Miguel Jiménez: “La seu del CPA és un vaixell massa gran per als diners que tenim per omplir el dipòsit”

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Un deute acumulat de prop de 130.000 euros però, sobretot, la davallada d’ingressos per la pandèmia ha posat el Centro Popular Andaluz (CPA) en una situació crítica que l’ha obligat a vendre la seva seu. Davant la possibilitat de compra per part de l’Ajuntament arran d’una instància presentada per la mateixa entitat, el seu president, Miguel Jiménez, espera trobar una solució que, diu, vindrà de la negociació amb el consistori.

Hores d’ara encara no hi ha res en ferm més que la voluntat expressa d’estudiar quines opcions són viables. Jiménez atén elCugatenc el mateix dia que s’havia de celebrar una roda de premsa en què el govern pretenia anunciar la proposta de compra de la seu del CPA però que ha estat anul·lada a última hora “per motius d’agenda”. Per això és inevitable començar l’entrevista per aquí.

Què ha passat amb la roda de premsa?

– Sabem el mateix que els mitjans: que hi ha hagut un problema d’agenda. Inicialment s’havia de convocar al matí i ho vam haver de canviar per un problema d’agenda meu. En qualsevol cas, esperem un inici de converses i entenc que la roda de premsa havia de servir per explicar que anàvem a començar-les.

No s’ha fet cap reunió des que vau presentar la instància la desembre?

– No. Vam presentar la instància perquè ens van dir que era la forma de buscar solucions, que és la meva funció com a president. Hem de buscar un futur tranquil.

Què ha passat per arribar a aquest punt?

El último goterón ha sigut la pandèmia però portem anys de dificultats. Des que soc president hem encetat coses que han funcionat però amb una valoració global, tenint en compte l’ús i el manteniment de l’edifici, hem arribat a un punt en què hem de fer reformes, comprar aires condicionats... Són despeses que no podem assumir amb les nostres activitats. Al 2017 ja estàvem tocats econòmicament, bàsicament perquè aquest local és molt gran, paga molt d’IBI i té unes despeses d’energia molt grans. El lloguer del bar no és suficient per fer-hi front.

Teniu un deute de prop de 130.000 euros.

– Sí. El CPA té un deute amb Sant Cugat per la permuta que ens va permetre tenir aquesta seu. Es va acordar que durant una sèrie d’anys el deute per la permuta s’aniria rebaixant per la cessió de l’espai per a activitats municipals i d’entitats a través d’un conveni amb l’Ajuntament. És un acord que vam fer amb l’alcaldessa Conesa. Aquest deute no ens ofega perquè no el paguem sinó que es rebaixa mes a mes gràcies al conveni.

El problema és el pagament de l’IBI, dels consums... Com que no hem pogut fer caseta per la Feria de Abril ni per la Festa Major, ni hem pogut fer classes durant molt de temps, el bar ha hagut de rebaixar el lloguer durant uns mesos... hem arribat a una situació complexa. En qualsevol cas, això de la permuta i del deute ja hi és, ho va fer una junta anterior i, tot i que tinc la meva opinió, simplement ho hem d’assumir.

Era massa arriscat?

– Bé, de sobte era trobar-nos amb un deute de 200.000 euros! Per sort, vam arribar a l’acord de cedir la seu per a altres activitats, el que ens permet anar reduint el deute.

Per tant, el problema és la pandèmia?

– Vaig dir als socis que tenim un vaixell massa gran per a la quantitat econòmica que tenim per omplir el dipòsit. Hem arribat al moment de fer inversions i no estarem a l’alçada.

Vau tenir l’oferta d’un privat per 800.000 euros.

– Sí però donem prioritat a l’Ajuntament. Tenim una taxació d’1,5 milions a preu de mercat. De moment esperem a veure si l’Ajuntament vol negociar i en quins termes. A nosaltres ens agradaria mantenir la propietat, ni que sigui d’un local social. Entenem que per garantir la supervivència de l’entitat hem de tenir alguna cosa. També volem un conveni d’ús de la seu actual.

Però hores d’ara sobre la taula hi ha la compra total...

– Sobre la taula no hi ha res ferm perquè només hi ha una instància en què ens oferim a parlar. Vaja, ens hem oferit a negociar i la resposta que tenim és que ho valoraran i ens diran alguna cosa. Ens hem marcat de termini tenir alguna cosa més clara abans de l’estiu, per poder fer una assemblea i explicar-ho als socis.

Em recorda a la Unió. Potser la solució és una divisió horitzontal?

– Crec que no és una fórmula dolenta però tot dependrà de les negociacions.

Quan vas accedir al càrrec al 2017 ja vas dir que, tot i estar vius, havíeu patit molt.

