguiment de moltes protectores.

– Dimitri: FAADA per exemple. Els dos gossos que he tingut són adoptats i han estat any rere any controlant si els he castrat, trucant per saber com està aquell animal que t’han donat en confiança i aquest seguiment és bàsic. Es tracta de fer didàctica de com funcionem nosaltres en relació a la naturalesa i acabar amb aquest concepte una mica judeo-cristià que fa referencia a que nosaltres som els amos de la naturalesa per encàrrec de Deu i passar al concepte indígena que consisteix en que nosaltres som part de la naturalesa i l’entorn i que els animals són iguals que nosaltres.  

– Francesc: Hem de trencar el concepte que allò que no té ànima no és susceptible de drets ni de res perquè no té res a veure, hi havia un poble indígena del nord d’Amèrica que deia: quan hagis tallat l’últim arbre i matat l’últim animal et donaràs compte que el diner no es menja. 

Categoria: 

Notícies relacionades