Les diferents opcions de sistemes electorals a debat al Casal de Cultura

Fotografies: Anna Poquet

Pere Cardús ha obert la xerrada explicant des d’un punt de vista periodístic, quina és la seva observació sobre la qualitat democràtica en els últims temps i ha identificat, quins són els inconvenients i els impediments que fan que ens trobem en la situació actual, de nació que vol fer grans passos però hi ha passos molt més petits que ha estat incapaç de fer.

Cardús ha assenyalat que “durant 40 anys hi ha hagut un bloqueig perquè els principals interessats en que no es modifiqués la llei són els que tenen la paella pel mànec”, ja que, ha explicat que des d’un principi ja es va preveure que les autonomies poguessin tenir lleis electorals pròpies, però el fet que els partits grans tinguin més beneficis que els petits, ha fet impossible que a dia d’avui, a Catalunya hi hagi un consens mínim (dos terços del parlament electoral) per tal de plantejar un model propi. Com a conseqüència, Catalunya és l’única comunitat autònoma que no disposa de llei electoral pròpia.

Catalunya funciona, segons Cardús, amb una “llei que té unes característiques que no són estrictament les nostres, tant a nivell polític, cultural com territorial”, ja que, els partits que poden fer la majoria del 66% són els que menys interès tenen en fer una modificació, al estar beneficiats per la pròpia llei i això ha donat lloc, segons Cardús, la partitocràcia, és a dir, que els partits puguin fer i desfer en funció dels seus interessos.

Com a conclusió final, Cardús ha assenyalat que “a mi m’agrada el sistema d’Irlanda, de vot únic i transferible”. En aquest sistema electoral és el ciutadà el que marca l’ordre de preferència dels candidats, fent un sistema proporcionat i que fa que el propi diputat estigui més lligat al territori, ja que, s’ha d’esforçar el màxim possible per tal de mantenir la confiança de l’electorat.

Un vot que Marc Guinjoan no ha valorat tant positivament, al ser complicat per tal d’establir en unes eleccions generals, però que sí serien efectives en unes municipals. Marc Guinjoan ha explicat de manera més tècnica, les característiques dels diferents sistemes electorals actuals que existeixen per conèixer quines opcions hi ha i quins beneficis té un o altre.

 

A més, Guinjoan també ha donat la seva opinió sobre el sistema electoral que suposaria un canvi rellevant en la política espanyola. Consisteix en el sistema de membres mixtos, és a dir, combina, en un mateix territori, dos sistemes, per una banda, una part del parlament és escollit per diputats individuals i per altre banda, l’altre part del parlament és escollit per representació proporcional.

Aquest sistema, si l’apliquéssim a Catalunya, cada comarca escolliria un diputat i tot el conjunt del territori escolliria la meitat dels diputats de Catalunya. Amb aquest model, per tant, obtindriem el contacte directe entre diputat i elector i a més, el resultat de les votacions es correspondria amb el nombre de diputats que es reparteixen. Un sistema que s’aplica en països com Equador i Escòcia.

El factor corrupció no podia faltar en aquesta xerrada en la que Marc ha explicat que s’ha demostrat que, en sistemes majoritaris, la capacitat i els incentius per controlar la corrupció són majors que en sistemes de representació proporcional de llistes obertes i encara més que en sistemes de llistes tancades, pel contacte directe que hi ha en els sistemes majoritaris entre el partit i el candidat i perquè, els partits polítics de l’oposició tenen incentius per descobrir la corrupció, ja que, si la descobreixen són els principals beneficiats.  

Notícies relacionades