– Clar, som una entitat de famílies. Ara unes 112.

Al 2017 vas dir que n’éreu 150. Hi ha hagut una davallada?

– Bé, és que abans era obligatori ser soci per poder fer tallers i cursos. Llavors la gent s’apuntava i es desapuntava i per això hi ha hagut moltes fluctuacions. Enguany hem tornat a demanar als alumnes que es fessin socis per poder fer front a la pandèmia, tenint en compte que les classes de ball s’han de fer amb un límit de sis persones. Tot i això, he de posar en valor els socis, molts dels quals gairebé no venen al CPA o fins i tot han tornat a Andalusia però segueixen pagant la quota.

Quina valoració de la tasca de cohesió social fas?

– Estic content. També soc vicepresident de la Federació d’Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC) i puc dir que en altres pobles no han tingut tanta sort com nosaltres. Fem actes i ve molta gent, en Festa Major la caseta és un dels espais més visitats, tenim un bon vincle amb el barri... Amb el procés no hem percebut cap història estranya.

Temíeu que us pogués passar alguna cosa?

– A altres indrets ha passat. En el nostre cas, s’ha viscut amb normalitat. Pels 40 anys vam tenir a Justo Molinero, que va parlar de l’autodeterminació de Catalunya i això es va viralitzar al Twitter però no ha generat cap discussió interna. Ara mateix no tenim cap bandera onejat als pals de l’edifici perquè hem prioritzat altres despeses i, tot i algun comentari, no ha generat més debat. A la meva primera Festa Major vaig fer el discurs d’inauguració de la caseta en català i hi va haver algun comentari però sense més importància. També cal recordar que el president anterior va fer el Correllengua i que la FECAC també ha fet actes en català. Són debats ja superats.

Bé, és que tenir origen andalús no significa tenir una ideologia o un posicionament concret.

– A més, ve molta gent que no és ni espanyola. Simplement són persones a qui els agrada el flamenc, el bon menjar... Això no treu que fem reivindicacions. Per exemple, m’he barallat força perquè la rumba tingui més reconeixement com a cultura catalana.

Què sabeu de la Festa Major d’enguany?

– Vull ser realista i crec que no podrem fer caseta. Crec que ens mereixem una sortida per celebrar el fi de la pandèmia. Teníem l’abril com a fita i ho hem mogut a la Mercè. Realment és molt complicat perquè tot depèn de com avanci la vacunació. Tot i això, he demanat a la regidora de Cultura, Esther Madrona, que si per Festa Major es pot fer alguna cosa ni que sigui limitada, el CPA hi pugui participar.

Com heu mantingut la relació amb els socis en temps de COVID?

– Per sort no hem tingut cap baixa. Sí que hem tingut persones malaltes i hem fet seguiment perquè tenim socis molt grans. Però és una sort no haver hagut d’enviar cap ram de flors. També tenim famílies que ho han passat malament no per la COVID-19 sinó per les malalties que no s’han diagnosticat durant aquest temps. Per mantenir l’activitat vam intentar fer classes en línia però no va acabar de funcionar. Hem parlat per Whatsapp però encara tenim problemes per arribar a tothom. Tenim moltes ganes de trobar-nos i veure’ns.

Suposo que és una cosa comuna a totes les entitats. I a Sant Cugat tenim la sort de tenir-ne moltes. De fet, sempre he reivindicat millorar la relació entre les entitats. No entenc per què no hem estat capaços de fer un hotel d’entitats. Per què va desaparèixer el Centro Castellanomanchego? Per manca d’espais? Doncs si al CPA ens en sobra! Això potser no és culpa de l’Ajuntament, també és nostra.

Autocrítica...

– Bé, és que moltes entitats, i nosaltres amb la venda de la seu pequem del mateix, acudim a l’Ajuntament demanant ajut: subvencions, un local... Què deu pensar la gent que no pot pagar el pis, fer front a les desespes..? Ara bé, tampoc té sentit que nosaltres renunciem a la compra de l’Ajuntament i que d’aquí quatre dies s’hagin de gastar diners públics per fer una nova Casa de Cultura per manca d’espais.

La seu del CPA com a espai de trobada d’entitats?

– Més bé ens cal parlar de quin model d’entitats tenim i què podem compartir. L’Ateneu fa molts cursos interessants que potser nosaltres també volem i, alhora, potser ells volen un espai de teatre com el que tenim al CPA. També m’agradaria, i els ho proposaré, que a la propera Feria de Abril vinguessin els castellers. Des que soc president he intentat obrir la mirada en aquest sentit, i també obrir el ventall perquè ningú ens digui que som d’un partit o d’un altre. Per les meves juntes han passat persones molt diverses.

Notícies relacionades